dissabte, 26 de setembre de 2020

Catalunya és la comunitat amb la major taxa de persones en llista d'espera quirúrgica

|

Catalunya és la comunitat autònoma que té una major taxa de persones en llista d'espera quirúrgica (23,32 persones per 1.000 habitants), mentre que Madrid (8) i País Basc (8,34) les que menys, segons es desprèn de l''Informe Situació Actual i Evolució de l'Atenció Especialitzada en les comunitats autònomes', dut a terme per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).


"La llista d'espera quirúrgica a Catalunya és tan elevada perquè és una comunitat autònoma on s'han produït moltes privatitzacions i perquè és la regió que té el menor pressupost per càpita", ha dit el secretari de la FADSP durant la presentació de la feina, Marcià Sánchez Bayle.


Així mateix, i al·ludint a dades publicades pel Ministeri de Sanitat, la demora mitjana va des dels 149 dies a Castella-la Manxa, fins als 46 a Madrid, mentre que el percentatge de pacients que espera més de sis mesos a ser intervingut oscil·la entre el 29,4 per cent dels que viuen a Castella-la Manxa fins al zero per cent a La Rioja i el País Basc.


Pel que fa a la llista d'espera en primera consulta, la FADSP ha destacat l'empitjorament que s'ha produït en els darrers anys tant en la taxa de pacients com en la demora mitjana (9 dies), reduint-se en un 3,8 per cent els pacients que esperen més de 60 dies. Per comunitats autònomes, l'any 2019 la taxa de pacients oscil·lava entre els 86,19 d'Andalusia i el 15,51 al País Basc.


Nou equip per eliminar pedres al ronyó sense passar per quiròfan a l'Hospital Dexeus QuirónSalud


D'altra banda, el treball ha posat de manifest la reducció del nombre de llits hospitalaris per 1.000 habitants que s'ha produït entre els anys 2010 i 2017 (12.079 llits menys), especialment en els llits en funcionament. A més, ha destacat la "gran dispersió" que hi ha a la dotació de llits d'hospitals i la "preocupant" manca de llits de mitjana i llarga estada.


Pel que fa a el personal sanitari, la FADSP ha subratllat l'increment tant en nombre de metges, infermers i tècnics, així com dels MIR i amb el personal en formació, cosa que no passa en la sanitat privada, on el personal és significativament "menor" . I és que, els centres públics tenen 2,51 vegades més professionals mèdics, 2,26 infermers, 1,65 auxiliars d'Infermeria i 1,59 treballadors no sanitaris per llit que el sector públic. A més, en fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia, s'ha constatat una "evident deficiència".


AUGMENT DE LES CONSULTES EXTERNES


Pel que fa a les consultes, l'informe ha evidenciat l'augment que el 2017 s'ha produït a les externes en totes les comunitats autònomes, excepte a Aragó, oscil·lant de les 2.834,4 a Madrid a les 1.651,51 a Cantàbria. En aquest cas, els centres privats atenen 1 19,66 per cent de les consultes, sent en ells el 47,29 per cent primeres consultes.


A el mateix temps, en hospitalització, la FADSP ha recordat que s'ha produït un "lleuger" augment de el nombre d'altes i una disminució de les estades, alhora que s'ha reduït l'estada mitjana. En aquest cas, la taxa en 2017 va ser des dels 1.195,48 a Catalunya als 561,45 a Andalusia i, respecte a les altes hospitalàries, entre els 136,49 a Balears fins als 92,51 a Andalusia.


En el sector privat, es van produir en aquest període el 19,5 per cent de les estades i el 23,5 per cent de les altes amb una menor estada mitjana. "Les dades sobre consultes externes i ingressos abonen la hipòtesi de la menor complexitat dels malalts atesos en el sector privat", han dit des de la FADSP.


La cirurgia major ambulatòria ha presentat també un augment significatiu entre els anys 2010 i 2017, incrementant-se en un 4,5 per cent la seva proporció sobre el total d'intervencions i amb una "gran dispersió" interautonòmica (entre el 37,08 per cent a Castella -La Manxa i el 33,05 per cent a Aragó). En aquest cas, en el 2017 en els centres privats es van fer menys intervencions d'aquest tipus (30,52%) que en els públics (34,18%).


De la mateixa manera, des de la FADSP s'ha advertit que, si bé la taxa de cesàries s'ha reduït en un 0,74 per cent, situant-se en l'any 2017 en el 24,52 per cent, encara se situa "molt lluny" de l'objectiu marcat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de no superar el 15 per cent.


L'informe ha destacat l'augment que s'ha produït en la relació de proves diagnòstiques d'imatge i de la resta d'àrees assistencials; així com en les Urgències, les quals s'han incrementat en un 14,74 per cent entre els anys 2010 i 2017, especialment a Madrid (23,63%).


Finalment, s'ha posat de manifest el "elevat" percentatge de despesa sanitària dedicat a l'Atenció Especialitzada (69,97% el 2017), com a conseqüència de l'increment de la despesa farmacèutica com de el cost de les privatitzacions.


PROPOSTES DE LA FADSP


Per tot això, la FADSP ha advocat per no superar la despesa sanitària en Atenció Especialitzada el 65 per cent de la despesa sanitària total, sempre que s'augmenti la despesa pública en relació al PIB, es redueixi la despesa farmacèutica hospitalari i la despesa en privatitzacions .


Així mateix, ha recomanat disminuir la despesa en concerts perquè no superi el 5 per cent l'any 2030; incrementar el nombre de llits per aconseguir entre un 4,5 i 5 llits per 1.000 habitants i que en cap comunitat hi hagi menys de tres llits; analitzar la dotació tecnològica dels centres sanitaris; i garantir la dotació necessària de personal.


Altres propostes passen per proporcionar l'Atenció Primària dels mitjans necessaris per reduir les derivacions a Especialitzada; arbitrara mecanismes i protocols d'actuació per disminuir la taxa de cesàries; incrementar en la sanitat pública les activitats de fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia; i primar la dedicació exclusiva dels professionals per evitar la competència "deslleial" entre la sanitat pública i privada.


Finalment, la FADSP ha aconsellat realitzar un acord estratègic sobre l'Atenció Especialitzada que establís els objectius i instruments per garantir que sigui de qualitat, incloent un model d'organització i gestió, així com de la configuració de les especialitats mèdiques i d'Infermeria.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH