Temps d'aprensions

Miquel Escudero

Hi ha conceptes que si no els sabéssim manejar, ens deixarien cecs davant la realitat. En el Diccionari de la Llengua Espanyola (de la RAE, però també de les altres acadèmies de la llengua espanyola de tot el món) la veu 'aprensió' té dues entrades: una és el recel de quedar contagiat per contacte, també el temor dir o fer alguna cosa que resulti perjudicial; i la segona és una figuració sense base ( 'això són aprensions teves', es diu). ¿Pot ser raonable una aprensió?


Una persona passeja per la platja de l'Orzán en el segon dia en què el Govern permet sortir a fer esport de forma individual i passejar amb una altra persona


Relacionem aquest terme amb el de 'síndrome', vocable que va més enllà del conjunt de símptomes característics d'una malaltia, de manera que hi ha síndromes de tota mena. Aquests dies estranys, amb sortides de casa en estampida, m'han evocat el que es titula 'síndrome de les cames inquietes'. Es tracta d'un trastorn neurològic que es manifesta amb un descontrolat impuls a moure quan s'està descansant. Des del punt de vista clínic, aquesta malaltia es coneix amb el nom 'Willis-Ekbom' (per un metge anglès del segle XVII i per un neuròleg suec de segle XX).


Donades les circumstàncies extraordinàries del confinament patit, resulta comprensible l'ímpetu brau, eufòric, de molts al sortir al carrer. Aquesta necessitat coexisteix amb la responsabilitat de no generar rebrots del contagi. I tampoc es pot passar per alt que els missatges massius de les xarxes socials que pretenen imposar una visió sense fissures puguin comportar seqüeles contra l'espontaneïtat; així la de dur a reprimir-nos l'expressió d'emocions de desànim, angoixa o si més no una severa preocupació. Com protegir-nos?


Ens manipula algú perquè creguem que és anormal sentir aprensió o una por raonable davant el absolutament confús? On i com trobar el necessari equilibri i control de les emocions? És cert que no ens podem permetre caure en l'angoixa, que atien els caràcters negatius i corrosius. És estèril i depriment, una pèssima actitud. Però hi ha també una 'positivitat tòxica' que és desaprensiva i que nega les emocions negatives, com si fos obligatori estar somrients com autòmats, fent veure que tot va bé i ignorant que hi ha expectatives il·lusòries. S'ha d'assumir la gravetat de la incertesa, i acceptar que tenir el tremp necessari per sortir a flotació exigeix reconèixer sense embuts un malestar lògic.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH