Patacada d'Aigua és Vida a la UE: La Comissió del Parlament rebutja revisar la creació d'Aigües de Barcelona

|

Ressona fins a Barcelona, la porta als nassos, que ha rebut la plataforma Aigua és Vida en la seva intervenció davant la Comissió de Peticions de Parlament Europeu on pretenia que es debatés la creació de la societat mixta Aigües de Barcelona, on participa tant l'AMB com la Societat General d'Aigües de Barcelona.


Aigua

Miriam Planas. Representant de Aigua és Vida.


Miriam Planas i Joaquim Pérez, representants de Aigua és Vida han al·legat davant la UE que "el procediment de constitució d'Aigües de Barcelona va incórrer en il·legalitats, com és l'adjudicació directa d'un contracte, sense licitació pública, a una empresa privada, i per això demanava a el Parlament Europeu que investigués aquests fets".


Però no han trobat comprensió davant la seva petició sinó que es s'han topat de cara amb la normativa de la UE, per la qual a Europa no es debat sobre sentències fermes, com la que el Suprem va resoldre sobre la qüestió. La representant de la Comissió Europea, Dita Collinsova, ha pres la paraula i ha explicat que "el Tribunal Suprem d'Espanya, mitjançant quatre sentències, ha declarat la legalitat d'aquest procés, de manera que la Comissió Europea considera que és un tema resolt. A més les directives contemplen la possibilitat d'adjudicar directament contractes, entre altres motius, quan hi ha drets d'exclusivitat -com és el cas de Barcelona-, tal com havia explicat el Tribunal Suprem en el seu dictamen". Això comporta que la Comissió Europea "no portarà a terme cap actuació en aquest cas".


AIGUA ÉS VIDA DESPERTA DE LA SEVA HIBERNACIÓ


Cal recordar als lectors que la plataforma Aigua és vida va despertar del seu llarg període d'hibernació a l'octubre de l'any passat després del sonor fracàs de la seva multiconsulta i traient a les xarxes un vídeo que abocava greus acusacions sobre la gestió de l'aigua en l'entorn metropolità , llavors pendent d'una resolució judicial i en on Ada Colau, si ens supramunicipal, cogoverna en un quatripartit.


La plataforma Aigua és Vida es presenta a si mateixa com una plataforma formada per Organitzacions de la Societat Civil de procedència variada l'objectiu és aconseguir que la política d'aigua i la gestió del cicle integral de l'aigua a Catalunya sigui realitzada des del sector públic. Però no és tot el que sembla.


Enginyeria sense Fronteres és l'ONG matriu d'Aigua és Vida i totes dues van ser impulsades per un dels homes forts de l'equip de l'alcaldessa: Eloi Badia, regidor de Presidència, Aigua i Energia i Vicepresident de Medi Ambient a l'AMB. Badia va formar part de Enginyeria sense Fronteres durant, ni més ni menys que 12 anys.


La Plataforma Aigua és Vida aglutina diferents entitats però les que més s'han significat públicament són Enginyeria sense Fronteres, la FAVB i Ecologistes en Acció segons l'hemeroteca.


Eloi Badia


El passat del tinent d'alcalde de Barcelona, Eloi Badia, impulsor amb Colau de la "remunicipalització de l'aigua", està lligat tant a Aigüa és Vida de la qual va ser portaveu, com a Enginyeria sense Fronteres com a Ecologistes en Acció. Mentre que Colau està relacionada amb la FAVB a l'haver format part de la seva junta directiva. Cosa que no s'explica a la web de la "plataforma ciutadana".


Des de la seva entrada l'Ajuntament, Ada Colau, ha incrementat les subvencions a entitats afins vinculades al seu passat activista com han vingut denunciant diferents mitjans de comunicació.


D'aquesta manera l'ONG Enginyeria Sense Fronteres ha rebut 918.532 euros en subvencions, amb un increment en el període 2015-2017 d'un 59,53%, segons dades extretes del portal de transparència de l'Ajuntament de Barcelona.


En quant a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha vist augmentades les ajudes en un 6,6%. Concretament ha rebut 657.892 euros en el mateix període.


I Ecologistes en Acció segons els seus últims comptes auditats, en 2017, va ingressar 1,7 milions d'euros, que van sortir el 58% de subvencions nacionals i que segons les dades aportades van arribar als 796.676 euros.


En conclusió, i més clar l'aigua, les entitats que conformen Aigua és Vida es nodreixen de milions de diners públics.


PSOE I PP TOMBEN la PETICIÓ DE AIGUA ÉS VIDA A BRUSSEL·LES


La petició de Aigüa és Vida davant la Comissió europea ha decaigut pels vots en contra de PSOE i de PP.


Pau Arias Echevarría, representant del Partit Popular a la UE a la Comissió, ha afirmat en la seva intervenció que "aquest assumpte -el portat a debat per Aigüa és Vida- ha estat decidit per sentències de Tribunal Suprem, i que les sentències de Tribunal Suprem no es revisen al Parlament Europeu".



Parlamenteuropeo


A més Dolors Montserrat, presidenta de la Comissió de Peticions de Parlament Europeu, al seu torn ha manifestat que "la informació de què disposa la Comissió de Peticions és que aquest assumpte ha estat decidit per quatre sentències de Tribunal Suprem. La posició de la Comissió de peticions del Parlament Europeu, en tots els casos, és tancar les peticions decidides judicialment, de manera que la proposta és de tancament de la petició ".


EL SUPREM VA AVALAR QUE AGBAR SEGUÍS GESTIONANT L'EMPRESA MIXTA


L'Alt Tribunal va revocar per unanimitat la decisió de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la concessió de l'aigua de Barcelona i l'àrea metropolitana en 2016. D'aquesta manera el Tribunal Suprem va avalar la constitució de l'empresa publicoprivada liderada per Agbar per gestionar l'aigua de la capital catalana i l'àrea metropolitana de Barcelona.


Angel simon aigua desigualtat

Angel Simón, president d'Agbar.


El determinant en opinió del Tribunal Suprem és la validesa i vigència de la concessió en 1953 i la titularitat de les infraestructures per dur a terme el servei que és de SGAB, el que atorgava a la societat mixta uns drets que segueixen vigents en l'actualitat.


En les resolucions la Sala Tercera, acordades per unanimitat, s'acull igualment la tesi que l'Estat tenia plena competència per atorgar la concessió, com ho va fer, a SGAB i els magistrats del Contenciós recolzen l'argument dels recurrents que no es van donar els requisits necessaris per no acudir a un procediment de lliure concurrència en l'adjudicació del servei i anar a procediment negociat que es va utilitzar i que la Llei de Contractes de l'Estat avala ja que no exigeix que es tracti d'un únic possible subministrador del servei.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH