"No tenir cura de la gent gran és immoral"

Adela Cortina, Javier Gomá, Fernando Savater i Pablo d'Ors han reflexionat sobre l'actual situació de crisi sanitària generada per la pandèmia de coronavirus, alertant que la cura de la gent gran és una responsabilitat social i que "no fer-ho és immoral".

D'aquesta manera entren en el debat suscitat davant la postura de països com Holanda o Bèlgica, que opten pel tractament dels més ancians fora dels hospitals i també després de conèixer un document de la Generalitat de no ingressar les persones de més de 80 anys a les UCI.

"En aquesta crisi sanitària el primer missatge és 'salvar vides', totes les possibles. Això exigeix ampliar recursos per evitar un desbordament que ara no es produeix, però si es fes inevitable, a l'hora de prioritzar cal tenir en compte diversos factors", ha assenyalat la pensadora Adela Cortina.

"No atendre la gent gran o les discapacitades, pel fet de ser-ho, és una discriminació inadmissible: és immoral i va en contra de la Constitució", ha reiterat. A més, recorda que dir que el coronavirus mati només persones grans és "una notícia falsa i propagar rumors és immoral".

"Aquest virus s'acarnissa amb els que tenen menys defenses. Si la mentida porta alguna gent jove a comportar-se de manera insolidària, és que ens estem equivocant rotundament amb l'educació", ha criticat Cortina, creadora del terme 'aporofòbia' - por i rebuig a la pobresa--.

En la mateixa línia, Pablo d'Ors qualifica d'"inacceptable" la negació d'atenció sanitària a la gent gran "pel simple fet de ser ancians". "Més que això, em sembla detestable. Una decisió d'aquest tipus només pot estar guiada per una visió pragmatista i errònia. I conduirà a una gran deshumanització", ha afegit.

D'Ors, que va ser capellà de l'Hospital Ramón i Cajal, insta a preguntar per què s'opta per deixar la gent gran sense la deguda atenció mèdica i entén que la resposta "només pot ser perquè es valora més la vida per viure que la viscuda".

"En aquest dilema ètic hi ha moltes qüestions sobre la taula. Per exemple, pensar que els joves donen i que la gent gran només (o fonamentalment) rep. Res d'això. Tots donen i reben, és només que el que la gent gran dona no és socialment valorat per no ser productiu", ha defensat.

D'aquesta manera, per al filòsof el problema acaba "no estant en donar o rebre, sinó en la productivitat, és a dir, en la valoració de la persona en raó de la seva funcionalitat econòmica". "Aquest és el punt. Les coses són així, diuen alguns. No és veritat. Les hem fet així, que és molt diferent", ha lamentat.

Javier Gomá observa com en alguns moments s'ha arribat a plantejar aquesta crisi com una qüestió de "dues castes": una de "joves i sans, que serien de millor condició, i una altra, de pitjor condició, casta secundària i subalterna, composta per ancians, malalts i discapacitats".

"Sostinc que no hi ha més que una raça, sense castes, d'homes i dones amb la mateixa dignitat. Per tant, les mesures de Govern han de tractar els febles no només com si tinguessin la mateixa dignitat que ancians i malalts, sinó amb un plus de compte, perquè el poder ha de suplir la manca de forces i la indefensió a què estan sotmeses els febles", ha apuntat.

Gomà ha ressaltat que "la civilització consisteix a substituir la llei de la selva, que és la llei del més fort, per la llei del més feble". "Al meu entendre, la moralitat de les societats es mesura per com tracten a les persones més febles", ha indicat.

HOLANDA O BÈLGICA, EXEMPLES "INACCEPTABLES"

Així, l'atenció a la gent gran ha posat al centre del debat a països centreeuropeus com Holanda o Bèlgica, que opten pel tractament dels més ancians fora dels hospitals. "No m'ha sorprès, i em sembla inacceptable", reconeix Cortina.

Per Savater, però, la decisió de no hospitalitzar a les persones que estan "en una situació crítica" pot ser comprensible. "A una persona en molt mala situació, si se la pot atendre amb cures pal·liatives a casa, sempre serà millor que en un hospital o en un passadís on no et puguin atendre", ha defensat.

Si bé, matisant que països com Holanda "no estan per donar lliçons morals a ningú". "El que sí que és repugnant és el discurs de l'holandès respecte al fet que els llatins es gasten els diners en farres. Holanda viu de paradisos fiscals, amb diners de evasors d'impostos, i això sí que és repugnant", ha lamentat.