Un llibre analitza les mirades espanyoles i marroquines sobre Ifni

El temps transcorregut des de la fi de la presència colonial a territori africà permet analitzar aquella experiència històrica amb millor coneixement de causa gràcies a la progressiva obertura dels arxius, major mesura i menor apassionament. Amb aquest objectiu han unit els seus esforços set investigadors espanyols i quatre marroquins aportant una sèrie d'articles dedicats d'analitzar diversos aspectes, amb especial èmfasi pel que fa a la zona de l'seves i a l'enclavament d'Ifni. Youssef Akmir els ha reunit com a editor en el llibre 'Entre Mogador y Sidi Ifni. Una historia de espejismos (Españoles en el sur de Marruecos en los siglos XVIII y XIX' (Almuzara).

D'entre tots aquests treballs considerem particularment interessants algunes aportacions. Així els referits a les dues navegacions realitzades al segle XIX per la costa marroquina per trobar el presumpte emplaçament on va poder estar la torre castellana de Santa Cruz de Mar Pequeña. Manuela Marí, a 'El diario de Cesáreo Fernández Duro durante la expedición del Blasco de Gary (1877-78)' descobreix que, a més de la ja coneguda conferència que va pronunciar sobre aquest periple l'esmentat marí, erudit i escriptor en la Societat Geogràfica de Madrid, a l'Arxiu Naval de Madrid es conserva el seu diari de navegació manuscrit, a més d'altres documents, on queda clar que l'aventurer Joaquim Gatell no va arribar a embarcar-se en l'expedició i que Fernández Dur només va baixar a terra una vegada i per molt poc temps i no precisament en Ifni. Pel que fa a l'article d'Helena de Calpe  sobre 'La Comisión de 1883 en busca de Santa Cruz de Mar pequeña: un relato polifónico' revela l'existència a l'Arxiu Històric de Girona d'un diari de viatge redactat per León y Castillo, enginyer de aquesta expedició.

A propòsit del citat aventurer català Gatell, conegut com Caid Ismail, Francisco Javier Martínez, afortunat compilador i reeditor de la seva obra literària, el caracteritza a 'El trasfondo comercial de Joaquín Gatell a Uad Nun (1863-1878)' com a autor d'un "projecte personal i ambiciós al Marroc "ja que" la seva exploració dels confins saharians... va tenir un rerefons comercial".

Irene González, a 'Ifni y el norte de Marruecos: aproximación a la política educativa española en contextos coloniales norteafricanos (1939-1956)', analitza l'acció educativa desenvolupada en l'enclavament, que va ser inclusiva i no segregada i, encara que insuficient i amb escassos mitjans, permet concloure que "és evident que, pel que fa a l'educació i la formació, Sidi Ifni es va trobar en una tendència que li va permetre aconseguir bons resultats en aquest àmbit".

I, en fi, Antonio M. Carrasco, a 'El extraño caso de la colonia de Ifni y su historia literaria ' resumeix amb amplitud i bon criteri les obres d'autors espanyols referides a dit enclavament, incloent tant les de ficció, com les memòries o llibres de divulgació.

No menys interessants són els articles d'altres autors espanyols com Juan Manuel Santana i Eloy Martín, així com dels marroquins Abdelaali Barouki, Youssef Akmir, Mustapha Adila i Mohamed Ben Atou, si bé aquests últims aprofiten qualsevol oportunitat per enllaçar cadascun dels seus respectius temes amb el veí Sàhara occidental que consideren indegudament com a part del Marroc.