La paleontòloga Laia Alegret posa llum sobre l'origen de Zelàndia, el setè continent

La paleontòloga de l'Institut Universitari de Ciències Ambientals d'Aragó (IUCA) de la Universitat de Saragossa, Laia Alegret, ha contribuït amb noves dades a donar a conèixer l'origen de Zelàndia, el setè continent.

La investigadora ha fet aquesta aportació després que tot just fa un mes demostrés, en el marc d'un estudi internacional publicat per la revista Science, que l'impacte d'un asteroide havia acabat amb els dinosaures, el que va posar fi a la teoria de l'vulcanisme com causa de l'extinció de l'70 per cent de les espècies, ha informat la Universitat de Saragossa en una nota de premsa.

Alegret és coautora de la descripció en 2017 de Zelàndia, el nou continent submergit sota les aigües de l'Pacífic, i de què únicament afloren les seves muntanyes més altes, Nova Zelanda i Nova Caledònia, i ara acaba de llançar noves dades sobre l'origen i la formació d'aquest continent.

La revista científica Geology revela que Zelàndia va sorgir de dos esdeveniments tectònics. Primer va ser arrencat d'Austràlia i l'Antàrtida fa 80 milions d'anys i després va ser modelat per les forces que van iniciar l'Anell de Foc del Pacífic, una zona de volcans i terratrèmols que s'estén al llarg de les costes occidentals d'Amèrica de Nord i de al Sud, passant Alaska i el Japó, i després a través del Pacífic occidental fins a Nova Zelanda.

Precisament, la micropaleontóloga aragonesa ha estat l'única científica espanyola en la tripulació que durant dos mesos va participar al costat d'altres 31 científics en l'expedició a l'oceà Pacífic a bord de la nau de perforació JOIDES Resolution el 2017.

Va ser, a més, la primera vegada que un membre de la Universitat de Saragossa participava en el prestigiós programa de perforació oceànica International Ocean Discovery Program (IODP), que va finançar aquesta expedició amb més de 12 milions d'euros.

POSADA EN COMÚ

La paleontòloga Osca es troba aquests dies a Nova Zelanda per posar en comú amb els científics de l'expedició dels resultats obtinguts, que acaben de ser publicats per la revista científica Geology, i continuar treballant.

Alegret ha contribuït amb l'estudi de milers de microfòssils obtinguts en sis perforacions del fons marí del nou continent, amb una superfície submergida d'uns cinc milions de quilòmetres quadrats.

"Els resultats d'aquests estudis han canviat el poc que se sabia sobre aquest continent ocult", ha explicat la investigadora aragonesa. "Ens han permès conèixer com va evolucionar com un continent independent després de separar d'Austràlia i l'Antàrtida fa 80 milions d'anys", ha afegit.

Així mateix, ha explicat que han pogut saber com va canviar la profunditat de les seves mars al llarg del temps, en quins moments va emergir i es va enfonsar, condicionant les migracions de les espècies, els corrents oceànics i el clima global.

A més, s'ha pogut precisar el moviment de les plaques tectòniques, "que sembla tenir relació amb la formació de l'Anell de Foc del Pacífic", resultats que "aporten informació sobre el canvi climàtic i sobre processos geològics fonamentals, amb implicacions en la prevenció de riscos geològics, com el vulcanisme o els terratrèmols", ha conclós.

ZELÀNDIA, EL SETÈ CONTINENT

La Universitat de Saragossa ha indicat que Zelàndia ha estat reconegut com el setè continent i té una geografia molt poc usual perquè es troba submergit en la seva major part a més d'un quilòmetre de profunditat, mentre dels altres sis continents -Àfrica, Euràsia, Amèrica del Nord , Sudámerica, Antàrtida i Austràlia- tenen extenses àrees de terra que afloren en superfície.

El 1972, la primera expedició científica que va recuperar mostres de Zelàndia en els fons oceànics situats entre Austràlia, Nova Zelanda i Nova Caledònia concloure que un oceà profund es va crear quan Zelàndia es va separar de l'antic super continent Gondwana fa 85 milions d'anys, en l'època dels dinosaures.

Tanmateix, aquest escenari és només és part de la resposta i, de fet, les prospeccions realitzades per establir la sobirania de Nova Zelanda, Austràlia i França sobre Zelàndia van treure a la llum errors en aquest model inicial, han apuntat des de la UZ.

L'expedició 371 de el programa internacional IODP va perforar el 2017 sondejos de el fons marí per explorar per primera vegada en detall Zelàndia i comprovar una nova hipòtesi: que la formació de l'anell de foc de el Pacífic va tenir un paper fonamental en donar forma a aquest nou continent.

Es van recuperar sondejos de sediment fins 864 metres per sota de l'fons marí en sis punts, que actualment es troben a gran profunditat entre 1,2 i 4,8 quilòmetres i molt lluny de la costa.

Els autors d'aquest estudi, liderat per Rupert Sutherland i que inclouen investigadors de 13 països diferents, han trobat evidències que algunes regions de Zelàndia es van elevar fins i tot per sobre de el nivell de la mar entre 50 i 35 milions d'anys, mentre que altres punts es van enfonsar en les aigües profundes, i posteriorment tota la regió es va enfonsar a l'almenys un quilòmetre.

ESTUDI DE FÒSSILS

La professora de la Universitat de Saragossa i investigadora de l'IUCA ha contribuït a construir aquests canvis en la profunditat a través d'l'estudi de fòssils microscòpics. Aquests dramàtics canvis geogràfics al nord de Zelàndia, una regió de la mida de l'Índia, van coincidir amb la deformació i el desplaçament d'estrats i amb la formació de volcans al llarg de el Pacífic oest.

A l'respecte, des de la UZ han manifestat que l'Anell de Foc de el Pacífic és una zona de volcans i terratrèmols resultants de l'procés geològic de la subducció, que és on una placa tectònica s'enfonsa sota la terra.

La formació de l'Anell de Foc de el Pacífic fa 50 milions d'anys segueix sent un misteri i l'article publicat a la revista Geology proposa que un esdeveniment de ruptura de la subducció es va propagar al llarg de tot el Pacífic Oest en aquella època.

En concret, aposta per que el procés seria similar a un terratrèmol massiu súper lent que va ressuscitar antigues falles de subducció que havien estat latents durant milions d'anys, però que van començar a moure de nou.

Probablement, afegeix, no hi ha cap anàleg actual d'aquest procés, però les evidències de Zelàndia suggereixen que aquests esdeveniments poden alterar dramàticament la geografia dels continents. Aquest mateix esdeveniment va crear recursos naturals, va afectar al clima global va canviar la direcció i velocitat de moviment de gairebé totes les plaques tectòniques de la planeta.

Laia Alegret és paleontòloga, pertany a el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Saragossa i és membre de Grup de l'IUCA que investiga l'extinció i reconstrucció paleoambiental des del Cretácido a l'Quaternari. La seva experiència en l'estudi de fòssils microscòpics ha permès que fos seleccionada per a aquesta expedició.