Lluís Rabell: "Voler atorgar el lideratge de Catalunya a ERC és posar-se en mans d'una direcció inestable i deslleial"

|

Lluís Rabell, activista històric de l'esquerra catalana, ha signat un manifest recentment junt amb 40 artistes, intel·lectuals o polítics on diuen "prou" a la "mala gestió política del Govern català i les seves declaracions insolidàries i irresponsables" arran de la crisi del coronavirus. 


CatalunyaPress ha conversat amb ell per a valorar l'actualitat política i la gestió que estan fent, tant el govern espanyol com el català, de la situació generada per la pandèmia. 


Lluis rabell



Com creus que està gestionant la Generalitat la pandèmia del coronavirus?

Des del punt de vista de l'eficiència de la gestió, malament. L'està gestionant sobre una base debilitada per les retallades d'èpoques anteriors. A més, ho està fent en clau 'processista'. Sobre el terreny s'han donat situacions de col·laboració entre administracions, però a nivell discurs polític, del relat que s'està construint sobre aquesta crisi, la Generalitat ho ha conduit en clau de conflicte amb Espanya: oposant-se sistemàticament i demagògicament en molts casos, i amb deslleialtat absoluta a una gestió mancomunada de la crisi. 


Tal i com afirma la consellera Budó, hagués estat més eficient la gestió en una Catalunya independent?

El Govern no ha demostrat millor capacitat de gestió, ans al contrari. Només cal posar atenció en la situació dramàtica de les residències de gent gran. Aquests centres, privatitzats i sotmesos a criteris mercantils en el seu funcionament i per tant deficients en la seva capacitat assistencial, s'han transformat en trampes mortals per un nombre ingent de persones. I això es producte de polítiques austericides, i concretament, a Catalunya, d'unes xarxes clientelars teixides al voltant de la gestió tradicional i històrica de Convergència. Amb aquests precedents i amb aquestes credencials, creure que una Catalunya dirigida per aquesta gent hagues estat en millors condicions per a fer front a una pandèmia és gairebé provocador i insultant per la intel·ligència. 


Com a activista d'esquerres, com valores que ERC estigui fent un front tan tancat amb els hereus de Convergència? 

És la continuïtat d'una història inacabable, és una pugna insomne i constant entre les successives mutacions  del gen convergent: la dreta nacionalista catalana junt amb el que podríem definir com la burgesia nacionalista, que és el que representa ERC. Es tracta d'una pugna per a dominar l'espai independentista on constantment es manifesten les característiques i la ideologia política de les dues grans corrents del procés: els que han manat tota la vida i aquest esperit tan característic d'Esquerra Republicana, que és el de la petita burgesia, el de les noves menestralies urbanes, que detesten els amos de tota la vida però a la vegada s'emmirallen en ells mateixos.


Es revolten contra la seva autoritat però a l'hora de la veritat els tremolen les cames i acaben sucumbint a les amenaces i al risc de ser titllats de traïdors. És tracta d'un sistema que maneja la maquinària propagandística convergent amb molta habilitat. Estem en una dinàmica eterna de la qual no podem sortir, i de fet aquest ha estat el motor del procés: la pugna per l'hegemonia i el lideratge del món independentista. 


Quan l'independentisme va voler posar en marxa un projecte polític concret va dissenyar un Estat de trets autoritaris


Es pot ser d'esquerres i ser nacionalista?

Jo crec que no, cada cop estic més convençut. Si fa uns anys això podia ser un debat teòric, l'experiència ens porta a pensar que no. Quan l'independentisme va voler posar en marxa un projecte polític concret, quan es va posar en pràctica, va dissenyar un Estat de trets autoritaris, un Estat no democràtic, com vam poder veure amb les Lleis de Transitorietat Jurídica votades el 2017 al Parlament.


La tradició d'esquerres, des de posicions socialdemòcrates fins a posicions anticapitalistes o d'esquerra verda i transformadora, és de fraternitat entre els pobles, amb respecte a les diversitats nacionals i culturals, però de cooperació. És a dir, una cultura federalista. I aquesta tradició federalista, que ha sigut històricament la del moviment obrer a Catalunya, entra en contradicció amb la idea nacionalista. 


Com valores el paper dels Comuns en el procés?

És un paper que no tenim resolt. En el fons el que hi ha hagut en l'últim període, d'una manera bastant marcada, es l'absència d'un debat estratègic on quedi clar i ben definit quin es l'horitzó i el tarannà polític d'aquest espai. Dins de l'espai dels Comuns estem la gent federalista, però el objectiu polític del partit, com a mínim, ha oscil·lat, i la seva identitat no està clara. Es podria dir que en aquest moment s'han allunyat del sobiranisme però no gosen dir-ho. També practica per moments, de manera intermitent, un federalisme vergonyat, com si no s'atrevissin a declarar-se. 


Quin és l'espai que volen ocupar?

Porten un comportament bastant erràtic basat en una il·lusió, una hipòtesi política, que mai s'ha discutit ni explicitat verbalment, però és el que està en el cap dels equips dirigents dels Comuns: crear una nova majoria a Catalunya, liderada lògicament per ERC però amb la participació dels Comuns en un govern de coalició. El PSC difícilment podria participar en aquest govern, però podria donar suport i així facilitar la governança a Espanya. De totes maneres, es tracta d'una hipòtesi molt peregrina perquè ignora l'esperit d'ERC, el seu caràcter de partit de classes mitjanes molt voluble, molt inestable, que no té una capacitat de lideratge i que finalment s'inclina sempre en funció del pes que pugui tenir la dreta nacionalista o l'esquerra.


Voler atorgar el lideratge natural de Catalunya a ERC és posar-se en mans d'una direcció profundament voluble i inestable. A més de poc lleial, com és Esquerra Republicana. En la votació del Congrés es va poder veure: ERC va témer que els convergents els mengessin el terreny i van oferir una imatge realment trista, amb totes les tendències del nacionalisme català votant en bloc amb Vox per a desestabilitzar el govern d'esquerres d'Espanya. 


Els Comuns volen crear una nova majoria a Catalunya, liderada per ERC però amb la seva participació en un govern de coalició


Com valores la gestió del Govern central?

Ha estat una situació absolutament inèdita. És poden trobar moltes errades en la gestió del Govern central, però em sembla absolutament secundari en relació a l'orientació que han tingut de l'economia: progressista i jo crec que encomiable, en el sentit d'intentar prendre sempre les mesures necessàries per a contenir l'epidèmia però pensant sempre en l'aspecte social i econòmic. Ha desplegat un seguit de mesures, des dels ERTO, ajudes a PIMES i autònoms fins al salari mínim que es pretén implementar a principis de juny. Per tant, dins de la dificultat i la complexitat de la gestió, jo crec que ha intentat afrontar aquesta crisi amb uns criteris molt diferents que els que es van veure en la crisi financera del 2008, marcada per l'austeritat. 


La Unió Europea està actuant correctament?

S'ha d'empènyer a Europa a una política de gestió mancomunada de la crisi, encara que topi amb les característiques de la UE i la resistència del que podríem denominar Estats Hanseàtics del nord d'Europa. La gestió europea serà determinant, perquè Espanya es juga els màrgens de maniobra per a afrontar aquesta crisi. De fet, Europa es juga el seu futur amb la gestió que faci de l'escenari post-pandèmia perquè les conseqüències socials i econòmiques seran importantíssimes.


És previsible que tinguem uns index d'atur importants, que l'economia no es pugui recuperar d'un dia per l'endemà, i fer front a aquest escenari sense capacitat d'endeutament i sense recursos financers, és impossible. Si Europa bloqueja o intenta transformar les ajudes als Estats del sud en un nou rescat acompanyat de mesures draconianes pel que fa el deute o pel que fa el condicionament de les polítiques socials, com va succeir en la crisi del 2008, anirem cap a una crisi explosiva dins de la Unió.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH