'Un río en la oscuridad': com fugir del "paradís comunista" de la família Kim a Corea del Nord

L'expansionisme japonès practicat pel govern de Tòquio des dels anys trenta de segle passat fins al final de la segona guerra mundial va ocasionar gegantins moviments de població i va suposar, entre altres conseqüències, la migració forçada o no, de 2'4 milions de coreans al país del Sol Naixent. Molts d'ells van iniciar allà una nova vida, es van casar amb japoneses i van formar una nova família. Però quan el règim comunista de Corea del Nord es va assentar més enllà del paral·lel 38º, va necessitar mà d'obra i va emprendre una subtil maniobra per incitar  aquestes famílies i els seus descendents a traslladar-se a aquest país que es definia com un veritable paradís en el qual havia treball per a tots i sanitat i educació eren gratuïtes. El pare de Masaji Ishikawa, coreà de naixement, va creure en aquest miratge i es va traslladar amb la seva dona japonesa i fill a aquest suposat paradís. 'Un río en la oscuridad' (Capitán Swing) és el relat en el qual Ishikawa explica la raó d'aquesta decisió i les seves funestes conseqüències.

Perquè, en efecte, el paradís promès no existia més que en la imaginació i la realitat amb què es van trobar els migrants va ser amb un país paupèrrim, sotmès a una brutal dictadura, en la qual qualsevol mínim dissentiment era castigat amb la deportació i el sistema econòmic, sotmès a absurdes normes que el feien ineficaç, condemnava la seva gent a la fam. Resultava perillós fins a tractar d'explicar que el sistema de cultiu de l'arròs imposat per les activitats comunistes feia que el resultat fos fart deficient. Per a més inri, aquells immigrats des del Japó, que van arribar com a patriotes que tornaven a la "mare pàtria", van ser considerats sempre sospitosos de traïció i menyspreats, pel seu caràcter mestís, com "bastards japonesos".

La peripècia d'aquest nipó-coreà, que en realitat no se sentia sinó japonès pel seu lloc de naixement, el seu idioma matern i el lloc en què havia desenvolupat la seva infància i primera adolescència, el va portar a convertir-se en marginat, condemnat a desenvolupar els treballs més humiliants i a patir, tant ell com la família que va formar, malalties i fam, sense possibilitat de gaudir de cap de les teòriques avantatges que el règim comunista oferia només als seus protegits i que quedaven enfosquides per a la resta de la població per una rampant corrupció. A la fin, l'única perspectiva de supervivència, és la fugida de Corea de Nord a través de la Xina, el que aconsegueix travessant el riu Yalu, no sense perills perquè la política complaent de Pequín envers la dictadura de la família Kim obligava el govern de Pequín a deportar tots els immigrants il·legals. Ikishawa va poder fer valer els seus orígens i va comptar en la seva fugida a través de la Xina amb la col·laboració del consolat japonès a Shenyang per la qual cosa al final de la seva odissea hagués hagut de ser feliç. Però va tenir enormes dificultats, també al seu país d'origen, per obtenir feina i guanyar-se la vida a fi de poder ajudar els familiars que van quedar a Corea del Nord, dos dels quals, la seva esposa i una de les seves filles, havien, entre tant, mort de fam. La història de Masaji Ishikawa no va tenir, doncs, un final feliç.