dissabte, 16 de gener de 2021

L'interès de les venjances

Miquel Escudero

Xavier Pericay, un dels quinze intel·lectuals catalans que va donar origen a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, és filòleg, professor i escriptor. No obstant això, no va ser fins 2015 que 'va entrar' en política per ser el candidat de Cs per presidir el Govern balear. Durant quatre anys ha estat diputat d'aquest Parlament autonòmic. L'any passat va renunciar als seus càrrecs polítics en aquest partit, inclòs el de membre de Comitè Executiu. Ho va fer amb amargor, dolgut pel foc amic rebut. Va continuar pagant la seva quota de militant. Fa uns mesos va publicar un llibre on fa la seva experiència d'una temporada en política, i on alleuja la seva ira i la seva tristesa: '¡Vamos?' (Ed. Sloper).


Sotmetre a la disciplina d'un partit polític implica una exposició i un risc, una manera de complicar-se la vida, perdre llibertat i tornar en certa manera, diu, als temps escolars. Pericay se sap un intel·lectual discret i subtil, les seves antenes no van trigar a captar, al seu voltant, un automàtic recel a la mínima observació crítica que formulés; fins i tot era possible negar l'evident. Més enllà dels capitostos, hi ha militants benintencionats: "gent honesta i voluntariosa que treia el temps d'on no n'hi havia per donar un cop de mà" o càrrecs polítics que, amb vocació de servei, renuncien al gaudi d'alguns privilegis.


Xavier Pericay cudadanos


El somni d'un partit per a la ciutadania era raonable, i suposava una contribució a la restauració de la realitat. Però es va acabar imposant l'actitud de negar l'evidència sense parpellejar. Rivera (objecte de culte, i amb un "abstracció ratllant al deïficació") recomanava que tots fessin com ell, confiessin en el comitè electoral i obeeixen a que fa indicaren els responsables. La demoscòpia era la bola de vidre que regia la conducta a seguir. "No hi havia lloc per als descreguts, però tampoc per als agnòstics; només cabien els fidels".


Compte Pericay seus reiterats sentiments de traïció dins de l'organització regional, on pilotes i trepes exempts de modals i respecte prosperaven i van acabar per desplaçar. En aportar abundants detalls de tals personatges i situacions, l'escrit passa a convertir-se en un ajust de comptes i llavors, al meu parer, es desaprofita i perd tot interès per a mi; potser només el tingui per als involucrats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH