És possible reeditar els Pactes de la Moncloa enmig d'aquesta pandèmia?

 

L'esperit de consens que va acabar forjant durant les negociacions per signar els Pactes de la Moncloa a l'octubre de 1977 és el que el President, Pedro Sánchez, vol recuperar enmig de la pandèmia mundial del coronavirus a Espanya. En la seva darrera compareixença el va deixar caure i el seu grup polític al Congrés, amb Adriana Lastra, al capdavant treballa en això.

La primera diferència és que el Govern de llavors estava presidit per Adolfo Suárez, que al costat del Rei Joan Carles I, aspiraven a dur a terme la Constitució que aspirava a ser la primera a tota la història constitucional espanyola que concitara el suport de totes les forces polítiques de dreta o d'esquerra, la Constitució de consens. I estava convençut que la seva obra no es culminaria si no aconseguia unir les dues velles Espanyas en una Espanya sola.

Un clima polític que, almenys fins al moment, no es dóna però sí es dóna la por les dades de la realitat econòmica de país encara que en el cas actual el que s'ofereix són unes previsions devastadores i el 1977 el que havia era una situació de fet que no admetia conjectures.

Ara estem davant la necessitat de reconstruir l'economia de país que quedarà devastada per efecte de la crisi sanitària provocada per una pandèmia i les crides de molts polítics i analistes a el president de Govern han tingut els seus fruits aquest dissabte a l'anunciar aquest que intentarà recuperar l'esperit de consens que va il·luminar els Pactes de la Moncloa i, finalment, l'aprovació de la Constitució.

El president de Govern una vegada que va optar per unir-se a Unides Podem i buscar els suports per a la seva sessió d'investidura al PNB i Bildu, Pedro Sánchez a menyspreat obertament a la part política moderada de l'hemicicle. I ho ha seguit fent fins ara, quan no ha comptat ni amb el principal partit de l'oposició, ni amb les organitzacions empresarials, ni amb els poders territorials per decidir mesures d'abast com la paralització de l'activitat econòmica i industrial de país.

I ara el president de el Govern ha enviat un missatge en el qual sembla que vulgui rectificar. Encara que el seu vicepresident, Pablo Iglesias, parlant d'aplicar l'article 128 de la Constitució i ignorant el fet que aquest article està convenientment equilibrat pels articles 33 i 38 de la mateixa Carta Magna -un sobre la funció social de la propietat privada i el un altre sobre la llibertat d'empresa en una economia de mercat- i sense els quals no és possible comprendre el sentit del 128, sembla molt difícil que les posicions d'uns i altres s'acostin prou com per arribar a pactar un programa d'actuació. Sobretot perquè el senyor Iglesias va esmentar aquest article concret com una advertència i que en certs sectors va sonar com una amenaça.

Un altre inconvenient a la possibilitat de reeditar els consensos bàsics de la Transició, és la por de Podem de quedar descavalcats a la patrimonialització de les mesures que haurien de recordar-se. A Pablo Iglesias li costa pair un acord sobre les mesures a aplicar davant del demolit panorama de la realitat econòmica espanyola tingui com a resultat que les posicions de PP i de Ciutadans, no diguem ja les dels empresaris, siguin tingudes en compte i la seva política que ha batejat de "escut social" quedaria difuminada en el pla general i això suposaria la seva desaparició com a força política influent en el Govern, alguna cosa absolutament essencial per a ells.

L'única cosa que dóna esperances a la possibilitat d'arribar a algun tipus d'acord entre totes les fossis polítiques és que el que s'anuncia és tan debastador que el president hagi estat ja conscient que no pot encarar el problema en solitud o amb l'exclusiu suport del seu soci de Govern.

Santiago Carrillo i Manuel Fraga es van poder unir perquè Adolfo Suárez i Fuentes Quintana els van convocar sincerament per escoltar-los, per incorporar-los i per coresponsabilitzar-en aquell pacte de treure a país de la dictadura i portar-lo a la democràcia.

Gràcies als Pactes de la Moncloa, el país va entrar en una dinàmica diferent a la basada en l'enfrontament, va el precedent de la política de concertació social que es va posar en marxa a partir de llavors i va instaurar l'esperit de consens que hauria de permetre la gran tasca pendent en aquella legislatura ja democràtica però encara no constitucional: l'elaboració de la Constitució.

Ho ha dit el mateix Pedro Sánchez en la seva compareixença d'aquest dissabte: "Tots els partits, amb independència de la seva ideologia, treballarem en uns nous Pactes de la Moncloa per rellançar i reconstruir l'economia i el teixit social del nostre país".