Junqueras ha de pagar més que Puigdemont dels 4,1 milions reclamats pel Tribunal de Comptes

 

El Tribunal de Comptes ha comunicat aquest dimarts 28 de gener a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i tot el seu Govern la quantia que presumptament va ser desviada per organitzar l'1 d'octubre, que ha xifrat en 4.146.000 euros, segons han informat fonts jurídiques.

La fiança que haurà de ser dipositada de manera solidària pels investigats en el termini de 15 dies. Però segons el tribunal, no tots han participat de les mateixes partides de despesa. De fet, atribueix a l'exvicepredient Oriol Junqueras més responsabilitat en la despesa pel referèndum, que a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

L'òrgan fiscalitzador creu que l'exvicepresident té responsabilitat en partides que sumen 3,6 milions d'euros, que haurà de dipositar de manera solidària juntament amb altres membres del Govern. Mentrestant, considera que Puigdemont va participar de partides que sumen 2,1 milions -algunes d'elles coincidents amb les de Junqueras i per això no es pot realitzar una suma d'ambdues, ja que es tracta de fiances solidàries.

La delegada instructora ha aixecat aquest dimarts una acta de liquidació provisional en la qual xifra en 4.146.274,97 euros les despeses del 1-O, dels quals 3.903.294,86 euros corresponen als fons públics i el restant als interessos provisionals reportats des que van ocórrer els fets.

Ha concretat la quantitat que es va invertir en diferents blocs -'referendum.cat' i 'crida extra', CTTI, creació i del registre de residents en l'exterior, difusió en premsa escrita d'aquest registre, disseny i activació del registre, campanya civisme, Unipost, cartelleria, campanya internacional imatge generalitat, invitació a grups parlamentaris europeus, equips d'experts IEERT. Helena Catt, Observadors Internacionals Paul Sinning i la web 'cataloniavotes.eu'- així com els presumptes responsables en cadascun d'ells.

L'òrgan fiscalitzador ha citat a partir de la 09.30 hores a les defenses de Puigdemont, el que va ser el seu número dos al Govern, Oriol Junqueras, i altres 29 persones, entre elles exconsellers i alts càrrecs per comunicar-los l'acta de liquidació provisional amb la quantia que la instructora considera que s'ha malversat per celebrar el referèndum il·legal de l'1-O.

Aquesta xifra, que respon al que va costar el referèndum més interessos, és encara provisional perquè el Tribunal de Comptes ha donat fins a les 11.30 hores de termini perquè els representants legals dels investigats estudiïn l'acta de liquidació i presentin les al·legacions pertinents, la qual cosa podria fer que la quantitat variï lleugerament.

POSSIBLES EMBARGAMENTS

Una vegada conclogui aquest tràmit es donarà a conèixer la fiança que s'imposarà als presumptes responsables per a respondre a una possible condemna i garantir així el reintegrament dels diners utilitzats per a aquesta fi a les arques públiques. Si no consignen aquesta quantitat en el termini que el Tribunal de Comptes assenyali es procedirà a embargar els seus béns de manera preventiva.

Aquest procediment és el mateix que en 2017 es va iniciar contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas a qui es va considerar el màxim responsable del cost de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, per la qual cosa el va obligar a respondre de manera solidària amb fins a 5.251.948,17 euros, que va suposar l'import total de totes les fiances fixades. D'aquesta manera, Mes va haver de fer front a aquella part que els seus subordinats no van poder afermar.

Previsiblement, aquest mateix sistema s'aplicarà a Puigdemont, per la qual cosa serà responsable que es retornin els 4 milions d'euros que el Tribunal de Comptes estima que es van desviar de fons públics per a la votació.

Entre els investigats, a més de l'expresident i de Junqueras -condemnat a 13 anys de presó pel delicte de sedició pel 'procés' independentista-, es troben els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull (també condemnats per sedició i a la presó); Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila (condemnats per desobediència per la mateixa causa); i Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret (fugits).

També s'ha citat aquest dimarts, entre altres, als representants legals de la exconsellera Neus Munté i als ex alts càrrecs de la Generalitat Antoni Molons, Joaquim Nin i Amadeu Altafaj, Josep María Jové --un dels negociadors que va imposar ERC per a acordar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez-- i Josep Ginesta (processaments pel jutjat de Barcelona que investiga l'organització del referèndum).

El procediment va començar per la denúncia que Fiscalia i de Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució van interposar en el Tribunal de Comptes.

FISCALIA NO VA CONCRETAR LA XIFRA

En el cas del Ministeri Públic, no es fixa una xifra concreta dels diners que presumptament s'hauria malversat el 1-O i que s'ha de reclamar. Sí que cita factures relacionades amb els locals de votació (900.906,70 euros), despeses publicitàries que s'acosten al milió d'euros en diferents apartats, una despesa de 979.666,96 euros en paperetes i 38.431,20 euros en cartelleria.

També destaca que l'"acció de la presidència catalana" en l'exterior va absorbir 2,3 milions d'euros, al que afegeixen diferents despeses en viatges d'observadors que superarien els 100.000 euros en diferents conceptes.

Per part seva, els altres dos demandants consideren que el Govern de Carles Puigdemont va destinar 1.971.601,20 euros procedents de fons públics de la Generalitat.

La magistrada instructora ha tingut també en compte la sentència del Tribunal Suprem que es va donar a conèixer el passat 14 d'octubre pel procés independentista, que es va remetre al Tribunal de Comptes, atès que no pot reclamar els diners, ja que la competència és de l'òrgan fiscalitzador.

L'alt tribunal va xifrar en més de 2,35 milions el gastat per la Generalitat en la consulta independentista i va condemnar pel delicte de malversació de cabals públics a Junqueras i als exconsellers catalans Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.