diumenge, 5 de abril de 2020

Eva Menor: "Jo no crec en les polítiques públiques sense una col·laboració amb la ciutadania i les empreses"

|

El mes de maig es complirà un any de les eleccions municipals. Uns mesos després, el nou govern de coalició a la Diputació de Barcelona, també complirà 365 dies.


Les dones han entrat amb força en els càrrecs de responsabilitat en l'entitat supramunicipal barcelonina. Una d'elles és Eva Menor, diputada presidenta de l'àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç, una àrea àmplia, però que el seu responsable considera il·lusionant. Menor compagina aquest càrrec a la Diputació amb el d'alcaldessa de Badia de Vallès.


Evamenor1


.- Una àrea competencial àmplia?

.- La veritat és que sí. Tinc delegació de promoció econòmica i ocupació. Dins d'aquesta hi ha diverses unitats que bàsicament estan estructurades, d'una banda, la de planificació d'estratègies entre les quals destacaria la planificació de l'Hermes que aporta informació d'estadística, sociològica i assistència tècnica en la matèria i gestió de la informació econòmica de tota la província de Barcelona. És una eina molt útil per als ajuntaments perquè poden descarregar-se dades obertes, i molta informació econòmica dels territoris.


.- Treballen l'ocupació en els municipis?

.- En promoció econòmica treballem el tema des de dos vessants: una des de la perspectiva de generar ocupació per a les persones, i una altra d'ajuda a les empreses com a generadores d'aquests llocs de treball. Realitzem acompanyament a l'emprenedor i les petites empreses.


També col·laborem amb els ajuntaments amb plans d'ocupació que estan orientats a la contractació pública dels ajuntaments i altres orientats a les empreses que generen ocupació. Hi ha plans dirigits a l'administració pública i plans dirigits a la indústria local que han donat molt bons resultats d'inserció laboral.


A més, disposem de plans complementaris, un dels que ha tingut millor resultats en el passat mandat ha estat el pla de polígons. Cal que els polígons industrials per generar ocupació han d'estar ben dotats d'accessibilitat, de connectivitat, de mobilitat, de xarxes de telecomunicacions i senyalitzacions. Els ajuntaments ens han demanat que mantinguem aquestes ajudes als polígons.


El que es planteja ara és fer una reflexió de quina manera vam redefinir els plans d'ocupació tradicionals per adaptar-los a les noves demandes d'aquests temps.


.- Què fan en comerç?

.- Donar suport i assessorament als ajuntaments en el comerç local, mercats i ajudar-los en les diferents fires que se celebren.


.- Què fa la seva àrea en matèria de turisme?

.- Turisme és una gerència que està treballant de manera coordinada amb l'Ajuntament de Barcelona i Turisme de Barcelona i va més enllà de la perspectiva de província aprofitant la marca Barcelona perquè tingui un impacte més enllà de la província per tal de descongestionar la mateixa ciutat i aprofitar la seva marca i poder donar una mirada territorial però més enllà de la mateixa. S'ha creat una marca que té en compte la costa, la zona interior que dóna una oferta turística, una marca turística de la província més enllà de la ciutat. Demanda nacional i internacional per adaptar els productes turístics per acompanyar els ajuntaments en com poden gestionar els seus productes turístics per atreure el turisme.


Des de la perspectiva de turisme també s'analitza l'oferta i la demanda i aquesta bicefàlia, d'una banda, s'analitza quina és l'oferta del territori i per una altra també s'analitza quina és la demanda nacional i internacional per a adaptar els productes turístics i així poder acompanyar els ajuntaments en com poden adaptar els seus productes turístics i tenir una mirada de turisme sostenible.


.- Com és la relació del seu departament amb els ajuntaments tenint en compte les diferents grandàries dels mateixos?

.- Quan m'he fet càrrec de l'àrea, en les visites al territori, una de les coses que m'estan traslladant els ajuntaments és que feia temps que no tenien contacte amb els responsables de la Diputació de Barcelona, no hi ha hagut feedback. La Diba té un doble paper: d'una banda una relació amb els Ajuntaments que és essencial i per una altra quan fem les eines hem de conèixer quina és la realitat dels territoris i que la caixa d'eines que és el catàleg de serveis sigui útil i tinguin un impacte real, perquè nosaltres som sector públic, fem servir diners públics i ha d'haver uns resultats mesurables i complir amb els objectius polítics de govern de la Diba, però consensuat amb l'autonomia local, és bàsic.


A més ha de ser el fil conductor de qualsevol administració local. Però com a administració de segon nivell crec que hem de tenir una governança pròpia, perquè a més l'administració local és la mesura adequada perquè les polítiques públiques tinguin un impacte a nivell global. Cal actuar localment però amb una visió global i aquesta visió global és la que té la Diputació de Barcelona. Per què? Perquè tenim una funció de reequilibri territorial, nosaltres existim per donar suport als ajuntaments i tenim una responsabilitat com a gestors del territori per reequilibrar-lo, territorialment, socialment i econòmicament.


Evamenor2


La realitat de la Diputació de Barcelona és molt dispar, hi ha ajuntaments que són molt grans, metropolitans, però també hi ha ajuntaments més petits i rurals, a més. Per la qual cosa, aquesta mirada local l'hem de tenir també nosaltres des de la Diputació i representar aquest paper impulsor de fomentar la innovació, de compartir amb els Ajuntaments bones pràctiques, ja que aquests tenen menys recursos per poder conèixer el que han de fer per millorar la vida dels seus ciutadans. Són els governs locals els que determinen el que han de fer i les polítiques a aplicar, per això tenim una responsabilitat que va més enllà. Dit això, crec que la comunicació amb els ajuntaments és bàsica, nosaltres hem de conèixer el territori per poder dissenyar les polítiques públiques i qui ens ha de traspassar aquest coneixement són els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores i això és una de les coses que trobaven a faltar.


Feia molt que un diputat o una diputada no anaven a territori . Nosaltres el que estem fent és recórrer el territori per conèixer les necessitats i donar resposta a aquestes.


.- Els municipis grans tenen més recursos i no necessiten tant la Diputació, però els petits sí. Es bolca la seva àrea en ajudar-los?

.-La Diputació ha tingut una sensibilitat especial cap a aquests municipis, de fet, hi ha línies d'actuació per a petits municipis. Aquesta sensibilitat sempre ha existit i ara fa un pas més amb aquest acostament real als petits municipis. Des d'una perspectiva de cohesió social hem de ser més propers i sensibles. També amb els ajuntaments mitjans que tenen poca capacitat fiscal o de recursos. Existeix aquesta realitat, té unes necessitats econòmiques específiques per la seva singularitat i ho hem de tenir en compte a l'hora de repartir els recursos. Crec que aquesta singularitat, jo que vinc d'un municipi que compleix aquestes característiques, és veure de quina manera podem incorporar altres indicadors de detecció de necessitats de despesa diferent de les tradicionals que es prenen d'acord amb indicadors clàssics, però hi ha indicadors socioeconòmics que identifiquen necessitats addicionals de despesa. Així Sant Adrià del Besòs té uns indicadors de necessitats de despesa que probablement mai es fan servir. La sala més gran de venopunció de la província a la qual van ciutadans de tota la província que a ells els suposa un increment de despesa perquè han de mantenir el servei per totes les conseqüències que té en la seva àrea de servei i potser aquest indicador no s'ha tingut en compte.


Badiadelvalles


Igual hi ha un municipi amb uns nivells d'envelliment molt elevats i podria ser un indicador a l'hora d'utilitzar determinats serveis. Per això cal tenir en compte la capacitat inversora d'aquests municipis perquè tenen menys recursos per poder invertir en determinades polítiques. És una anàlisi que hem de fer per adaptar els recursos a la realitat del territori. Cal fer un esforç des de totes les àrees de la Diputació per veure que indicadors s'han de posar a sobre de la taula per analitzar, per redistribuir d'una manera justa i equitativa dels recursos que a la fi són de tots".


.- Ha vingut per fer una revolució...?

.-Tots els meus companys vam pensar el mateix. Posarem els coneixements que tenim a disposició de la província i a disposició de la ciutadania en general. A la fi, cada un de nosaltres tenim experiències que crec que són bones posar-les a sobre de la taula. Visitant els territoris m'adono que hi ha molt talent i moltes ganes de reformar les coses, adaptant-les a la realitat . Cal posar això en l'agenda política perquè feia molt temps que sense posar-la i ens ho han manifestat propis i aliens."


.-Potser per la situació política que s'ha estat vivint aquests anys a Catalunya, s'ha deixat de banda el paper emprenedor de la Diputació de Barcelona?

.- Absolutament, perquè jo recordo -Fa deu anys com alcaldessa- la Diputació tenia un paper proactiu molt important i no només venia a proposar-te moltes coses i analitzaven la realitat dels territoris, molt projecte d'innovació i es trobava a faltar en aquests últims temps, ara, aquesta activitat s'ha tornat a recuperar. La Diba ha de ser aquesta administració potent, té molta qualitat tècnica i això cal posar-lo al servei del territori."


.-La Diputació ha de tornar a liderar el municipalisme?

.-Sí, ha de tornar a liderar el municipalisme, sense cap dubte."


.- Quin paper ha de jugar la Diputació i els ajuntaments amb l'empresariat local?

.- L'administració local per la proximitat amb el territori és la que té la capacitat de saber el que passa, però en temes d'ocupació la resposta ha de ser més global perquè l'economia no té fronteres. L'administració local ha d'afavorir les condicions del seu territori, que les empreses tinguin tots els recursos per poder exercir la seva activitat, poder créixer i internacionalitzar-se. La diputació i els ajuntaments ho han estat fent des d'una col·laboració publicoprivada molt interessant amb associacions empresarials, amb PIMEC estem treballant molt. Però falta una part important que són les administracions que van més enllà de la Diputació de Barcelona.


Volem ser aquest nexe perquè les administracions que tenen la capacitat d'incidir des d'una perspectiva més global en l'economia que són l'autonòmica i l'estatal comptin amb nosaltres com un aliat per vehicular aquestes accions. Però hem de treballar també no només des d'una mirada de la demarcació de Barcelona, hem de mirar cap avall amb consells comarcals i també amb una mirada cap amunt amb una acció coordinada amb la Generalitat, l'Estat i la UE. L'economia no té fronteres i l'ocupació, o, va més enllà de les fronteres d'un municipi o no tindrà les possibilitats de créixer realment i ha de ser un motor d'atracció econòmica. 


Badia3


La crisi ha servit també perquè els ajuntaments canviem la mirada i mirem més enllà de les seves fronteres i aquestes noves dinàmiques les hem d'aprofitar i no menysprear la col·laboració publicoprivada. Crec que el sector públic ha de donar l'impuls, però a la fi jo no crec en les polítiques públiques sense una col·laboració amb la ciutadania i amb les empreses. La col·laboració publicoprivada a la fin és això. Cal tenir una mirada més participativa amb la ciutadania i amb les empreses, també perquè són agents del territori.


.- És partidària de canviar els plans de formació per a aturats?

.- Ara tenim uns reptes que hem de convertir en oportunitats. El tema de la reindustrialització i de la digitalització són una oportunitat. Les administracions han d'acompanyar les empreses i treballar amb elles. Hem de fer un esforç també en educació perquè tots seguim amb les tecnologies emergents amb un component també inclusiu. És veritat que aquestes dinàmiques té un risc i és que veuran moltes persones que es quedin al camins i el sector públic té aquí un paper important i una responsabilitat molt significativa que aquest creixement sigui el més inclusiu possible i de no deixar a ningú enrere.


El canvi climàtic és un repte que pot crear oportunitats econòmiques i generar nous llocs de treball. Ara mateix, el canvi climàtic és un repte compartit per molts i un camp de creació de llocs de treball i empreses. Volem treballar des d'una perspectiva transversal i la diputació va a treballar cap a on podem orientar les polítiques públiques perquè vagin en paral·lel. Són un pol important per poder generar noves economies: social i col·laborativa i l'econòmica circular, són nous reptes que hem de convertir en oportunitats. La feminització de la indústria, una mirada diferent de dissenyar les polítiques públiques i des del sector públic cal tenir aquesta mirada per redirigir professions molt masculinitzades, m'estic referint a l'economia igualitària. Les dades de presència de dona en la indústria són molt preocupants. El foment de vocacions científiques i tecnològiques per a les dones és un repte molt importants que volem treballar amb l'àrea d'igualtat i sumar esforços, cal trencar els sostres tradicionals masculins.


.-Amb aquesta mirada feminista o de dona, quin paper estan jugant les alcaldesses i les diputades...?

.- És un paper fonamental, ara hi ha molt talent femení en la política. En el meu partit fonamentalment, hi ha una generació d'alcaldesses, en què modestament m'incloc, que creu que hem vingut per canviar moltes coses estem molt unides i clar que el estarem més. Som nosaltres les que hem de acompanyar els nostres companys a veure les coses d'altres maneres. També perquè el feminisme no només s'ha d'incorporar pel costat de la igualtat, sinó que ha de fomentar diferents masculinitats perquè també els venim a millorar la vida a ells, venim a millorar les seves vides perquè ens ho creiem. Hi ha una generació d'alcaldesses que som feministes, en un partit clarament feminista i amb unes posicions molt valents. El secretari general del PSC està fent una aposta pel feminisme, molt valent i molt important. Cal aprofitar-ho i posar-ho en valor i estem disposades.


.- El futur polític té nom de dona...?

.- Jo espero que tingui nom de dona. Portem molts anys en què en els llocs de responsabilitat falten dones, i les dones ens anem incorporant a poc a poc. La Diputació de Barcelona és un exemple, té una presidenta que és dona. Jo crec que en uns anys podrem veure una presidenta de govern dona, que ens encantaria a totes i a les socialistes és clar.


.- Tornant al territori, en els viatges que has fet has percebut desequilibris territorials?

.-Sí, és clar. No és el mateix un municipi com Hospitalet com un altre més petit. Hi ha necessitats molt diverses i es percep el desequilibri territorial a simple vista. També veus com les necessitats de determinats territoris donen lloc a experiències d'èxit com pot ser el municipi que tenia una empresa pública de distribució d'energia, com és Centelles. En el seu moment com no hi havia cap empresa que els subministrés energia tenien una burra, van crear una empresa pública de distribució d'energia i és l'única empresa pública que té la compra de l'energia, la distribució i la comercialització. El coneixement del territori et permet conèixer les necessitats i també experiències d'èxit per a altres ajuntaments més grans. Conèixer el territori és una riquesa importantíssima quan s'està en posicions de responsabilitat supramunicipal és bàsic.


.- Ser alcaldessa de Badia de Vallès un municipi molt especial com s'ha plantejat canviar dins de les possibilitats que es pugui tenir?

.-Tenim planificada "la Badia del 2030" i necessitem diners. També és un exemple de com la necessitat aguditza l'enginy. Badia no té zona industrial, no té activitat econòmica, tenim necessitats socials i un atur molt alt. En el seu moment ens vam plantejar de quina manera podíem revertir la situació del nostre municipi, què vam fer primer ?. El que vam fer va ser analitzar les deficiències i les nostres riqueses i oportunitats. D'aquesta anàlisi va sorgir que Badia té una riquesa que és la seva realitat urbana residencial, que aportem nosaltres, que ens diferencia de l'entorn poder créixer socioeconòmicament. La nostra realitat urbana residencial. Som un municipi merament residencial ubicat estratègicament i a 25 minuts de Barcelona. Som un municipi metropolità a 25 minuts de Barcelona i molt ben connectat a nivell d'infraestructura. Què hem de potenciar ?. La nostra realitat urbana residencial. Hem plantejat un procés de redefinició del nostre pla d'habitatge. Tenim un parc d'habitatge de més de 40 anys d'antiguitat, molt homogeni i creat en l'època postfranquista. Tenim un projecte per convertir Badia en una ciutat amb residus zero perquè les nostres emissions zero vénen del parc d'habitatge, hem plantejat un projecte de rehabilitació en clau d'eficiència energètica i transició ecològica per generar comunitats d'autoconsum i integrar-lo dins del nostre espai públic amb una perspectiva de redistribució perquè la ciutat sigui més inclusiva en la redistribució territorial. Un procés de rehabilitació d'edificis i d'espai públic i tot això aprofitant una subvenció de l'AMB, projecte Urbact, tenim un pla d'acció perquè Badia es converteixi en una nova ciutat d'aquí a uns anys.


Una redefinició d'espais públics, d'equipaments públics i de parc d'habitatge. Volem fer una prova pilot amb una subvenció europea en un bloc de pisos per a fer mesures d'impacte d'estalvi energètic i per retirar l'amiant que està en el 100% del parc d'habitatges de Badia.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH