Dur comunicat del CGPJ contra les desqualificacions a la justícia de Pablo Iglesias

La Comissió Permanent de Consell General de Poder Judicial (CGPJ) ha rebutjat rotundament aquest dijous les crítiques del vicepresident segon de Govern i líder de Unides Podem, Pablo Iglesias, a la condemna imposada a la portaveu d'el partit a l'Assemblea de Madrid, Isa Serra, a 19 mesos de presó per participar en els aldarulls que es van produir durant un desnonament a 2014 en considerar que "generen una sospita inacceptable" sobre la independència i imparcialitat dels tribunals.

Així ho ha dit l'òrgan de govern dels jutges en un comunicat que ha emès després d'analitzar el missatge que Iglesias va difondre aquest dimecres al Twitter després de conèixer la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) pels delictes d'atemptat contra l'autoritat, lesions lleus i danys contra agents de la Policia, i les manifestacions públiques que ha fet un dia després en roda de premsa al Palau de la Moncloa.

Un comunicat que ha estat aprovat amb els vots a favor del president de Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial, Carlos Lesmes; i dels vocals José Antonio Ballester, Álvaro Cuesta, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya i Pilar Sepúlveda, mentre que Rafael Mozo ha votat en contra.

Tal com recorda el CGPJ, el vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, va afirmar a la xarxa social: "Les sentències s'ataquen (i en aquest cas es recorren), però m'envaeix una enorme sensació d'injustícia. A Espanya molta gent sent que corruptes molt poderosos queden impunes gràcies als seus privilegis i contactes, mentre es condemna a qui va protestar per un desnonament vergonyós".

La Comissió Permanent subratlla que de la "simple lectura" de la sentència es pot concloure que la sentència del TSJM no es basa en "cap cas" en un acte de protesta, sinó en els delictes d'atemptat, lesions i danys que "el tribunal ha considerat acreditats".

A aquest missatge s'afegeix la declaració que ha fet aquest dijous, en què ha defensat la llibertat per criticar sentències judicials en un estat democràtic encara que aquestes decisions calgui acatar-les. Si bé ha sostingut que ell "per prudència" no ha dit el que pensa de la condemna, sinó que tan sols ha traslladat "una cosa que pensa molta gent a la societat".

"PROFUND MALESTAR"

El CGPJ ha expressat el seu "profund malestar" no només per qüestionar una actuació judicial, sinó per sospitar de la "falta d'imparcialitat dels jutges espanyols" en insinuar que aquests "atorgarien un tracte desigual i privilegiat a uns col·lectius que, per la seva influència i contactes, serien impunes a l'acció de la justícia".

Per això, per a la Comissió Permanent aquestes afirmacions "mereixen un absolut i rotund rebuig", ja que "més enllà del legítim dret a la crítica generen una sospita inacceptable respecte de la conducta de jutjats i tribunals quan és públic, notori i reconegut que aquests, a al llarg del temps, han donat sobrades mostres de la seva independència, imparcialitat i objectivitat, qualsevol que sigui la posició política o social dels enjudiciats".

En aquest sentit, assegura que prova que no s'ha fet cap tipus de distinció, són les sentències condemnatòries per delictes de corrupció dictades pels tribunals espanyols només en els últims anys, com les del cas Nóos, Gürtel, els ERO, les targetes 'black', entre d'altres.

DEMANA EVITAR LA "UTILITZACIÓ POLÍTICA" DE LA JUSTÍCIA

Així, pel "to certament inapropiat" utilitzat per Iglesias, diu el comunicat, es veu "una vegada més en l'obligació" d'apel·lar "a la moderació, prudència i mesura". Així mateix, torna a recordar la "responsabilitat institucional" que té un membre del Poder Executiu perquè s'eviti "la utilització política de la Justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat dels jutges".

El CGPJ ja li va traslladar aquestes mateixes paraules al vicepresident segon de Govern el passat mes de gener en una declaració institucional, quan Iglesias va afirmar en una entrevista que els tribunals europeus han deixat "en mal lloc" a la justícia espanyola pel que fa al 'procés 'independentista de Catalunya, el que, segons la seva opinió, suposa "una humiliació per a l'Estat".

D'altra banda, l'òrgan de govern dels jutges també retreu les afirmacions sobre que la condemna a Serra és per intentar aturar un desnonament. La Comissió Permanent subratlla que de la "simple lectura" de la sentència es pot concloure que la sentència del TSJM no es basa en "cap cas" en un acte de protesta, sinó en els delictes d'atemptat, lesions i danys que "el tribunal ha considerat acreditats".

ALTRES PRONUNCIAMENTS

Finalment, l'òrgan de govern dels jutges recorda que durant el seu mandat --que es troba en funcions des del 4 de desembre de 2018-- ja ha hagut de sortir en altres ocasions per rebutjar els pronunciaments de membres del Poder Executiu.

En aquest sentit, destaca que "des del més absolut respecte al dret de llibertat d'expressió", és imprescindible reafirmar "el poder judicial, institució essencial en tota societat democràtica, persegueix en tot moment el compliment de la llei i la defensa dels drets reconeguts a tots els ciutadans espanyols, fonament del nostre Estat social i democràtic de Dret".

A l'abril de 2018, el CGPJ va demanar "mesura" i "prudència" als membres de Govern, després que el llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, digués en una entrevista que el magistrat de l'Audiència Provincial de Navarra que va dictar el vot particular en el cas de 'La Manada', Ricardo Martínez, tenia algun "problema singular" i "tots ho saben".

Anteriorment, al març de 2010, el CGPJ va fer pública una altra declaració institucional en defensa de la independència judicial, després que personalitats polítiques com l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, els exministres Alfredo Pérez Rubalcaba, José Blanco i Francisco Caamaño, o l'expresident del Congrés José Bono sortissin en defensa de l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que finalment va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem.