dimecres, 2 de desembre de 2020

Por a la por

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Hi ha esdeveniments veritablement inevitables, des del arribar a una nova forma de vida que ens obliga a respirar, fins a deixar de fer-ho abans de morir. Tots sense excepció tenim, tindrem, viurem amb por. Hi ha esdeveniments comuns que l'activen, la foscor, l'aïllament, certs sorolls, l'associació psíquica que ens recorda perills -una persona gran que ens pot violentar física, sexual o emocionalmente- la velocitat, l'altura; no ens arriba l'espai per esmentar exemples, perquè de veritat tal sentiment és tan humà i divers com l'alegria, la tristesa o la ira.


Tenir por és una corroboració de que estem vius i ho fem amb certa normalitat. L'absència de temor no és com alguns diuen una forma de valentia, per contra més aviat és una patologia. La por, a final de comptes, si sabem afrontar-ens permet créixer, aprendre i fins a vèncer els perills. En aquest món en el qual sembla que els criminals -lladres, assassins, violadors, estafadors- van guanyant terreny. Qui té més por, la víctima que va patir un delicte o el que opta per no denunciar? Hi ha una infinitat de perills, imaginaris moltes vegades, que ens fan reaccionar de maneres veritablement il·lògiques. A què li tenen por les masses condicionades a votar per pseudo-polítics sense preparació per a conduir a un poble?


Una operària de neteja de Ciutat de Mèxic, amb visera protectora contra el coronavirus.


Aquest diminut virus té la humanitat en una autèntica conjuntura i és per si mateix matèria d'investigació i acció, entre molts, per als psicòlegs comunitaris, que a més de la seva capacitat com a terapeutes Resoldre les pors d'un nen maltractat- haurien de proposar opcions a problemes comuns -evitar que els nens siguin maltractats- per tal de donar suport a les possibilitats d'una societat més confortable, solidària i creativa. S'atrevirà aquest professional a enfrontar els conflictes pel seu interès en fer valer les polítiques públiques vinculades amb el tema? Qui afrontarà la por que estan vivint els jubilats? Els aclapara només la por a morir o seguir vivint amb mancances? Li tem el propi psicòleg comunitari a sucumbir, com els passa a molts funcionaris, a les llagoteries, adulacions o en cas contrari a la crítica i el menyspreu?


Ells a l'igual que molts líders socials haurien de saber que "tenir por és de prudents, saber-ho vèncer és de valents". Potser alguns cabdills polítics ho estiguin aprenent, sobretot quan observen -si és que ho fan i no el desqualifiquen com atacs a la seva persona-que enmig del perill real, hi ha molts creatius que canten, donen missatges solidaris, comparteixen el que estan aprenent i demostren que som capaços no només de viure sinó de fer-ho amb més sentit que el que fins avui li hem donat a la vida. S'han adonat aquestes persones felices la profunditat del que s'ha dit per Aristòtil? "El que ha superat les seves pors serà veritablement lliure".


Aquells molt rics, que estan donant milions a la seva visió del rumb per superar la crisi, han auto-analitzar, si ho fan per mera culpa o perquè realment els interessa que el sistema econòmic mundial no es col·lapsi. Se'ls ha ocorregut que aquesta pandèmia és l'oportunitat en el capitalisme salvatge perquè l'absència d'equitat estigui a un pas de canviar-se? Des del segle II, aprofitant la credulitat dels cristians es va imposar una doctrina amb visió dualista: el bé i el mal, la llum i la foscor, el poder i la submissió. Aquest maniqueisme és exercit en ple segle XXI, pels que no assumeixen l'anàlisi i la racionalitat. Tal maniqueisme aplicat en l'econòmic, és el que sosté la pobresa. Resoldran els multimilionaris la por produït pel coronavirus? Ho faran mitjançant un nou negoci de fàrmacs o renunciant al seu pensament arbitrari, carregat de prejudicis, manipulador i excloent? [1] A hores d'ara de l'any és difícil discernir quin és el major temor de Donald Trump: perdre la reelecció, el trenqui de les seves empreses hoteleres i turístiques o la vida dels nord-americans?


I com en l'exemple podem fer un exercici similar respecte dels mandataris centreamericans, de qualsevol en un altre punt del planeta i fins als molt devots que se suposa van jurar alguna constitució la laïcitat i separació d'estat església està vigent. I és que com deien els meus avis "la por no camina en ruc", sobretot el d'aquells que intenten justificar la seva inoperància mirant sempre al passat, sense adonar que el seu fatal destí és posar-se, més d'hora que tard, en evidència, en mostrar als seus seguidors que per no saber sumar, només resten.


Pel coronavirus hem vist de tot: policies prepotents i perillosos perquè també tenen por; joves imprudents que han viscut disposats a deixar-se enganyar, criminals que no donen treva i assalten -botigues d'autoservei, propietats particulars, hospitals [2] transeünts i vehicles-maten i ho fan com una forma de fer-nos creure que no tenen por; però contra aquests covards som tots, els autèntics representants de la seguretat, els metges, infermeres, dependents, petits empresaris i en general humans que se la juguen de la banda de la llei, pensant alternatives, sense caure en els extrems, evitant la discriminació i el judici sense bases, respectant els adversaris sense considerar-los enemics a mort, com podria ser aquest petit virus. És temps d'indagar si algú va tenir la perversitat de crear-lo? Tenim l'altura de mires per agrair a la natura el que està fent pel planeta ara que vam ser obligats a recloure'ns? El sobtat abandonament de l'orgull ateu que distingia molts, és una autèntica conversió espiritual que va canviar el seu orgull en humilitat o és por a la por?


[1] Fausto Cantú Peña. Economista mexicà, president de l'Acadèmia de Planejament de la Societat mexicana de geografia i estadística.
[2] Com segueix passant a Querétaro contra l'hospital propietat de l'IAINQ, si que arribem a imaginar qui en aquesta crisi li compara, cables, alumini o vidres antics.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH