divendres, 14 de agost de 2020

El pujolisme no va ser un règim benigne

Miquel Escudero

Avui dia s'escriuen coses que era impensable llegir fa uns anys. Així, per exemple, que "el pujolisme no va ser un règim benigne". L'autor d'aquesta frase és el periodista Santiago Tarín, i la inclou en el seu llibre 'En el tsunami catalán' (Galàxia Gutenberg), presentat fa poc en un concorregut acte. Aquesta sentència suposa que el pujolisme va ser un règim -una anomalia en democràcia- que va produir dany social.


Des que va començar a governar, Pujol va posar en pràctica el publicat Programa 2000: l'ensenyament i els mitjans de comunicació es van posar a el servei del seu projecte secessionista. Va enganyar a qui es va voler deixar enganyar. En els seus discursos mai va parar d'acusar l'Estat d'agredir i discriminar els catalans. Però ell sempre va tenir patent de cors per fer i dir tot el que li va semblar, per descomptat amb insídia. El postpujolisme de Maragall i més va prolongar la seva tasca fins a aconseguir l'ebullició del procés.


Jordi Pujol parlament


Tarín té clar que la corrupció va ser detonant de 'el que ha passat'. Es pot passar per alt la falta de transparència de com s'ha finançat el procés?: "És fàcil constatar que centenars de milions d'euros, potser milers, s'han evaporat de les arques públiques, destinant a comissions en lloc de a altres fins , com la salut, l'educació o les infraestructures". Déu n'hi do. Sense oblidar la orquestrada i rotunda intolerància cap a qualsevol oposició, a la qual encara es procura condemnar per tots els mitjans a la irrellevància.


No obstant això, Tarín guarda tics probablement inevitables en el seu ofici. Parla de 131 presidents de la Generalitat quan només són 19, tal com ha detallat el catedràtic d'Economia Francesc Granell (posseïdor de la Creu de Sant Jordi). Una concessió gratuïta a la insaciable propaganda de megalomania governamental. Així mateix Tarín reitera que Pujol no va treure partit d'haver estat detingut i torturat durant el franquisme. No és així. I d'això va haver-hi dosificada i contínua ressonància en els mitjans de comunicació.


Santi Tarín posa de manifest que Torra -el exdiputat que encara presideix la Generalitat- és exemple d'odi xenòfob i fanàtic. Segons ell, "els espanyols només saben espoliar" i "vergonya és una paraula que els espanyols han esborrat del seu vocabulari". És clar que no és un tipus davant el que calgui inclinar-se, i menys a l''estil Iván Redondo'.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH