José María Múgica adverteix dels populismes i nacionalismes: "si es busca suports en el pitjor, vindrà el pitjor"

El fill de l'advocat i dirigent socialista Fernando Múgica, assassinat fa 24 anys per ETA, ha advertit aquest dissabte a Sant Sebastià de "populismes i nacionalismes identitaris" i ha afirmat que "si es busca suports en el pitjor, vindrà el pitjor". A més, ha cridat a "preservar el llegat" de la unitat contra ETA i ha demanat "un enorme esforç d'unitat democràtica, de les forces democràtiques, de les forces que creuen en la Constitució".

La família de Fernando Múgica li ha retut homenatge, a ell i a totes les víctimes del terrorisme, aquest dissabte al cementiri de Polloe fins al que s'han acostat, entre d'altres, la seva vídua, Mapi Heras, els seus fills Josep Maria i Ruben, el alcalde de Sant Sebastià, Eneko Goia, altres víctimes d'ETA com la vídua de Gregorio Ordóñez, Ana Iribar, la germana de Joseba Pagazaurtundua, Maite Pagazaurtundua o el periodista Gorka Landaburu, que va sobreviure a un atemptat d'ETA.

També han participat en aquest acte de memòria el diputat el PP Adolfo Suárez Illana, el regidor de Barcelona i exprimer ministre de França Manuel Valls, el secretari general del PSE-EE de Guipúscoa, Eneko Andueza, l'exparlamentari d'UPyD Gorka Maneiro i la presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez.

José María Múgica ha recordat que el terrorisme d'ETA era l'expressió d'"un model totalitari d'extermini, de neteja, d'eliminació del discrepant a través de les seves velles veus d'odi, d'exclusió, de rancor".

A més, ha apel·lat a la memòria per reflexionar sobre el fet que "tots, penséssim com penséssim, a dreta, a esquerra, al que fos, ens unim". "Aquest era un combat que ens convocava a tots, el millor de la condició humana que volia defensar la vida i la llibertat i combatre aquest projecte totalitari que assassinava", ha assenyalat.

Segons la seva opinió, cal recordar "aquesta capacitat d'unió, aquesta capacitat enorme de manifestació" entre tots els ciutadans i ha posat en valor aquest "bell llegat d'unitat, de combat, de persecució del criminal fins a la seva derrota". "Hem d'entendre que es tracta de preservar aquell llegat d'unitat que entre tots construïm", ha dit, perquè "la democràcia i la llibertat no és un bé etern, és un bé pel qual cal lluitar".

Múgica ha destacat que "fa poc més de 40 anys les millors voluntats, els millors afanys es van conjurar per construir l'ambició de la millor Espanya, la nostra casa comuna, on tots els espanyols cabem, la Constitució, que conté la nostra carta de llibertats i de igualtat".

En aquest sentit, ha assenyalat que la Constitució "ha de ser preservada per tots nosaltres" perquè "avui sabem que els vells dimonis que van arrasar Espanya i Europa estan malauradament de tornada, que el projecte totalitari que va encarnar el terrorisme aquí al País Basc és un projecte que perviu desgraciadament ".

A més, ha alertat "els pitjors dimonis de la nostra història, els populismes, tinguin l'etiqueta que tinguin, a l'extrema dreta, que sigui Vox, o l'extrema esquerra". També ha apuntat que "els nacionalismes identitaris són projectes de soroll i de fúria, de divisió i de confrontació, de cavar trinxeres, de reproduir els pitjors horrors de les dues Espanyes".

"Allò vam aconseguir trencar-fa 40 anys en un projecte d'ambició, d'il·lusió, de persones de bona voluntat que consideraven que l'altre espanyol que resa el seu déu, que pensa diferent que jo, no és només que sigui el meu complementari, és que ho necessito per ser millor jo mateix", ha afirmat, per afegir que és ser" el gran triomf d'Espanya en els dos últims segles".

"La democràcia s'ha de defensar, ser militant, hem de protegir les nostres institucions, les nostres lleis, que són de tots nosaltres, que ningú té dret a saltar les nostres lleis, usurpar el que és de tots nosaltres", ha incidit.

Això requereix, segons ell, "un enorme esforç d'unitat democràtica, de les forces democràtiques, de les forces que creuen en la Constitució". "Aquestes forces centrals no poden acabar estirades per populismes, ni per nacionalismes identitaris, perquè si es busca suports en el pitjor, vindrà el pitjor", ha advertit.

Per això ha advocat per "trencar aquesta dinàmica que ens està conduint a una ruptura, una divisió i una confrontació creixent en la societat espanyola" i dir "prou a tot això". "Necessitem la millor ambició de restablir la unitat i la trobada de tots nosaltres", ha sostingut. En la seva opinió, es requereix d'una "conversa fraternal" entre tots els espanyols per veure com abordar els desafiaments a futur.

"CONCORDIA"

Suárez Illana ha recordat que fa 40 anys "va arribar a aquest país la concòrdia", que és "el respecte al discrepant, a què no pensa com jo, a què no ha nascut en la meva comunitat i no té les meves mateixes creences religioses, però no és el meu enemic, és el meu complementari perquè només amb ell podré jo i podrà ell assolir els seus objectius ". A més, ha assenyalat que una societat "és de veritat progressista quan defensa els dos principals valors de l'home, la vida i la llibertat".

En aquest context, ha destacat que Múgica va ser "un defensor de la vida, entesa com l'expressió i el desig de ser el millor" així com "de la llibertat entesa com a compromís".

Per la seva banda Valls, ha assenyalat que ETA va matar a Fernando Múgica "perquè era un militant de la llibertat, per suposat un socialista, però abans de tot un defensor de la llibertat i d'Espanya".

Segons la seva opinió, actes com el d'aquest dissabte en la seva memòria serveixen per a "recordar que aquí es va derrotar el terrorisme, que el terror no va guanyar, perquè Espanya, la Constitució del 78, la concòrdia, els valors de la Constitució eren més forts que el terrorisme ".

"Es va derrotar al terrorisme perquè la societat va saber dir no i per una cooperació europea i una cooperació increïble entre Espanya i França", ha apuntat. A més, ha destacat que tot i que la memòria "és molt important", recordar "no és suficient", i no ha de ser "una nostàlgia, sinó que ha de servir per al futur".

"No hem guanyat i podem perdre el relat, la història, que serveix en aquesta guerra pacífica, democràtica i amb valors contra el nacionalisme que sempre és guerra, que sempre és odi, contra el populisme", ha assenyalat.

Maite Pagazaurtundua, per la seva banda, ha recordat que aquest dissabte també es compleixen 17 anys de l'assassinat del seu germà per ETA, ha assenyalat que cal "pedagogia i democràcia militant i sostenible" davant el terrorisme.

A més, ha criticat els que no han condemnat la història de la terror d'ETA, "una cosa tan senzilla com dir si el fi justifica els mitjans o no". "Amb una resposta clara, no ambigua, a això podríem tirar cap endavant d'una manera molt més neta a la societat basca", ha asseverat.

"DEMOCRÀCIA SOSTENIBLE"

A més, ha explicat que la democràcia "militant i sostenible" vol dir "no enganyar-se amb

paraules ambigües, en el que és més important en la democràcia, l'imperi de la Llei "i creure en ell. Segons la seva opinió, la" reconciliació social amb perseguidors que no condemnen la història de la terror no seria sinó un enorme model de síndrome d' Estocolm".

Pagazaurtundua ha sostingut que en aquests temps de "posterrorisme amb clarobscurs" cal ser "demòcrates militants", perquè del contrari "la democràcia no serà sostenible".