Els juristes envien un missatge a Torra: l'estat d'alarma no és un 155

La primera reacció de la plana major de la Generalitat davant de la declaració de l'estat d'alarma va ser assegurar que es tractava de l'aplicació d'un 155 encobert. No obstant això, no hi ha res al Reial Decret 463/2020 que autoritzi aquesta asseveració.

En la llei orgànica 4/1981, que desenvolupa la previsió constitucional de l'estat d'alarma recollida en l'article 116 de la Carta Magna, queda clar que si l'àmbit territorial d'afectació desborda a una comunitat autonóma, és el Govern central el que centralitza les decisions que s'han de prendre per fer-se enfront d'una amenaça.

Per això, les queixes de Torra --però també de l'lehendakari Urkullu, en un principi-- sobre la suspensió temporal de l'autogovern no tenen lloc, ja que no formen part de la voluntat de l'Executiu, sinó que són conseqüència de la mateixa configuració de l' estat d'alarma en el nostre ordenament.

Juristes consultats per 'El Confidencial Digital' sostenen que sota un estat d'alarma no és possible preservar les competències autonòmiques en Sanitat, Interior i Transports. "La Llei Orgànica per a l'estat d'alarma estableix clarament que la delegació de l'autoritat en el President d'una comunitat autònoma només és possible quan la crisi està ubicada en un sol territori".

En definitiva, l'article 155 és un altre recurs excepcional que obeeix a una casuística diferent, que té a veure amb el que en els règims federals es coneix com "lleialtat federal". És a dir, quan un òrgan administratiu inferior en jerarquia a l'administració central, el Govern espanyol de tota la nació té la capacitat d'intervenir les competències de l'òrgan inferior per preservar l'interès general.