Albert Castillón: "Si el coronavirus és un crim, he buscat qui pot estar traient profit d'això"

Albert Castillón ha publicat el llibre "El origen de la pandemia" on analitza d'on pot provindre la pandèmia del coronavirus. Durant la investigació, el periodista ha consultat a experts com el militar Pedro Baños, qui ha escrit el pròleg del llibre, o el psicòleg Javier Urra, encarregat de redactar una sèrie de consells per a poder superar l'estrès posttraumàtic generat per aquesta crisi. Castillón ha aprofitat la seva àmplia experiència en successos per a poder enfrontar la investigació: "si el coronavirus és un crim, un homicidi, he buscat qui pot estar traient profit d'això", afirma. 

Degut a l'estat d'alarma, el llibre només es pot adquirir a través de Amazon. Concretament, en aquest enllaç. 

Per què vas decidir escriure aquest llibre?

Vaig tenir un acte públic a Madrid on vaig coincidir amb el Coronel Baños. Parlant una mica de tot, em va explicar com es mouen els interessos econòmics de tot el món i com s'està capgirant l’ordre mundial que hem tingut en darrers 100 o 200 anys. És a dir, l'hegemonia dels Estats Units està a punt d'anar-se’n a norris. Hi ha qui s'ho pot prendre com una casualitat i hi ha qui pot pensar que hi ha alguna cosa més. Per la meva part, vaig començar a contactar amb experts i investigar si això va ser casual o no.

L’aparició del Covid-19 pot estar relacionada amb aquesta tensió per a aconseguir el domini mundial?

Hi ha un fet que per a mi és molt important: Resulta que els primers casos a la Xina apareixen durant el mes de novembre de 2019. Els primers contagis oficials van coincidir amb la presentació al món de la tecnologia 5G al Mobile World Congress de Barcelona. I per primer cop, la victòria tecnològica l'aconseguia la Xina i no els Estats Units. Casualment tot això va passar abans del Mobile, provocant la suspensió de l’event. Per altra banda, Wuhan va ser una de les ciutats xineses que el govern de Pequín va utilitzar com a centre de proves per al 5G. Hi ha un cúmul de casualitats que ens porten a les noves tecnologies, a Wuhan i al canvi d'ordre mundial que fan que, com a mínim, hi hagi sospites sobre què ha passat.

Hi ha moltes coincidències…

Hi ha altres casualitats que criden molt l’atenció. Un mes abans de que sortís el primer cas, Nova York va fer un simulacre de pandèmia idèntic al que hem tingut, amb un virus idèntic, que teòricament sorgia del ratpenat. A més, sabent que el simulacre el va patrocinar el Foro Económico Mundial, potser ja és massa casualitat.

Com has enfrontat la investigació?

Ho he agafat com si fos un crim, com si s'hagués comés un homicidi. La policia el que fa sempre es buscar qui surt beneficiat d'una mort, i jo he fet exactament mateix: si el coronavirus és un crim, un homicidi, he buscat qui pot estar traient profit d'això.

Els que apunten a una guerra biològica són acusats de conspiranoics. Estem pecant d'incrèduls?

Sempre pensem que els fenòmens de pandèmia son naturals. I a vegades ho són. El virus del SIDA va ser un fenomen natural, o el SARS, el cosí del Covid-19. Però també hi ha laboratoris, a Europa tenim una dotzena i als Estats Units també, o la Xina, que juguen amb aquests virus. Diuen que ho fan per investigar maneres per a protegir-se en un futur, però a la vegada és molt fàcil passar de fer això a crear un virus letal per a una possible guerra biològica. Hi ha un tractat signat per tots els països del món per combatre les armes biològiques, però no està signat ni per Xina, ni pels Estats Units ni per Rússia, perquè no volen observadors internacionals que vagin als seus laboratoris a veure el què tenen o el que deixen de tenir. Diuen que no el signen perquè si en un futur ve una guerra biològica, ells han d’estar preparats per poder defensar-se. Com es pot parlar de conspiranoia si aquests països no signen el conveni Internacional i són capaços d'amenaçar amb una guerra biològica a la mínima?

En el llibre també apunteu que hi ha certs interessos que no ens permeten conèixer qui és el pacient zero...

Aquest és un dels secrets de la pandèmia. Els xinesos creuen que el pacient zero és nord-americà, i que va introduir el virus, voluntària o involuntàriament als Jocs Mundials Militars que van tenir lloc a Wuhan just abans que comencessin els contagis. Per tant, la teoria del govern xinès és que aquest pacient zero va tornar als Estats Units. Per altra banda, Trump diu que se'ls va escapar als científics xinesos del laboratori de Wuhan (hi ha un a 200 metres del mercat on la premsa diu que es va produir el contagi) i que Xina no vol rebel·lar el pacient 0. I en aquesta batalla estem. El fet és que no sabem qui és, no hi ha pacient 0. La teoria de que va sortir d'un laboratori xinès es defensada, principalment, per la Fox, el canal de Donald Trump, per tant sembla informació interessada.

Ens han enganyat amb les xifres de mortalitat?

Absolutament. Tant la Xina com els Estats Units són dos països que gestionen molt bé la propaganda, tenen molts mitjans per divulgar idees encara que no siguin certes. Xina és especialista en això: només a la ciutat de Wuhan es calculen 40.000 morts per coronavirus i oficialment diuen que a tota la Xina només hi ha hagut 3.000 defuncions. Durant aquesta pandèmia, com sempre, no ha funcionat Whatsapp a la Xina, no han tingut accés a Google, només van tenir accés a informació proporcionada pel propi govern. Fins a 21 milions de telèfons mòbils s'han donat de baixa a la Xina durant la pandèmia. Alguns usuaris ho hauran fet per no voler-se sentir monitorats pel govern, però la resta poden ser víctimes.

I a Europa ho sabrem?

La Unió Europea no ha existit en aquesta crisi, no ha creat un fons sanitari comú, no ha ajudat a saber com contar els morts. A Alemanya es pot fer footing i a Itàlia no. A França es pot anar en parella pel carrer i a Espanya no,...Cada país ha fet la seva norma i segueix el seu camí. Londres no va començar a contar morts per coronavirus fins el mes de març, que es una cosa de bojos. Hi ha un galimaties molt gran, i possiblement mai coneguem la xifra exacta de morts a Europa.

Com serà el món que vindrà després del coronavirus. I quan pot arribar aquest després?

En el llibre apuntem maneres: això no és una malaltia més. Els Occidentals no hem viscut una crisi així en més de cent anys. Els asiàtics estan més acostumats. Corea del Sud ho ha fet molt bé perquè l'any 2015 van tenir una epidèmia molt similar i han après dels errors. El món serà diferent, i a Espanya especialment, perquè hem fet la feina molt malament i tindrem una repercussió més gran tan en el món econòmic com en el sanitari. Aquí no hem sabut fer-ho, no ens hem sabut protegir. Potser cap govern ho hagués fet bé, però el pitjor de Pedro Sánchez per mi és que no ha sabut ser humil alhora d’admetre que no sabíem res. A més, si fem cas als sanitaris, hem de fer-ho amb els que estan a peu de carrer, no amb els teòrics que no han trepitjat un hospital en anys.

Creies realment que a Espanya arribaríem a aquesta xifra?

No, de cap manera. És més, jo tinc articles on rebaixava l'alerta. He fet com tots els periodistes: al principi vam creure que el Coordinador d'Emergències Sanitàries, Fernando Simon, era algú que controlava molt bé la informació. No ens vam fiar d'un polític, era un tècnic. Si ells ens deia que això és més suau que una grip normal i que gairebé no tindríem contagis, ens ho vam creure. La premsa vam actuar amb sensació d’ajudar l'estat, no volíem ficar pals a les rodes i generar més tensió al carrer. Ara ens hem donat compte que ens van enganyar i que hi ha països que ho han fet molt millor. Portugal, que està aquí al costat, el dia 1 de març va comprar 110.000 test del coronavirus, va tancar aeroports i va declarar l'estat d’alarma sense tenir ni un sol mort. Aquí teníem més cent morts i sortíem al carrer, fèiem partits de futbol i ens manifestàvem. El resultat és que a dia d'avui Portugal té pocs morts i aquí som campions mundials en mortalitat.

I com es pot explicar aquesta falta de previsió?

Només hi ha tres opcions: que Fernando Simón estigui mal informat, que sigui un mal metge o que pel mig hi hagi interessos partidistes. És veritat que el van ascendir i van duplicar el sou que tenia quan va començar a estendre's la pandèmia pel país. I s’entendria si ens hagués avisat abans, Però no, li van pujar el sou just després de no saber preveure el que venia. Però no es pot centrar la culpa en una sola persona. La OMS i la UE van enviar fins a cinc avisos a Espanya alertant el risc: el primer, el 31 de gener. Al febrer vam tenir tres més i després un el mes de març. El 15 de març Espanya encara estava exportant respiradors a altres països del món, i deu dies després estàvem utilitzant les mascaretes del Decathlon. No té sentit.

En el llibre també es donen consells per a evitar problemes psicològics derivats del confinament...

Li he demanat a Javier Urra, psicòleg forense i doctor en psicologia, que escrigui uns consells sobre com cuidar la ment enmig de la pandèmia. Els efectes psicològics d'aquesta situació son brutals, i absolutament iguals aquí que a l'Índia. El estrès posttraumàtic el tindrem tots, o possiblement ja els tenim. I molt més els que han perdut a algú durant la pandèmia i, principalment, els sanitaris.