Teatre Romea: "Cobertura" o com els mòbils han canviat les nostres vides

Cinema i teatre han estat considerats durant molts anys com a espectacles antagònics, com enemics irreconciliables, però no hi ha tal. La història ha demostrat que no només són capaços de conviure, sinó també de compenetrar i completar-se mútuament. Recorda algun dels nostres lectors aquelles funcions de cinema amb varietés? Semblen cosa del passat, però aquí està en plena vigència el Ràdio City Music Hall dels Estats Units. En tot cas, només cal repassar la cartellera teatral barcelonina d'ara mateix per constatar com el cinema està present en alguns dels espectacles que s'ofereixen. Així en l'homenatge a Fellini de l'Akadèmia. I també ara a "Cobertura", la comèdia que acaba d'estrenar-se al Romea. Un muntatge fart endogàmic perquè Bruno Oro, coautor del text amb Alejo Levis, és també intèrpret amb Clara Segura, qui al seu torn exerceix com a directora. A l'estil de les antigues companyies de comèdies en què tot quedava a casa.

Diu Or que "els telèfons mòbils han transformat les relacions humanes. Abans, esperàvem en silenci, conduíem tranquils, ens perdíem, dèiem per telèfon de cable sense saber si ens trobaríem o no. Però en poc més d'una dècada la nostra manera de relacionar-nos ha canviat per complet. Ara som esclaus del WhatsApp, Google maps, Instagram i un munt d'aplicacions sense les quals ens preguntem com podríem viure. L'ésser humà frega l'absurd i sense cobertura, embogeix".

Tot això ho s'encadenen Or i Levis en una història que gira al voltant de dos personatges, l'actriu Roxana i el director argentí Guillermo Peñalvar, intèrpret i responsable respectivament d'una pel·lícula titulada "Quero nedar en els teus ulls" que, contemplada anys després, els convida a reflexionar sobre la seva respectiva peripècia personal. Aquí és on entra l'ingredient cinematogràfic amb una presència constant per la pantalla que cobreix el fons de l'escenari i en la qual apareixen fragments de la presumpta pel·lícula i un altre tipus d'imatges de forma continuada.

El to de l'obra és essencialment humorístic. "Vam voler -va dir Or- que fos una comèdia però, alhora, que la gent sortís de teatre adonant de com les eines electròniques i digitals estan canviant la seva vida i no sempre potser per bé". La nostra impressió va ser que l'acció dramàtica va aguditzant progressivament aquest to hilarant fins a adquirir caràcters cada vegada més propers a l'astracanada. Com el públic sembla que riu i s'ho passa bé, hi ha poc a objectar perquè en el fons és el que importa.

Això sí, l'espectador més avisat pot arribar a preguntar fins a quin punt resulta congruent incloure en la programació d'una sala com la de Romea una joguina còmic d'aquesta mena sense solució de continuïtat després del "Romancero gitano" de Lorca amb Núria Espert.