Les restes de Queipo de Llano seran traslladades a la sagristia de la Macarena després de Setmana Santa

Les restes del general franquista Gonzalo Queipo de Llano, enterrats a la basílica de la Macarena de Sevilla, seran traslladats a la sagristia després de Setmana Santa, que el 2020 se celebrarà entre el 5 i el 12 d'abril.

La permanència en aquest lloc de les restes ha estat objecte de polèmica recurrent i de nombroses peticions de retirada perquè, en compliment de la Llei de Memòria Històrica, el temple deixi d'acollir la tomba de l'esmentat militar, integrant de la revolta castrense de 1936.

Així ho han confirmat fonts pròximes a la negociació. En la mateixa han participat tant la germanor de la Macarena com la família de Queipo de Llano, mentre que la consellera de Cultura i Patrimoni Històric, Patricia del Pozo, ha parlat amb la germanor amb fins de mediació.

Al respecte, la germanor de la Macarena ja venia defensant que el columbari projectat per l'entitat "podria suposar en un futur una possible via de solució" a l'enterrament de l'general si així ho acceptava la família d'ell mateix, avisant a més que amb la Llei andalusa de Memòria Històrica tal com està "dictada", sense un "reglament que la perfeccioni", no es té "cap obligació de treure" les restes de l'militar.

I és que, segons publica 'eldiario.es', el trasllat serà a el columbari, que s'està construint a l'interior de la sagristia, no exposat a el públic, i que serà inaugurat després de la Setmana Santa. Així, encara que tècnicament les restes de Queipo seguiran dins de la Macarena, la ubicació del columbari --sota el cambril de la Mare de Déu de la Esperanza-- podria sortejar l'article 32.4 de la llei memorialista, que fins ara incomplia la localització de la tomba.

Al juliol de 2016, el Ple de l'Ajuntament de Sevilla, amb l'abstenció de Cs i el vot contrari de PP, reclamava que el temple de la germanor de la Macarena deixés d'acollir la tomba de l'esmentat militar, a les ordres del qual van ser comesos els afusellaments esdevinguts a Sevilla després de l'alçament militar del 18 de juliol de a 1936.

AVISOS A LA GERMANDAT

Gràcies a aquest acord plenari, el consistori hauria avisat la germanor de la Macarena i a l'Arxidiòcesi de Sevilla sobre el contingut de les lleis estatal i autonòmica de memòria històrica i les obligacions que d'elles deriven per als particulars i organitzacions privades, ja que el temple pertany a la germanor i el seu cas és diferent per exemple a el de la Vall dels Caiguts, de propietat estatal.

En virtut de la Llei 2/2017 de Memòria Històrica i Democràtica d'Andalusia i el seu decret sobre símbols i actes contraris a aquesta, la Junta anunciava al juliol de 2018 la creació d'un comitè tècnic encarregat d'emetre un dictamen vinculant sobre la tomba de Gonzalo Queipo de Llano i altres elements contraris a la memòria històrica que no hagin estat retirats o eliminats voluntàriament per part dels seus titulars.

Aquest comitè, segons anunciava el llavors govern socialista de la Junta d'Andalusia, estaria així encarregat d'emetre "un informe preceptiu i vinculant determinar, si s'escau la retirada (de la tomba) o l'eliminació si correspongués".

Més recentment, la consellera insistia que per solucionar el cas de la tomba de Queipo de Llano caldria un desplegament reglamentari de la vigent Llei andalusa de Memòria Històrica i Democràtica.