Sanders: la història d'un discurs que va transformar Estats Units sense arribar a la Casa Blanca

|

Bernard Sanders, conegut mundialment com "Bernie", ha abandonat la cursa per liderar el Partit Demòcrata. Ho va anunciar ahir al seu equip més proper i aviat era a la portada dels principals diaris del món. El polític que prometia uns Estats Units més socials, amb un suport massiu entre la població més jove, ha acabat claudicant davant de Joe Biden, vicepresident del gabinet d'Obama.

 

Vidar Nordli Mathisen cR03g2ud84g unsplash


Amb una llarga trajectòria política, Sanders va començar a ser reconegut internacionalment el 30 d'abril de 2015 després d'anunciar la seva intenció de presentar-se a la carrera presidencial d'un Partit Demòcrata orfe per la sortida de Barack Obama. "No crec que els homes i dones que van defensar la democràcia americana ho fessin per acabar en un sistema on els multimilionaris fossin amos del procés polític", va afirmar en presentar la seva candidatura.


Amb aquest discurs Sanders va mostrar que arribava per oferir una rebel·lia inusual en la política nord-americana, enfrontant-se a una idea molt arrelada en la societat de país: qui és ric, ho és per dret i qui és pobre, també. Enmig d'aquest determinisme social camuflat pel "somni americà" va arribar Sanders, amb un discurs que semblava dirigit a una audiència europea, molt més acostumada a lligar la democràcia amb els drets socials.


El que va passar després és conegut per tots. El discurs de Sanders, que contemplava fins a la implantació d'un sistema públic de salut molt més pretensiós que l'Obamacare, va ser massa radical per a l'establishment del Partit Demòcrata, que es va alinear en bloc amb Hillary Clinton i va arrencar al senador per Vermont de la cursa presidencial.


En aquelles eleccions de 2016, la societat nord-americana va acabar penalitzant la moderació del Partit Demòcrata, liderat per la candidatura de Hillary Clinton. Al davant va tenir a Donald Trump, que a la seva forma també plantejava un discurs revolucionari. Encara que, en aquest cas, més que progrés va proposar involució: una mena de tornada als Estats Units de Ronald Reagan.


Semblava que en aquesta ocasió Sanders anava a tenir més sort, amb un Partit Demòcrata que podria haver après dels seus errors. A més, al davant tenia a Joe Biden, que encara que hagi estat vicepresident d'Obama tenia la imatge molt danyada després de rebre acusacions d'abusos sexuals.


Sanders va començar la carrera presidencial amb victòries contundents en els estats de Nevada i New Hampshire. Però com en la lluita contra Hillary, es va anar debilitant a mesura que passava el temps. A Carolina de Sud, Biden va obtenir una victòria contundent en concentrar el 60% dels vots. Després va arribar el Superdimarts, una cita clau per arribar al cim de la carrera presidencial, on la victòria també va ser per Biden.


Amb Sanders ja ferit de mort en la carrera presidencial, ha arribat el coronavirus i ha arrasat amb tot. Dimarts es van produir les primàries demòcrates a Wisconsin i la gent va anar a votar amb cert terror, segons expliquen els mitjans. L'electorat demòcrata podria haver volgut a Sanders per lluitar contra Trump en una situació de normalitat, però els temps han canviat.


Ara, els demòcrates ja no veuen a Trump com un boig que pot alterar la política nord-americana, sinó com algú que pot amenaçar la seva existència. "Ara ja no hi ha gana pels arguments filosòfics radicals. La pandèmia ha convertit el caràcter de lideratge de president, o la manca d'ell, no només en el tema central, sinó en l'únic problema per als votants de totes les tendències. La majoria dels republicans encara estimen a Trump, però els demòcrates ara ho veuen no només com una amenaça a la Constitució i l'estat de dret, sinó a la seva capacitat real de respirar", escriu el periodista Howard Fineman a RealClearPolitics.


La renúncia de Sanders l'allunya definitivament de la Casa Blanca. Sembla complicat que torni a presentar-se a la carrera presidencial del Partit Demòcrata per la seva edat. Avui, però, Washington Post li dedica un article titulat: "Quina diferència va marcar Bernie Sanders". En el text resum com, sense haver tocat el poder, el senador de Vertmon ha revolucionat la política nord-americana.


Sanders ha aconseguit introduir debats que mai abans havien existit a Estats Units, com la possibilitat de tenir una sanitat pública o augmentar la inversió en drets socials. En definitiva, ha plantejat una socialdemocràcia a la nord-americana, una cosa que per a molts al país és vist com "comunisme". I el més important, el seu discurs ha estat molt ben rebut entre els més joves que, tot i que ara no siguin suficients per elegir president, representen el futur dels Estats Units.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH