divendres, 28 de febrer de 2020

Tantarantana: 'Germanes', una reflexió de Wahdi Mouawad sobre el retrobament amb els propis orígens

|

El nom de Wahdi Mouawad no és nou per als amants del teatre de Barcelona, ja que algunes de les seves obres han estat representades ja amb anterioritat i bona acollida. Ara arriba 'Germanes' al Tantarantana Teatre, un espai escènic que, sense perjudici del seu acreditat interès per la producció autòctona aposta, com va recordar Ferràn Murillo, per donar a conèixer la dramatúrgia d'interès produïda més enllà de les nostres fronteres.


Teatre Tantarantana Germanes


La trobada accidental de dues dones, enfrontada cadascuna d'ella a una situació límit, acaba descobrint llaços que acaben unint-les en una singladura comú. D'una banda, l'advocada quebequesa enfrontada a la imposició lingüística en un país que hauria de ser, per imperatiu legal, forçosament bilingüe (els sona a «dejà vu»?) I es deixa anar en el seu indignació davant la impossibilitat d'expressar-se en el seu idioma matern destruint l'habitació de l'hotel en què s'allotja. Per una altra, la perita de la companyia d'assegurances que va a avaluar els danys produïts a l'establiment.


Fins aquí l'estructura superficial del relat dramàtic sota la subjacent, com adverteix Roberto Romei, director d'aquest muntatge, "la necessitat de qualsevol ésser humà de no perdre el contacte amb els seus propis orígens, d'assumir el relleu dels seus pares, d'acompanyar-los al final de la seva vida, perquè perdre l'origen propi és exiliar-se a vida i convertir-se en un expatriat". I afegeix que 'Germanes' és un text molt ric en matisos que l'autor entrellaça hàbilment per centrar-los finalment en l'eix central de la narració dramàtica, que és l'exili". Un tema que certament cal suposar que el mateix Wahdi Mouawad coneix per ciència pròpia ja que l'autor és de família maronita libanesa i resideix a Canadà.


Mónica López i Lluïsa Castell són les intèrprets d'aquest drama i a cadascuna d'elles li correspon la càrrega interpretativa de part de l'obra que exigeix combinar amb habilitat moments de violència amb altres de tendresa i intimisme. Perquè el desenvolupament de l'acció dramàtica exigeix "donar vida a dos éssers que tenen la sensació de no tenir casa pròpia, dues dones que descobreixen que el retrobament equilibrat amb els seus propis orígens és l'única forma d'enfrontar-se a un món pervers", com sentencia Romei.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH