Torna al Capitol "Los monólogos de la vagina", un espectacle sobre la sexualitat de la dona
"És un espectacle que, si bé tracta sobre la sexualitat de la dona, no entra a la tortuosa relació amb l'home. Cada monòleg es relaciona d'alguna manera amb la vagina, ja sigui a través del sexe, de l'amor, de la violació o la menstruació".
El teatre és expressió de la vida mateixa i en qualsevol obra teatral hi ha retalls de la realitat social. Però "Los monólogos de la vagina" constitueix un cas excepcional perquè la seva autora, Eve Ensler, els va escriure després d'haver realitzat més de dues-centes entrevistes a dones i per aquest motiu fos des del mateix moment de la seva estrena un testimoni fefaent d'alguna cosa que fins ahir mateix havia quedat pràcticament vedat als ulls del públic: la sexualitat femenina.

Durant molts segles, quan s'ha parlat o escrit de sexualitat, s'ha fet pràcticament sempre des del punt de vista de l'home, fins i tot quan es tractava de la sexualitat de la dona i Ensler va trencar amb aquesta incomprensible limitació. No és estrany que l'obra, que ha estat traduïda a 45 idiomes i representat en 120 països, tingués èxit en qualsevol lloc que es presentés. A Barcelona mateix, quan es va estrenar fa uns anys, va aconseguir romandre en cartell tres temporades seguides. Edu Pericas l'ha recuperat perquè la considera de plena actualitat i després d'una turné per diverses poblacions espanyoles, la porta de nou a al Club Capitol.
"És un espectacle -diu Pericas- que, si bé tracta sobre la sexualitat de la dona, no entra a la tortuosa relació amb l'home. Cada monòleg es relaciona d'alguna manera amb la vagina, ja sigui a través del sexe, de l'amor, de la violació, la menstruació, la mutilació, la masturbació, el naixement, l'orgasme i la varietat de noms que s'utilitzen per a denominar aquesta part del cos femení. En qualsevol cas, ha de quedar clar que no es pretén atacar «el masculí», sinó parlar de l'univers femení i de la relació de la dona amb el sexe en la qual coexisteixen dos pols no necessàriament oposats: perill i plaer". Molts dels textos són divertits, però altres tenen un to més dramàtic o emotiu. En tot cas, mai falta ni la ironia, ni l'alè poètic.
Inicialment els diversos monòlegs que constitueixen l'obra van ser interpretats per la pròpia autora, però amb el pas el temps s'ha preferit posar diverses veus. En aquest cas seran les d'Alicia González Lara, Meritxell Huertas i Ana Quiñones.
"Los monólogos de la vagina" culminaran la trajectòria d'aquest emblemàtic local d'espectacles barceloní, que va ser durant molts anys cine i conegut popularment com Can Pistoles per la seva especialització en pel·lícules de tirs i detectius. Aquesta serà l'última obra que representi abans de la seva clausura definitiva.
Escriu el teu comentari