La prova del coronavirus practicada a la vicepresidenta Carmen Calvo ha donat negatiu

Ja es coneix el primer resultat de la prova de coronavirus a la vicepresidenta, Carmen Calvo, i malgrat que ha estat negatiu, els metges no la consideren concloent. Estudien la possibilitat que sigui un fals negatiu.

Calvo continua hospitalitzada amb el tractament mèdic prescrit per a la infecció respiratòria que pateix, es troba en una habitació aïllada i li seran practicades les proves que determinin els facultatius.

Quan es conegui el resultat de les proves, Moncloa farà publica aquesta informació.

COM FUNCIONA EL TEST DE CORONAVIRUS?

La tècnica utilitzada per detectar el coronavirus és la PCR, per les sigles en anglès de "reacció en cadena de la polimerasa" va ser dissenyada per l'excèntric Nobel de Química Kary Mullis i en els anys 80 van revolucionar la genètica, ja que permeten copiar una petita quantitat d'ADN milions de vegades de manera que hi hagi prou per analitzar-lo.

Les PCR s'utilitzen cada dia en milers de laboratoris de tot el món per determinar paternitats, identificar cadàvers i detectar malalties; en aquest cas, per diagnosticar la infecció per SARS-CoV-2, el virus que causa la COVID-19.

Les proves per al virus necessiten una mostra, que es recull del nas o la part posterior de la gola del pacient. Aquest material es col·loca en un contenidor segur i s'envia a un laboratori per a la seva anàlisi.

L'ADN constitueix el nostre material genètic, però SARS-CoV-2 no conté ADN de doble cadena, sinó ARN, d'una sola cadena. Com les proves de PCR només poden fer còpies d'ADN, primer cal convertir l'ARN en ADN.

L'ARN de virus que s'extreu de la mostra es purifica i es barreja amb un enzim anomenat transcriptasa inversa, que converteix l'ARN d'una sola cadena a ADN de doble cadena. L'ADN víric s'afegeix a un tub d'assaig juntament amb encebadors -seccions curtes d'ADN dissenyades per unir-se al virus-, nucleòtids -els blocs de construcció que componen l'ADN i un enzim constructora de l'ADN.

La màquina PCR escalfa la mescla. Això fa que l'ADN de doble cadena es desemboliqui i l'encebador pugui unir-se a l'ADN a mesura que es refreda, proporcionant un punt de partida perquè l'enzim constructora d'ADN ho copiï. Aquest procés continua a través de repetits escalfaments i refredaments fins que s'han creat milions de còpies de l'ADN.

Això explica com la PCR amplifica el codi genètic de virus, però no com es detecta. Aquí és on entren els colorants fluorescents, afegits al tub d'assaig mentre es copia l'ADN. S'uneixen a l'ADN copiat, el que augmenta la seva fluorescència fent que emetin més llum, que permet confirmar la presència de virus.

La fluorescència augmenta a mesura que es produeixen més còpies i, si creua un cert llindar, la prova és positiva. Si el virus no estava present a la mostra, la prova PCR no haurà fet còpies, de manera que el llindar de fluorescència no s'aconseguirà i, en aquest cas, la prova serà negativa.

LES LIMITACIONS D'AQUESTA PROVA

Les proves de PCR són una forma bastant fiable de comprovar l'existència de malalties infeccioses, però, també tenen limitacions. La primera és que porten temps. Es necessiten unes poques hores obtenir resultats. Això implica un límit en la quantitat de proves que un sol laboratori pot dur a terme en un dia.

Una altra limitació és la disponibilitat de reactius necessaris. La demanda mundial d'aquestes proves arran de la pandèmia ha provocat escassetat.

La contaminació o la degradació també poden causar problemes per falsos positius (quan algú no té el virus però la prova diu que sí que en té) o falsos negatius (quan algú té el virus però la prova diu que no en té).

Una última gran limitació d'aquest tipus de proves és que només poden indicar si algú té el virus en el moment de la prova. No pot dir-nos si ha tingut el virus, però s'ha recuperat posteriorment abans de la prova.