dijous, 24 de setembre de 2020

El Tribunal de Comptes revela quants diners van destinar Puigdemont i Junqueras a l'1-O

|

El Tribunal de Comptes comunica aquest dimarts als representants legals de l'expresident català Carles Puigdemont, al que va ser el seu número dos al Govern, Oriol Junqueras, i a altres 18 persones, entre ells exconsellers i alts càrrecs de la Generalitat, quina és la quantitat que presumptament van desviar per pagar les despeses del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.


Mas Puigdemont jonqueres


La comunicació de l'òrgan fiscalitzador es produeix una vegada que ha conclòs la instrucció d'aquest assumpte. En el tràmit informa als seus representants legals, ja que cap dels investigats té el deure de comparèixer, de la quantia a la qual cada un d'ells haurà d'afrontar com a responsables de l'ús il·lícit de fons públics.


Previsiblement el Tribunal de Comptes ha de fixar una fiança conjunta i solidària perquè els presumptes responsables responguin a una possible condemna i garantir així el reintegrament de diners utilitzat per aquest fi a les arques públiques. Si no consignen aquesta quantitat en el termini que el Tribunal de Comptes assenyali es procedirà a embargar els seus béns de manera preventiva.


Aquest procediment és el mateix que es va seguir en el seu dia contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a qui es va considerar màxim responsable de les despeses de la consulta sobiranista de el 9 de novembre de 2014, que es va xifrar en gairebé cinc milions d'euros i que va haver de respondre de forma solidària amb les fiances de la resta d'implicats.


LA IMMUNITAT DE PUIGDEMONT NO FUNCIONA EN TRIBUNAL DE COMPTES


Aquest sistema s'aplicarà a Puigdemont -en Bèlgica-, qui, a més no podrà escudar-se en la immunitat que té adquirida com a eurodiputat perquè aquesta figura no funciona a la jurisdicció civil.


Entre els investigats, a més de l'expresident i de Junqueras -condemnat a 13 anys de presó pel delicte de sedició pel procés independentista-, es troben els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull (també condemnats per sedició i a la presó); Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila (condemnats per desobediència per la mateixa causa); i Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret (a l'estranger).


També s'ha citat aquest dimarts els representants legals de l'exconsellera cessada a l'estiu de 2017 Neus Munté i als exalts càrrecs de la Generalitat Antoni Molons, Joaquim Nin i Amadeu Altafaj, Josep Maria Jové -un dels negociadors que va imposar ERC per acordar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez-i Josep Ginesta (processats pel jutjat de Barcelona que investiga l'organització del referèndum).


Per concretar la quantitat que comunicarà als investigats en l'anomenada acta de liquidació provisional, la instructora d'aquest expedient ha analitzat les despeses vinculades a l'actuació de el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines webs, aplicacions , plataformes i programes informàtics que donarien suport digital a la votació; l'ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació o publicitat institucional, com l'anomenada campanya 'Civisme'.


Igualment, s'ha indagat si es van fer servir fons públics per al subministrament de paperetes, cens electoral, cartelleria i cartes certificades, que van ser confiscades a les naus de l'empresa Unipost, així com l'acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.


DOS MILIONS D'EUROS


La denúncia del Ministeri Públic al Tribunal de Comptes no fixa una xifra concreta de diners que presumptament s'hauria malversat l'1-O i que s'ha de reclamar. Sí cita factures relacionades amb els locals de votació (900.906,70 euros), despeses publicitàries que s'acosten al milió d'euros en diferents apartats, una despesa de 979.666,96 euros en paperetes i 38.431,20 euros en cartelleria.


També destaca que la "acció de la presidència catalana" a l'exterior va absorbir 2,3 milions d'euros, al que afegeixen diferents despeses en viatges d'observadors que superarien els 100.000 euros en diferents conceptes.


Per la seva banda, els altres dos demandants, SCC i Advocats Catalans per la Constitució considera que el Govern de Carles Puigdemont va destinar 1.971.601,20 euros procedents de fons públics de la Generalitat.


La magistrada instructora ha tingut també en compte la sentència de Tribunal Suprem que es va donar a conèixer el passat 14 d'octubre pel procés independentista, que es va remetre al Tribunal de Comptes, atès que no pot reclamar els diners, ja que la competència és de l'òrgan fiscalitzador.


L'alt tribunal va xifrar en més de 2,35 milions que s'ha gastat la Generalitat a la consulta independentista i va condemnar pel delicte de malversació de cabals públics a Junqueras i als exconsellers catalans Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH