divendres, 7 de agost de 2020

Rodriguez Zapatero, el Bambi que va deixar de ser-ho

Carmen P. Flores

El pas del temps canvia a les persones, diuen. A unes les torna millors, altres pitjors i un tercer grup les deixen ni fred ni calor. D'aquests tres grups, segur que n'hi ha més, conformen la societat amb experiència, és a dir les persones amb una certa edat a la qual em nego a anomenar velles. És clar que en aquesta divisió hi ha subgèneres entra les ambicions de molts el primer i segon grup. Ambicions ?, si la del poderós cavaller és "Don Dinero". El que transforma i de quina manera els humans.


Zapatero a RAC1


En les eleccions generals de l'any 2004, quan tots creien que el PP guanyaria les eleccions per majoria, els atemptats de l'11-M van donar la victòria al candidat de PSOE, José Luís Rodriguez Zapatero. Un polític jove, amb un somriure encantadora i fins a cert punt ingènua que li va valer el sobrenom de Bambi, amb la Z de Zapatero, i la "Zeja", el gest que el PSOE va escollir per a una campanya original amb la qual pretenia explicar els èxits realitzats pel seu govern en aquests quatre anys, i amb la vista posada en les generals de l'any 2008 que va tornar a guanyar.


No cal negar que malgrat els seus errors que van ser uns quants, Zapatero, també va fer coses que no cal oblidar: el retorn de les tropes de l'Iraq, la pujada de les pensions mínimes i el salari mínim interprofessional. Aprovació de la Llei de Dependència, Llei d'igualtat, la Llei integral contra la violència de gènere, la llei antitabac, el carnet per punts i algunes coses més. Tampoc cal oblidar el seu aterratge en l'escenari internacional on estava ben considerat, amb la seva frase "tarannà, tarannà, tarannà".


Quedaran per a la història altres frases pronunciades pel president Zapatero entre les que es troba "Espanya és un poderós transatlàntic". La va dir el dia del centenari de l'enfonsament del Titanic, "Faré una democràcia exemplar" una frase que va deixar a més d'un petrificat. I que dir dels famosos "brots verds" en plena crisi econòmica. "Les paraules han d'estar al servei de la política i no la política al servei de les paraules". Una frase que ha quedat en els manuals d'estil de la demagògia política moderna.


Zapatero, com sol passar, és lògic, va deixar de ser president perquè així ho va decidir la ciutadania retirant-li la seva confiança. Havia de guanyar-se la vida, encara que ja la tingués resolta com tots els expresidents: paga d'ex, Consell d'Estat. Però era massa jove per la retirada i l'ambició havia calat en "el Bambi cremat" que, segons al cap de pocs anys, s'havia involucrat, prèvia minuta, en la Veneçuela de la democràcia exemplar que tots coneixen. El Bambi tendre, somrient venia la seva ànima ja no tan càndida a el millor postor, tirant per terra el seu llegat com a president. El seu periple veneçolà va començar al 2016 com a "intermediari" entre el govern i l'oposició. És clar que a la fi Zapatero s'ha mostrat crític amb el reconeixement internacional a Joan Guaidó. Els Resultats de de la seva intermediació veneçolana s'han traduït en la seva defensa de l'dictador Maduro.


L'actitud de l'expresident Zapatero ha creat polèmica en més d'un destacat dirigent, entre elles la de Felipe González que ha criticat al seu company de partit. Les relacions entre els dos expresidents s'han trencat més encara des que González ha criticat Pedro Sánchez amb el que diu no se sent representat o que el govern sembla el camarot dels germans Marx. Paraules que no han agradat a Zapatero que li ha contestat que això no és així. A més d'afirmar que està d'acord amb el govern de coalició de PSOE i Podem que tant critica Felipe González.


L'actitud de Zapatero i les seves diferències amb González han deixat al calaix de la seva tauleta aquella afirmació que fes en el seu dia "He après més de Felipe (González) en tres hores de conversa que en molts anys de vida política". Segur que la seva presència a Veneçuela i la seva relació amb el demòcrata Maduro han estat molt més interessants i lucratives. Zapatero, el Bambi somrient ha deixat pas a el corb, que tant rebuig produïa en els documentals de Rodriguez de la Font. "L'ambició sol fer traïdors, deia Cristina II, reina de Suècia, allà pel segle XVII". Serà veritat ?.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH