Un marquesat per Amancio

Pablo-Ignacio de Dalmases
Periodista i escriptor

Això del coronavirus és terrible. No sé si s'han adonat, però les notícies sobre les morts, les insuficiències hospitalàries, les penalitats del confinament, la pèrdua de centenars de milers de llocs de treball, la paralització de la vida econòmica i cultural i un llarg etcètera s'han convertit pràcticament en l'únic tema dels diaris digitals i impresos i de les emissores de ràdio i televisió. Excepte algunes anècdotes, com el ball de desmentits entre alguns ministres i les ximpleries que diuen certs polítics, que obliden allò que "si la paraula és plata, el silenci és or" (en el quadre d'honor figuren, sens dubte, el president Torra i alguns dels seus adlàters, el ministre gerro -perquè això del Consum no va donar mai més que per una Direcció General- Garzón o l'inefable Echenique) hi ha un munt de temes que han quedat arraconats: des de les presumptes comissions del monarca emèrit als títols nobiliaris que es van atorgar durant el franquisme.


Doncs bé, l'últim tema m'ha vingut de nou a la memòria precisament aquestes setmanes, en les quals hem estat testimonis de tants actes de lliurament, despreniment i fins i tot d'heroisme protagonitzats des dels professionals de la sanitat en tots els seus esglaons a les més modestes gents del comú, la immensa majoria d'ells desconeguts. Tots mereixerien un reconeixement exprés i personal, que sabem impossible en tots els casos, encara que sí factible en els més evidents i públics. Per això es van inventar tota mena de recompenses i condecoracions, entre elles les medalles i, en una monarquia com la nostra, els títols nobiliaris.


Amancio ortega inditex ep


Des de fa segles, les monarquies han ennoblit als que es distingien en les batalles, la diplomàcia o en els serveis a la corona, cosa que en el segle XXI ha canviat copernicanament, perquè les que sobreviuen s'han convertit en parlamentàries i, per tant, en merament representatives. Així i tot, subsisteixen aquelles antigues distincions, que ara ja no es concedeixen per les raons d'antany sinó per la notorietat de certs personatges en els ordres de la cultura, la ciència, l'heroisme, la solidaritat, la cooperació o la iniciativa empresarial i és , o ha de ser, el govern en exercici de qui parteixi la iniciativa del seu atorgament. I això ho fan tant quan els que governen ho fan en representació de partits conservadors, com progressistes (Suècia, Regne Unit).


Permeteu-me a aquest propòsit fer referència a un cas concret que em sembla prou notori. El del silenciós, però no per això menys eficaç, empresari gallec Amancio Ortega. A la callada i sense dir aquesta boca és meva, va fer alguns mesos la generosa donació que coneixem a la sanitat pública espanyola i quan ha arribat el coronavirus, ha posat a disposició de les autoritats la logística del seu entramat empresarial per transportar des de l'Extrem Orient materials imprescindibles per a protegir del coronavirus als espanyols i en particular als professionals sanitaris.


No hi hauria arribat l'hora de reconèixer la noblesa de qui, a més d'haver creat un sanejadíssim imperi econòmic de capital espanyol, ha donat mostres reiterades i molt significatives de solidaritat social?


Més encara, no ha aplicat als treballadors de les seves empreses espanyoles l'ERTO previst pel Govern i s'ha fet càrrec de les seves retribucions i això malgrat que l'activitat comercial ha estat paralitzada, estalviant milions d'euros a les arques públiques. I, en fi, el simpàtic detall d'obsequiar els transportistes que van al seu central amb un lleuger refrigeri que alleugi les hores que passen per carreteres amb serveis tancats amb pany i clau és una mostra més de sensibilitat.


Atenent a aquests criteris, ¿no hauria arribat l'hora de reconèixer la noblesa de qui, a més d'haver creat un sanejadíssim i universal imperi econòmic de capital espanyol, ha donat mostres reiterades i molt significatives de solidaritat social, com és el cas d'Amancio Ortega Gaona? Raons més que suficients perquè precisament fos un govern progressista com el que actualment està al capdavant de les nostres destinacions qual prengués la iniciativa de proposar a Felip VI la concessió d'un títol nobiliari a qui sens dubte ha donat proves fefaents de merèixer-ho. Per què no el marquesat d'Arteixo? Aquí queda la idea per si algú vol recollir-la.

1 Comentaris

1

D'acord si cumpleix amb les seves obligacions tributàries i no escaqueixa rés a paradisos fiscals

escrit per Phileas Sirage 18/mai/20    14:37 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH