diumenge, 5 de juliol de 2020

Tots en quarantena o trenquem la quarantena

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

Al país on radico, amb una històrica absència de sistema de salut, el contagi creixent de COVID19 s'intenta frenar a força del sacrifici de la població més sacrificada. Famílies, comunitats, municipis complets es van "autoaïllar", fins i tot abans de la declaració del "toc de queda" del govern central perquè la por es va propagar fins i tot més ràpid que el virus.


Què fa el govern pels pobles i comunitats indígenes i camperoles? Prohibir el trasllat del menjar que produeixen els pagesos cap a les ciutats sota l'argument de "toc de queda", davant l'envejable lliure albir empresarial. Això sí, ja va endeutar a país a nivells històrics "per fer front a la pandèmia". Aquí, cada ciutadà ja neix amb un deute públic de l'equivalent a $ 1,400, bona part d'aquests diners ja va ser o és destinat per salvar les empreses en temps de COVID19.


Els perniciosos mitjans corporatius fan creure a la població que el principal responsable de la propagació del coronavirus és la població que "no es queda a casa", els 'cuentapropistas', els ambulants. Aquesta fal·làcia inocula el govern central en l'imaginari col·lectiu dels pobles, i els fa sentir culpables. Però, la veritat és que les grans empreses 'maquileras', comercials, agroindustrials, hidromineres... no han parat les seves activitats en aquests temps de pandèmia.


En dies recents, el govern va intentar culpar un treballador d'una 'maquila' del contagi del COVID19 a 201 treballadors en aquesta empresa. I el més preocupant, no va tancar activitats dita empresa, ni es va aïllar aquesta jurisdicció territorial. En dies anteriors, en un municipi indígena va aparèixer un indígena infectat, i el govern "va tancar" a tot el Municipi per diversos dies. No és això una exacerbació del racisme institucionalitzat en temps de pandèmia en un país multicultural?


Treballs de descontaminació pel coronavirus a la capital de Bolívia, La Paz

Treballs de descontaminació del coronavirus a La Paz (Bolívia)


Les i els exclosos, els condemnats a sobreviure sense sistemes de sanitat, sense assegurança mèdica... fan i van fer un "sacrifici gairebé estoic" de tancar-se en les seves cases per més de dos mesos. Comunitats completes que subsisteix de la producció agrícola "aguanten" la pandèmia perdent el poc o molt que van invertir en els seus cultius. Suporten una pandèmia que ells no van ocasionar, ni van propagar. Però, els empresaris? Els rics? Aquests, ben resguardats, segueixen collint immoralment suculentes guanys econòmics en plena pandèmia.


A l'igual que a Itàlia, Espanya, EE.UU., els empresaris són els principals responsables de la propagació del COVID19 en oposar-se als intents governamentals del "toc de queda total". Són responsables, perquè segueixen obligant als seus treballadors a no abandonar físicament les seves fonts laborals sota amenaça d'acomiadat. Són responsables, perquè paguen als seus mitjans corporatius per inocular en les classes populars el sentiment de culpa de la propagació de virus que ells promouen.


Intimiden als pobles i als seus governs còmplices amb l'embolic de: "si parem les empreses, l'economia de país cau". Amb aquest engany obliguen els països a endeutar-se per "salvar l'economia nacional". En els fets, en països d'Amèrica Llatina, tot just una mitjana del 20% de les i els treballadors són emprats per les grans empreses, fins i tot incloent 'maquiles'. A prop del 80% de treballadors s'auto s'empren en el que l'empresari-govern diu "sector informal".


No és veritat que les grans empreses siguin el suport de l'economia dels països. Als països centreamericans són els migrants (amb les seves remeses setmanals) i la indústria del narcotràfic que mantenien i/o manté a flotació l'economia familiar de país. Els empresaris, regularment treuen els diners que guanyen (fins i tot amb l'ajuda pública) cap als bancs estrangers. No són els empresaris que produeixen el menjar que alimenta els pobles, són camperols i pobles indígenes els que cultiven el menjar que alimenta els països, fins i tot en condicions d'abandó estatal.


Visc en un país amb el producte interior brut (PIB) més alt de la regió (68 milions de dòlars). Però de la gran veritat és que aquests diners no és de país (és dels empresaris), ni pot alimentar i/o salvar vides dels pobles.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH