Els lletrats de Congrés, en contra de la comissió d'investigació del rei Joan Carles I
La Fiscalia suïssa investiga una suposada donació de 100 milions de dòlars atribuïda a Joan Carles I i amb destinació a la seva amiga Corinna Larsen.
Els lletrats de Congrés es mostren contraris al fet que s'admeti la comissió d'investigació sobre suposades comptes i donacions atribuïdes al rei Joan Carles I.
Argumenten que, d'acord amb els antecedents i la interpretació que ve fent el Tribunal Constitucional sobre la posició de la Prefectura de l'Estat, no procedeix la seva tramitació, segons han indicat fonts parlamentàries.
En la seva reunió d'aquest dimarts, la Mesa del Congrés haurà de decidir si admet o no a tràmit analitzar dues sol·licituds per a crear una comissió sobre Joan Carles I, presentades arran de conèixer-se que la Fiscalia suïssa està realitzant una investigació sobre una suposada donació de 100 milions de dòlars atribuïda a Joan Carles i i amb destinació a la seva amiga Corinna Larsen, uns diners presumptament vinculat amb comissions d'Aràbia Saudita. Aquesta donació correspon al 2012, quan encara era cap d'Estat.
Una de les peticions va ser registrada per Esquerra Republicana (ERC) i el Grup Plural que comparteixen Junts, Compromís, Més País i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). El seu objectiu és investigar les presumptes comptes irregulars de Joan Carles I a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de tercers, així com determinar les consegüents responsabilitats "civils, ètiques i polítiques" de l'ex Cap de l'Estat.
L'altra va ser promoguda per Unides Podem, que en un primer moment anava a signar amb el PNB i que no va ser possible per problemes d'agenda del grup nacionalista, de manera que es va presentar amb la signatura també d'ERC.
En el seu text es parla de la "presumpta comissió, entre d'altres, possibles delictes de blanqueig de capitals" i s'indica que "no resulta descartable que els mateixos s'estiguin executant actualment o s'haguessin executat amb posterioritat" a l'abdicació del rei emèrit , que va tenir lloc al juny de 2014, moment, subratllen "en què va deixar de ser inviolable acord amb l'article 56.3 CE".
La presentació d'aquesta iniciativa va aprofundir en les diferències entre PSOE i Unides Podem. Els socialistes es van desmarcar de la petició i van recordar que els lletrats sempre s'han oposat a qualificar iniciatives de control de la Corona. "És simplement llegir-se la Constitució i saber que el Rei és inviolable", va resumir la portaveu del Grup Socialista, Adriana Lastra.
I, com augurava el PSOE, els lletrats s'han tornat a mostrar en contra d'admetre a tràmit les peticions de comissió d'investigació. En el seu informe, els lletrats repassen els antecedents d'iniciatives anteriors sobre la Corona, incloent la sentència de TC sobre la declaració de Parlament contra la Monarquia, i conclouen que "no procedeix" tramitar cap de les dues comissions d'investigació.
Escriu el teu comentari