Aíxi va ser la pandèmia que va confinar Europa a l'Edat Mitjana

La situació que està vivint la societat amb el coronavirus sembla totalment nova en la humanitat, que no ha trobat un mirall en èpoques recents per respondre de forma adequada a la pandèmia. No obstant això, sí que va existir una malaltia que va obligar a tot el continent europeu a confinar, i amb símptomes molt més severs que el Covid-19: la pesta bubònica.

Al Segle VI, l'imperi Bizantí estava camí de recuperar la vella glòria perduda de l'imperi romà. Per a això, i l emperador Justinià va decidir reconquerir els territoris perduts i tornar a dominar el "Mare Nostrum". Es va annexionar les illes de la Mediterrània (Sicília, Còrsega, Sardenya i Balears, va recuperar Itàlia i va arrabassar alguns territoris als visigots al sud de la Península Ibèrica.

No obstant això, després de la glòria va arribar el desastre. Al voltant del 540 aC, l'imperi es va veure forçat a abandonar les seves conquestes i a atendre un assumpte molt més rellevant: l'arribada de la pesta bubònica.

El virus, que provenia d'Àfrica, va arribar als carrers de Bizanci a una velocitat vertiginosa. "En aquell temps es va declarar una epidèmia que de poc no acaba amb tot el gènere humà de la qual no hi ha manera possible de donar cap explicació amb paraules, ni tan sols de pensar-la, llevat remetre'ns a la voluntat de Déu", va escriure llavors Procopi de Cesarea, un conseller del general Belisari.

El narrador afirma que la malaltia sempre s'expandia de la costa cap a l'interior, estant activa durant totes les estacions de l'any.

La malaltia es va passejar per Europa, Àfrica de nord, l'Imperi Sasànida (Pèrsia) i va arribar fins a la Xina, aconseguint tot el món conegut per Occident en aquest moment. Als malalts els sortien butllofes al cos, que són com butllofes gegants. En aquella època, contraure la malaltia significava una mort segura, ja que la majoria dels malalts no tenien qualsevol atenció sanitària.

A la fin, la població no li va quedar més opció que confinar a casa seva. "No era gens fàcil veure algú en els llocs públics, al menys en Bizanci. Tots els que estaven sans es quedaven a casa seva, cuidant els malalts o plorant els morts", explica la historiadora Jordina Sales Carbonell en un article recollit per La Tercera.

UN DESASTRE ECONÒMIC

La pesta bubònica, a més de portar-se per davant la salut dels habitants de Bizanci, també va arrasar la seva economia. "Les activitats van cessar i els artesans van abandonar totes les ocupacions i us treballs que portaven entre mans", explica Sales.

A més, les autoritats van ser incapaços de respondre davant els seus ciutadans, que van començar a mancar de recursos bàsics com pa o qualsevol altre aliment. A la fin, la pandèmia de la pesta es va unir a la de la pobresa i la fam, deixant moltes més víctimes mortals pel camí.