diumenge, 5 de juliol de 2020

Una societat sota mínims

José Molina Molina
Doctor en Economia i Sociòleg. Membre d'Economistes Enfront de la Crisi i de Transparència Internacional i President del Consell de la Transparència de la Regió de Múrcia.

La cartografia de l'Espanya pandèmica és desoladora: es percep una societat majoritàriament temorosa que assenyala amb les cassolades a la classe política com a responsable de la Gran Morgue.


Fusion medical animation EAgGqOiDDMg unsplash (1)


Atribuint aquesta responsabilitat es vol debilitar el que va assumir el poder segons les regles de la democràcia representativa, oblidant que amb un vot més es té la majoria, i aquest és el sistema de govern que ens hem donat. No hi ha governs febles ni acords dislocats: la que està dislocada és una classe política que, des de fa temps, si no governa desgoverna, i anima a fer caure el contrari contra la raó i la lògica. Innerarity parla de democràcia complexa, però estem, més que en una bombolla de la complexitat, en una bombolla de l'absurd.


De poc han servit els sacrificis de la passada dècada per superar les destrosses d'una Crisi que va repartir desigualment els sacrificis. L'Espanya d'avui ha canviat molt respecte de la que era abans de la crisi financera: és més pobre, desigual, precària i menys protegida socialment. Fins aquí el pròleg, i encara sense assumir-ha sobrevingut una catàstrofe inesperada, que arriba en un ambient crispat i amb un sector de la societat que rebutja els resultats d'aquesta política.


El Gran Temor no és només al Covid-19, sinó que es manifesta de moltes altres formes: preocupació, resignació, irritació o por. Sobretot, hi ha molts ciutadans que no veuen la sortida de la Crisi, i el que és pitjor, no veuen que ningú els digui com superar-la, perquè segueixen patint les seves conseqüències en forma d'atur, salaris més baixos, menor protecció en àmbits deteriorats com la Sanitat, l'Educació i l'habitatge. Fins i tot es discuteix si és assumible una renda mínima per sobreviure, i mentrestant no s'han posat en marxa els mecanismes suficients per prevenir l'arribada d'una nova crisi, que alguns consideren altament probable.


No hi ha mesures miraculoses per corregir aquesta situació. A curt termini l'única solució és transferir rendes als ciutadans i a les llars més afectats per la crisi: és a dir, augmentar la despesa social. I en general, les polítiques correctores més efectives seran aquelles que amb una nova mirada ens portin de la mà de la innovació i les noves tecnologies a una nova reindustrialització amb efectes a mitjà i llarg termini. Les presses mai han estat bones conselleres, perquè podríem reconstruir el que ja no té futur.


Les dues inversions més importants que hem d'escometre les prediquen des de fa molt temps els experts: Educació i Innovació Tecnològica. En primer lloc, augmentar la inversió en Educació per millorar la formació des de Primària fins a la Superior, incloent la Formació Professional perquè els treballadors i treballadores puguin trobar alternatives al que avui no té futur. En segon lloc, la inversió en innovació tecnològica, oblidada durant totes les fases de la crisi, perquè és el mecanisme més efectiu per augmentar l'ocupació industrial, el més resistent per a un nou projecte de país. Perquè no podem oblidar que la creació d'ocupació estable és el que millor estabilitza als mercats i crea amb més força Producte Interior Brut (PIB) de qualitat, no conjuntural.


Tard o d'hora els agents socials i polítics hauran d'afrontar l'evidència que cal modificar aspectes vitals afrontant una reforma laboral de la qual dependrà la recuperació. Continuar amb un esquema obsolet i desproporcionat com l'aprovat sota el prisma de les retallades del Govern de Rajoy suposa un pes mort de què ens hem de alliberar com més aviat millor.


Deia Orwell a veure el que tenim davant exigeix una lluita contínua. Potser per això no vam saber veure la dramàtica gravetat de la crisi del Covid-19 fins que els morts no el van posar en evidència. Que trist! I a l'igual que en l'anterior crisi financera van ser els moviments socials -guiats per la indignació i l'esperança- que van reporalitzar la desigualtat, connectant la dignitat política amb la radicalitat democràtica i la paritat participativa, ara han estat els ciutadans indignats els que han donat la cara per compensar els desastres que l'anterior crisi va causar a la Sanitat pública. Amb això han posat una vegada més de manifest que el públic és l'únic que tenim els que tenim poc, i que en moments de desastre tots no tenim de tot.


Aprendrem la lliçó? Tant de bo, doncs com no treballem tots units evidenciarem el que va predir Tony Judt: la nostra profunda incapacitat per imaginar alternatives polítiques. I aquest és l'epicentre de l'actual: no sabem superar aquesta visió del passat que alguns neoliberals pretenen perpetuar, i donar pas a noves solucions compartides que tinguin més força per superar els problemes que afecten al comú.


El model econòmic neoliberal, permanent creador de desigualtats, ha mort amb el Covid-19 perquè els seus errors, tant tècnics com de solidaritat, l'han convertit en un cementiri: ens pot recordar a l'enfonsament del Titanic pel seu excés de supèrbia. S'ha demostrat la seva incapacitat per dirigir a una societat amb problemes, quan en comptes de preocupar-se per salvar les persones anteposa que no es perdi riquesa. Que barbaritat!


La lliçó d'aquesta crisi, que estem a temps d'aprofitar perquè encara no està superada, és que d'aquestes situacions es surt per la sensatesa de tots els ciutadans i ciutadanes. Si deslliguem la insensatesa d'anteposar l'Economia ens podem trobar amb que se salvarà la seva economia, però les nostres vides quedaran més arruïnades que mai.


Nain ens diu que el final d'aquest poder està remodelant el món en què vivim, i el nostre compromís és ser actors d'aquesta remodelació: perquè si no participem controlant la seva evolució durant la sortida d'aquesta múltiple crisi, podem caure en un altre món moltíssim pitjor.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH