Pascual Ortuño: "En més d'un 30% de casos, no és necessària una sentència"

 

Pascual Ortuño, jutge de família de l'Audiència de Barcelona, defensa la necessitat urgent d'introduir la mediació en el sistema judicial espanyol. Amb quaranta anys d'experiència professional a l'esquena, aquest magistrat proposa introduir els mètodes alternatius de resolució de conflictes per alleujar la càrrega de treball als jutjats i facilitar mecanismes pràctics per resoldre els contenciosos. En el seu darrer llibre, 'Justicia sin jueces', exposa aquestes idees defensant que la justícia és un fi que pot servir-se a través de diversos mitjans.

En què consisteixen els mètodes alternatius de resolució de conflictes?

La justícia és una cosa que pertany a la consciència dels ciutadans, que saben el que és just i injust sense necessitat d'haver estudiat dret. No obstant això, l'administració de justícia històricament l'ha absorbit l'Estat, des dels faraons fins als reis, des de les monarquies absolutes fins a l'Estat modern.

Però en la societat actual, on la ciutadania ha adquirit un coneixement més gran del que és el dret i els problemes que pateix són cada vegada més complexos, els conflictes no haurien d'anar a la justícia si la societat tingués altres mecanismes. La mediació, la negociació o l'arbitratge són algunes d'aquestes fórmules. D'altra manera, es sobrecarreguen els despatxos judicials i no es pot donar un servei eficient al ciutadà.

Per tant, suposa un fracàs que alguns assumptes acabin a l'escriptori d'un jutge?

Sí, encara que no sempre. Hi ha contravencions socials en què és necessària una sentència. Però moltes altres, que es calculen per sobre del 30%, són qüestions prejudicials. Per exemple, un desavinença entre germans pot empitjorar molt si acaba en un jutjat: si hi havia una esquerda d'enemistat, es converteix en un abisme.

Es litiga molt més a Espanya que en altres països del nostre entorn?

Hi ha una constant de gran litiogisitat en els països de l'arc mediterrani, des d'Algesires fins a Istanbul. Això té molt a veure amb la influència de la religió en la societat. Procedim d'una tradició judeocristiana on predomina la idea dicotòmica del bé i de mal. A més, són societats patriarcals amb un principi d'autoritat molt forta.

El dret penal és molt ampli i depèn del tipus de delicte de què parlem. De fet, al nostre país ja existeix la figura de la conformitat. En l'acusació penal, hi ha un tràmit en què si l'acusat es conforma amb la pena que exigeix el fiscal, no s'arriba a judici. En l'àmbit de la justícia juvenil també regeix aquest principi d'oportunitat, i per molt greu que hagi estat una conducta, hi ha possibilitat d'arribar a un acord. No es tracta del dret penal, es tracta de la tipologia delictiva i de la personalitat de la víctima i del victimari.

Però vostè ha criticat la mediació en l'àmbit laboral com una espècie de teatre.

Perquè moltes d'aquestes mediacions són forçoses, s'obliga a asseure a treballadors i empresaris per llei. En una ocasió, durant una vaga del transport, una consellera de Treball em va dir que comptaven amb el millor mediador per al cas, un inspector de treball que havia mediat en molts assumptes. Però la mediació va consistir en donar-li a l'empresa de transport tot el que demanava en el primer dia. Per molta experiència que es tingui, l'experiència com a mediador ha de consistir en saber analitzar el conflicte i trobar solucions.

Qui pot ser mediador? Faria falta una oposició igual que ocorre amb els jutges o advocats de l'Estat?

Les maneres d'implementar un col·lectiu de mediadors són molt diferents. La meva idea és que siguin professionals de diversos camps que coneguin el llenguatge del conflicte. No és tant un cos de funcionaris, sinó una persona que coneix uns principis comuns: l'escolta activa, el respecte mutu, saber dirigir una trobada entre persones enfrontades... El mediador no proposa solucions, ni tan sols els suggereix. La mediació es basa en el fet que cap dels dos bàndols perdi.

I com ha arribat a aquesta convicció personal sobre la importància de la mediació?

El sistema d'administració burocràtica funciona malament per moltes causes. El ciutadà, que hauria de confiar cegament en la justícia, surt dels tribunals molt desconfiat. Quan es fan enquestes sobre satisfacció de la justícia, a Espanya no arribem al 4 en una escala d'un a deu. En canvi, al Regne Unit la justícia se situa entre el 9 i el 10.