Una científica catalana ajuda a trobar un tractament per a enganyar el coronavirus

|

Cada dia els espanyols surten als seus balcons a les vuit del vespre per aplaudir la feina dels sanitaris. Són la part més visible de la lluita contra el coronavirus, els que posen en risc les seves vides perquè els malalts puguin rebre el millor tractament possible. No obstant això, com en qualsevol guerra, per a guanyar es necessita molt més que soldats.


Montserrat


És el cas de Núria Montserrat, una investigadora de l'Institute of Bioengineering of Catalonia que abans de l'arribada del coronavirus estava estudiant com imprimir teixit humà en 3-D. La ràpida expansió del Covid-19 ha provocat que la comunitat científica, gairebé tota, se centri en trobar algun tipus de remei per frenar-lo. Tothom parla de dues vies: els antiretrovirals, que impedeixen que un virus es repliqui una vegada que ja ha entrat en les cèl·lules; o la vacuna, que immunitzaria la població. Però l'equip liderat per Montserrat ha obert una tercera via: enganyar el virus.


Moltes farmacèutiques estan provant medicaments coneguts, ja que crear un fàrmac des de zero allargaria substancialment el temps d'espera. Una d'elles, l'austríaca Apeiron Biologics, disposa d'un fàrmac ja desenvolupat contra el cosí germà del Covid-19, el SARS, i van entendre que podria ser efectiu per a tractar aquest nou virus.


No obstant això, els faltava provar si la seva teoria era certa, i aquí és on ha entrat l'equip de Núria Montserrat. "A la recerca bàsica, de vegades calen models per poder testar hipòtesis", explica la investigadora, que en les últimes setmanes ha estat creant minironyons amb la  seva impressora 3D per infectar-los amb el virus i veure si el medicament d'Apeiron Biologics, anomenat APN01 , funciona contra el Covid-19.


Les notícies no poden ser més positives, ja que el medicament ha resultat ser eficaç en els òrgans artificials creats per Montserrat. Es tracta d'un fàrmac revolucionari que no impedeix que el virus es reprodueixi, ni crea immunitat, simplement l'enganya. "El APN01 és una proteïna que s'assembla molt a una que tenim al cos (i per la qual entra el virus)", explica la investigadora.


"El Covid-19, a l'entrar, troba alguna cosa que s'assembla molt al que ell s'enganxaria i llavors no utilitza la nostra porta endògena per a infectar. D'alguna manera és com si trobés una paret falsa que atenua el virus i redueix la seva infectivitat", assenyala. És a dir, el que pretén l'equip de Núria Montserrat és enganyar el virus: posar un esquer perquè piqui i no entri en el nostre organisme.


Encara és aviat per saber si el tractament serà efectiu en humans, però de moment ha funcionat en òrgans artificials. A més, des de dilluns s'ha començat a provar en pacients de deu hospitals d'Àustria, Dinamarca i Alemanya. No obstant això, els temps per testar el fàrmac són llargs, i "sent optimistes, a finals de juny podríem començar a saber si és efectiu per al tractament contra el Covid-19", afirma Montserrat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH