divendres, 7 de agost de 2020

L'independentisme més dividit que mai

Carmen P. Flores

L'univers independentista està a punt de brega, desunit, sense pla unitari i amb massa aspirants a líder d'un projecte que alguns pretenen que s'assembli a Ítaca, sense adonar-se que no hi ha un Ulisses ni una Penèlope que faci possible la història que Homer explicava a l'Odissea. Les llegendes són llegendes i només serveixen per entretenir l'intel·lecte, que no està gens malament.


El president de la Generalitat, Quim Torra, a l'arribar a al Palau de la Generalitat.


"La vida és en gran mesura una qüestió d'expectatives", deia Homer que d'això en sabia bastant. 


Cada cert temps sorgeixen moviments de ciutadans, o d'expolítics que han marxat de les seves formacions, que volen canviar el panorama polític amb la proposta de creació de noves formacions: unes més centrades, altres més extremistes, aquesta ultimes pretenen portar la independència a Catalunya sense tenir en compte el que pensen els ciutadans. Això està passant ara en una Catalunya que està patint els efectes d'una fase boja i els efectes de la pandèmia de Covid-19, amb pèrdues de vides -un nombre preocupant- i els efectes econòmics i socials de la mateixa. Això hauria de ser ara, la major preocupació dels governs i les formacions polítiques, no els rèdits electorals que amb determinats postureos estan fent tots ells junts, sense excepció: des de la ultradreta, a la ultraesquerra passant per tot l'arc ideològic actual.


Ara s'aplica a Catalunya la mateixa estratègiaque va utilitzar en el seu dia Jordi Pujol -pare creador de tot el que està passant a Catalunya- i que consistia en utilitzar els mitjans de comunicació públics com portaveus i adoctrinadors de el moviment independentista enfocant el malestar social cap a l'Estat Espanyol i la seva solució cap a l'independentisme que és la panacea de totes les solucions.


Per arribar a aquest punt també s'han utilitzat els moviments socials, alguns d'ells de recent creació, per vendre la història que és una demanda que ve del poble, no dels governs o els partits polítics. Dues entitats que han jugat i segueixen jugant un paper importantíssim en tot el procés: Òmnium Cultural -la cultura a el servei d'una ideologia- i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), les dues han "dirigit" totes les grans manifestacions i actes socials en pro de l'independentisme. ¿Subvencionades pel Govern català? o això diuen.


La creació de les estructures d'Estat, conegudes com Eines de País han anat creixent a poc a poc, amb la idea de fer amb el control de les institucions representatives de tots els àmbits de Catalunya. A algunes d'elles els ha sortit bé la jugada, cas de la Cambra de Comerç on el seu actual president, Canadell, és un independentista confés i activista de primera. Ara, l'objectiu "indepe" és fer-se amb el control del Barça pel significat i la repercussió que té l'equip blaugrana a nivell internacional.


Mentre Òmnium ha passat a un discret segon pla, l'ANC s'ha deslligat dels partits que li van donar suport en el seu "creació" i vol anar per lliure creant la seva pròpia plataforma per presentar-se a les pròximes eleccions autonòmiques. La radicalització de l'entitat ha vingut de la mà de la seva presidenta, Elisenda Palaluzi, que per cert li ha guanyat el pols a el president de la Cambra, Joan Canadell, que aspirava a controlar l'entitat - per mandat de Puigdemont- col·locant a una persona de la seva confiança, Montse Soler, que també forma part de la junta de Canadell qui està disposat a fer el salt a la política, és clar com a cap de llista ¿de el pròxim partit de Puigdemont?. Hi ha massa aspirants per a una sola plaça.


Mentrestant, continuen les diferències entre els dos partits que governen a Catalunya: ERC i JXCat. La bretxa és cada vegada més gran i més ho serà a mesura que s'acosti la data electoral.


Amb aquesta situació de naixement de partits com "bolets" el panorama independentista està més dividit que mai, el que li fa perdre força davant els seus votants. La unitat ha saltat pels aires, sense possibilitat de recuperar-la pels interessos personals dels seus mentors.


Mentrestant, el catalanisme "moderat" entra a la batalla pel vot. En això hi ha la proposta del Partit Nacionalista de Catalunya que es presentarà en societat el proper dia 27 amb una línia ideològica semblant a la del PNB que tant èxit ha tingut a Euskadi serà el mateix a Catalunya?


El problema del PNC és que també compten amb uns quants candidats per encapçalar la llista, sense conèixer-se els qui formarà l'executiva d'ell mateix. Són les coses de començar la casa per la finestra. Deia Plató que "Qui no és un bon servent, no serà un bon mestre", i en política tots volen ser mestres a la primera de canvi.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH