'El cubano triste de Fernando Poo', una novel·la sobre desventures colonials

Pocs espanyols recorden la presència del nostre país al golf de Guinea i menys encara el seu origen que, d'alguna manera, es pot dir que es va produir per carambola. En efecte, la Colonia del Sacramento, situada al continent americà a la vora del Riu de la Plata, el territori que possiblement més vegades va canviar de mans entre Espanya i Portugal, va ser lliurat per quarta i última vegada per aquest últim país al primer en temps de Carles III en virtut de tractat de Sant Ildefons i amb ell i com a complement, dues illes perdudes al continent africà: Annobón i Fernando Poo, que Madrid trigaria a ocupar i més encara en colonitzar. Amb el temps van formar part de la Guinea Espanyola, avui Guinea Equatorial.

Antonio M. Carrasco González, bon coneixedor de la literatura hispano-africana i d'aquelles llunyanes regions, és l'autor d'una novel·la titulada 'El cubano triste de Fernando Poo' (Sial/Casa d'Àfrica), l'acció de la qual, entorn als anys de la Gloriosa, se situa a cavall de l'esmentada illa africana i de la de Cuba. En aquell temps en la major de les Antilles emergia un moviment separatista que trobava el seu millor ressò en els adinerats que mantenien relacions econòmiques amb els Estats Units i que consideraven que el nexe amb la metròpoli reduïa la seva llibertat de comerç, mentre a Fernando Poo estava en el més absolut abandonament. El govern de Madrid, per tal de neutralitzar a alguns dels seus personatges i, alhora, de desfer-se de delinqüents i 'hampones', va disposar la deportació d'un cert nombre d'ells a Fernando Poo, Chafarinas i fins i tot Filipines.

Aquest és el punt de partida de la trama de Carrasco en la qual el protagonista, un comerciant de tabacs d'estar per casa anomenat Arnaldo Gutiérrez, és utilitzat de correu pels separatistes i, identificat per les autoritats, unit a un grup de deportats amb destinació a l'illa africana en la qual intentarà iniciar una nova vida amb Rosaura, meretriu de la qual s'havia enamorat perdudament.

La fortuna no li serà propícia perquè els altres deportats separatistes li marginen creient que s'ha apropiat de fons de la causa, alguns els delinqüents agregats pretenen venjar-se d'antics greuges haguts a l'Havana i finalment la seva amant li traeix. Tot això s'enfila amb la asendereada vida a la presumptament tranquil·la colònia equatorial, on impera la desídia, el suborn, la prevaricació, el contraban, la mala vida i, per descomptat, la insalubritat. Carrasco juga amb tots aquests elements a través d'una sèrie de personatges de traços rotunds, com el governador Leza, el secretari lletrat Carrer, el sergent Canyada, el llibert Ansúrez, el contrabandista Trello, el missioner metodista John Hall, els missioners catòlics jesuïtes, l'autoproclamat president cubà a l'exili Vallecillo, o el cònsol anglès Holt, units a un llarg retaule de personatges secundaris amb els que enllaça una acció que adquireix ritme progressiu fins a arribar moments de màxima intensitat en què sorgeixen els enfrontaments armats i brolla la sang .

Es pot dir sense problemes que 'El cubano triste de Fernando Poo' és una bona novel·la d'aventures que a més i gràcies a l'excel·lent informació de l'autor, està molt ben contextualitzada en el moment històric i en els ambients en els que té lloc amb la utilització, fins i tot, d'alguns termes propis de l'espanyol parlant en aquelles illes.