Román Gubern explica en "Un cinéfilo en el Vaticano" la seva experiència com a consultor de cinema del Vaticà

Román Gubern és un dels més conspicus especialistes en història de cinema que hi ha a casa nostra. Autor d'una nodrida bibliografia i d'una inabastable obra publicística, ha exercit la docència a París i Estats Units i va ser fins a la seva jubilació catedràtic d'aquesta matèria a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1994 el director de l'acabat de crear Institut Cervantes li va designar com a director de centre d'aquesta institució a Roma amb la funció d'organitzar la seva instal·lació en un palau que, per cert, havia pertangut al comte Ciano.

Durant la seva estada a la capital italiana va ser contactat per Enrique Planas, director al seu torn de la Filmoteca Vaticana, a qui havia conegut anys enrere en un congrés de la Federació Internacional d'Arxius de Films celebrat a l'Havana i li va proposar integrar-se com a expert en la comissió pontifícia que s'anava a crear per celebrar el centenari del cinematògraf. Una nova i desconeguda etapa en la rica vida d'aquest distingit erudit que l'interessat ha volgut donar a conèixer a l'opuscle 'Un cinéfilo en el Vaticano' (Cuadernos Anagrama).

Gubern explica des de la seva perspectiva d'expert l'evolució de la iconografia religiosa a l'Església per explicar després la reacció de les autoritats vaticanes arran de l'aparició de l'invent dels Lumière. Pius X, marcadament conservador, va ser un acèrrim enemic de cinema, havent prohibit als clergues que assistissin a sales de projecció, però els seus successors van ser assumint amb major naturalitat el fenomen, tal com va passar amb Pius XII.

Detalla després el funcionament de la Comissió que presidia un arquebisbe nord-americà i en la qual era l'únic laic i no hi havia cap dona. Una de les seves principals funcions va ser la d'elaborar una llista de títols de pel·lícules de valor religiós que, a la fi, va comprendre altres dues dedicades a valors humans i artístics. Així mateix, es va proposar redactar una sèrie d'informes sobre el cinema, assumint Gubern el corresponent a "La universitat i el cinema davant seu centenari".

L'autor inclou les tres relacions de títols seleccionats, en la primera dels quals -valors religiosos- hi ha un film de director ateu -'Nazarín', de Buñuel- i un altre d'autor marxista -'L'Evangeli segons Mateu', de Pasolini. I conclou dient que "en el conjunt de les tres llistes, he d'admetre que només apareix un títol de la relació que vaig presentar a la comissió al desembre de 1994: 'La strada' de Federico Fellini".