Concha Velasco torna a Barcelona amb 'El funeral', una comèdia en la qual fa de fantasma

"He fet tota mena de papers, des de monja fins a prostituta. Es veu que només em quedava fer de fantasma, o de morta que ressuscita i aquí estic, amb «El funeral» una obra que ha escrit i dirigit el meu fill Manuel" explica Concha Velasco en l'ambigú de teatre Borràs, on els barcelonins anem a poder gaudir un cop més d'aquesta extraordinària actriu que confessa que l'única cosa que no ha pogut és interpretar «El crepuscle dels déus» com a ella li hagués agradat. "És que els dóna per dir que jo no canto", insinua amb picardia ella, que va ser noia de conjunt de Celia Gámez i a la qual l'hem vist fer d'"Eugenia de Montijo", de "modistilla madrilenya" o de "L'àguila de foc" lluint unes cames que moltes volguessis per a si.

«El funeral» és una obra imaginativa en la qual l'escenari apareix com una vetlla organitzada pel Ministeri de Cultura en el centre hi ha el taüt amb les restes de Lucrecia Conti, una eminent actriu morta. El que ningú pot suposar és que els que estan preparant la cerimònia quedin tancats a l'habitacle i de sobte aparegui l'esperit de Lucrecia per resoldre molts comptes pendents, inclosa la de servir de model perquè facin una escultura seva per al Museu de Cera. Per donar la màxima versemblança a aquesta posada en escena, es disposa d'un llibre de firmes en què els espectadors poden deixar constància del seu pas per la vetlla i escriure alguna dedicatòria a la memòria de l'actriu. "Tots m'han deixat records molt bonics", diu Concha, que afegeix: "penso viure 82 anys, que és la mitjana dels anys que tenien els meus pares quan van morir, 86 i 78 anys", tot i que vista la seva vitalitat i la memòria d'elefant de què fa gala no ens sembla molt creïble aquesta profecia. En tot cas necessitarà una mica més de temps perquè va anunciar que el seu fill ja li està preparant una altra obra per quan acabi la turné d'«El funeral» el proper mes de març a Zamora -la va iniciar fa dos anys a la capital pucelana- i de la que només va voler donar el títol. Serà «L'habitación de María».

Concha Velasco no només està en la plenitud de les seves facultats, sinó que, a més, continua tenint el que ella anomena "veu de teatre", cosa que alguns han oblidat en aquests temps que corren en què es parla en escena com al carrer. "El que no vol dir que calgui prescindir del micro quan actues en una sala gran perquè mai un micro salvarà cap veu si qui la diu no ho fa bé i vocalitzant". Tota una lliçó.

La trobada transcorre entre records i anècdotes: des de les seves actuacions en els diversos teatres de Barcelona, de Calderón de la Rambla de Catalunya amb Tony Leblanc quan tenia 20 anys a l'Apolo, passant pel Goya o el Borràs, a la pel·lícula que va fer en certa ocasió i en la qual apareixia nua. "Li deia al mecànic del tràveling que no em mirés tant, però ell em va respondre que, ja que havia signat per sortir així que m'aguantés", diu i es riu. I posats a evocar, recorda el seu gran amor i pare dels seus fills, tot i que les cròniques que li va donar molt mala vida, l'actor Paco Marsó (per cert, l'autor i director d'aquesta obra no signa com Manuel Marsó, sinó Manuel M. Velasco). "Malgrat tot no permeto que ningú parli malament d'ell, només puc fer-ho jo i no vull fer-ho perquè era molt simpàtic i divertit. A vegades fins se m'apareix a l'escenari!".

I com en arribar als vuitanta es poden liquidar molts deutes, Concha Velasco confessa que en la seva vida hi ha hagut tres homes als quals va fer mal voluntàriament. "Però a cada un d'ells he pogut demanar-los perdó i això em fa sentir molt alliberada". Això sí, es va negar a dir-nos els seus noms...