Concha Velasco no es mereixia aquest funeral

|

Confesso que he dubtat molt en escriure aquest comentari i de fet he esperat diversos dies per fer-ho amb la finalitat que se'm calmés l'ànim, però al final he pensat que havia d'expressar la descoratjadora impressió que vaig rebre en l'última estrena de Concha Velasco al teatre Borràs de Barcelona. He de dir que albergava les millors esperances, perquè sóc un rendit admirador de l'actriu val·lisoletana, per a mi, amb Nati Mistral, ja desapareguda, dues de les millors, més completes i versàtils actrius de l'espectacle espanyol contemporani.


Tant l'una, com una altra, capaços d'interpretar amb idèntica idoneïtat i perfecció, des del drama a la revista, passant per la comèdia i això en qualsevol forma d'expressió, sigui teatre, cinema o televisió. El meu últim record de Concha sobre un escenari datava de dos o tres anys enrere, quan va fer al Goya 'Reina Juana' i va demostrar que, tot prop dels 80 anys, seguia dominant la dicció i el gest amb insuperable mestria. Tot em feia deduir que havia de gaudir, un cop més, d'una nova actuació d'aquesta gran senyora de l'escena.


Concha Velasco Funeral

Concha Velasco, durant la representació de 'Funeral'


M'imagino que escriure un text dramàtic per a la teva pròpia mare implica una gran responsabilitat i cal imaginar que M. Velasco júnior ho va sentir així. Però cal dir que la fortuna no l'ha acompanyat. 'El funeral', que tal és el títol de la comèdia, part, tot s'ha de dir, d'una idea no exempta d'originalitat que en mans d'un veritable autor teatral pogués haver donat un joc excel·lent: la reaparició fantasmal d'una actriu en el seu propi vetlla per passar comptes amb els que la van envoltar en vida. No vull imaginar el suc que li hauria pogut treure a aquest joc teatral un Antonio Gala.


Però M. Velasco júnior no és, ai!, Gala i malgasta aquesta idea inicial en un text que resulta insubstancial, infantil, per no dir nul, d'originalitat, ple de frases banals, quan no de jocs de paraules o acudits pretesament divertits més vells de caminar a peu i per animar el 'cotarro' recorre una i altra vegada a instar la participació dels espectadors com si d'un programa de televisió amb públic a l'estudi es tractés. A mesura que avança l'acció tot va empitjorant fins a adquirir l'escenari un ambient punt menys que caòtic, en què Concha Velasco es veu obligada a fer d'animadora d'un naufragi.


Concha Velasco presentaciu00f3n Funeral

Concha Velasco, durant la roda de premsa de 'Funeral'


Una veritable pena que ens porta a pensar que Concha Velasco no es mereixia aquest funeral. Com no es va adonar, amb la seva infinita experiència, que aquest despropòsit era infumable? El pitjor de tot és que la eximia actriu va anunciar -amor de mare, sens dubte- que, quan acabi la turné d'aquest insuportable vetlla, té previst estrenar una altra obra del seu fill. Déu l'agafi - i ens agafi- confessats!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH