divendres, 14 de agost de 2020

Tornen les dues Espanyes?

Manuel Fernando González Iglesias

Mirin, en la política les coses no passen mai per casualitat, paraula de periodista de la Transició. Quan dues coses coincideixen, i succeeix en dos partits que només tenen en comú la Constitució --publicada al número 311 de BOE de 29 de desembre de 1978--, vol dir que passa una cosa molt preocupant.


Els explico: aquesta setmana, vostès segurament hagin pogut llegir a la majoria dels digitals que el president Aznar ha guiat la mà de Pablo Casado al PP per carregar-se al Sr. Alonso, un polític moderat però competent al capdavant de la candidatura popular a Euskadi. De passada, l'ha animat afectuosament a deixar de presidir als seus companys de partit en aquesta comunitat. Èxit total, amb l'extraordinària intervenció del "general secretari" Egea, perquè així caldria anomenar-lo a partir d'ara igual que al seu històric antecessor Paco Cascos. Egea acumula ja diverses gestes de similar tarannà que fan que s'assembli a l'asturià com dues gotes d'aigua, provocant un escàndol mediàtic dels grossos. Comença l'espectacle, baixa el teló i finalitza el primer acte.


Alfonso Alonso Amaya Fernández


Puja el teló i apareix en escena un segon expresident amb carisma socialista, no un qualsevol bolivarià, ficat oficialment a mediador entre el criminal Maduro i el poble veneçolà --el temps ens dirà a quina més i per quant, com el seu amic l'exambaixador Raúl Morodo, a què l'Audiència Nacional i els suïssos ja acusen pels seus cobraments opacs i escandalosos.


Em aquests referint a l'expresident Felipe González, que aquest mateix dilluns (alerta a les coincidències en el calendari!) deixava anar a l'Assemblea Valenciana d'Empresaris una contundent diatriba contra el Govern Sánchez a la persona del Vicepresident Iglesias, un altre bolivarià excels d'un partit que algun dia també podrà explicar-nos als espanyols, inclosos els catalans, a què es deuen els seus relacions amb aquell país i quin benefici econòmic obté o ha obtingut d'aquestes relacions.


Però tornem a les paraules de Felipe González d'aquesta mateixa setmana: "Que m'expliquin què fa el Ministre que ostenta la cartera de Drets socials i Agenda 2030 en l'única Comissió Delegada que no s'ocupa d'això i que és la del Servei d'Intel·ligència", responia González a la decisió de Sánchez de forçar una modificació de la Llei Reguladora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) per permetre precisament l'entrada d'Iglesias a la Comissió Delegada de Govern per a Assumptes d'Intel·ligència, és a dir, l'òrgan que controla tots i cada un dels anomenats secrets d'Estat.


"Em costa molt veure quina relació hi ha entre l'Agenda 2030 [per al desenvolupament sostenible] i el CNI", ha insistit el polític socialista, que no ha estalviat en ironies. "El servei d'intel·ligència té molt a veure amb la política social! Vull que m'ho expliquin". Com és fàcil d'interpretar la sorpresa i les paraules de Felipe González vénen a resumir el malestar amb què s'ha acollit l'última decisió de Sánchez en els cercles de seguretat de l'Estat.


I aquesta puntada sense fil del sociata, molt relacionat com Aznar amb els centres de poder occidentals, responen a la inquietud que s'ha produït als Estats Units, França o Anglaterra --per posar tres exemples de potències occidentals amb els que tots dos expresidents tenen contactes privilegiats--, el fet de pur sentit comú que els secrets del seu Estat puguin anar a parar a mans castristes, russes, bolivarianes... o del PNB.


Hi ha una pregunta molt senzilla per explicar-ho. Vostès creuen que en aquests països que els cito quan canvia el Govern, el nou president d'USA, Premier britànic o el president de la República lliurament a un soci de coalició que acaba de conèixer i que no té cap crèdit internacional, excepte en règims populistes antioccidentals, els secrets més ben guardats dels tractats de bases militars o de la mateixa OTAN? Pot garantir Sánchez que aquests secrets no corrin la sort del cas Assange, que va vendre tot el servei d'espionatge nord-americà als russos? Garanteix el Senyor Sánchez que tots els secrets de la guerra contra ETA que tant va costar guanyar als serveis policials espanyols, amb 854 assassinats de policies i polítics del PP i de PSOE, no arribarien ara al PNB i d'allí a Bildu com per art de màgia?


Entenen vostès l'emprenyament de Felip i Aznar i les seves primeres conseqüències polítiques? Doncs segueixin atents a la continuïtat dels següents actes que van a representar-se, perquè el que anem a veure, amb dues eleccions autonòmic-nacionals, ambdues pels seus estatuts poden sentir ideològicament iguals, val la pena seguir-lo, perquè tots ens estem jugant el nou disseny del reconegut com Regne d'Espanya, i aquí algú ja ha encès tots els llums d'alarma dins i fora perquè... tornen les dues Espanyes? ¡¡Terrible!!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH