divendres, 25 de setembre de 2020

Una setmana perquè reflexionin ERC i JXCat

Carmen P. Flores

Agatha Christie, considerada com una de les grans autores de crim i misteri de la literatura mundial, deia en el seu llibre 'Les pomes' que "els esdeveniments, gran nombre de vegades, es precipiten d'una manera estranya". El que ha passat ahir al Parlament de Catalunya podria formar part d'una de les històries de l'escriptora anglesa, on els esdeveniments s'han precipitat d'una forma estranya o no?, amb el president Torra com a protagonista dels fets.


S'intuïen les posicions dels dos socis de govern, JXCat i ERC, al voltant de la decisió del TS de llevar-li l'acta de diputat a la encara president. El postconvergent tenia clar que no estaven per la labor de donar suport a la mesura i en un acte de "solidaritat" institucional els passaven la patata calenta als seus socis. Els republicans, el president, Torrent, presideix la càmera. No volien cometre el mateix error de l'any passat recent, per les conseqüències de saltar-una altra vegada el mandat judicial, que implica demandes i inhabilitacions, situació que coneixen molt de prop en la figura de Carme Forcadell. Per això, la Mesa va acordar, amb la negativa de JXCat, complir la decisió per molt dolorosa que fos.


No cal explicar el que va passar a l'hemicicle: la ruptura estava servida després de la intervenció de l'incendiari portaveu de JXCat Batet, que poc més i crida a la desobediència collectiva.


Els ànims es van exaltar, per motius diferents, en tots els grups. Després de no aprovar-se els comptes de la càmera, el president Torrent va decidir ajornar el ple fins a la setmana que ve. Decisió que, com diria Homer, "després dels esdeveniments, fins al neci és savi".


La mesura de posposar el ple ha estat bona estratègia per guanyar temps, temperar actituds i posar ponts en una situació molt complicada, que només té dues sortides: que Torra -en un acte de responsabilitat institucional- marxi a casa, el seu substitut tingui més consistència política i seguir governant; l'altra, que ell mateix convoqui eleccions i es constitueixi un nou govern. Situació que no vol el seu mentor Carles Puigdemont; no és el moment, ha de seguir posant sobre les cordes als republicans per aconseguir uns bons resultats a les urnes. És la trista estratègia d'algú que anteposa els seus propis interessos als de país.


L'espectacle viscut aquest dilluns, amb visualització de la ruptura entre els partits que governen Catalunya, no és gens encoratjador, com tampoc ho és l'actitud dels diputats de Ciutadans amb la seva postura poc exemplaritzant, en cridar delinqüent a president; crec que s'han passat uns quants pobles. L'oposició s'ha de fer d'una altra manera, per molta raó que es tingui. No és només important el contingut, sinó les formes, i més en una seu en la qual està representada tota la ciutadania. El Parlament, per a tots, hauria de ser objecte de respecte. No fer-ho, com ve succeint, és degradar a una institució que s'hauria de protegir i respectar.


Un geni de les finances i persona "especial", André Kostolany, solia dir que "no cal seguir els esdeveniments amb els ulls, sinó amb el cap". Les seves senyories haurien d'assumir-ho, preocupant-se més en la ciutadania que en les càmeres de TV que els proporcionaran uns segons de protagonisme.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH