El PIB pateix una davallada històrica: va caure més d'un 5% el primer trimestre

L'economia espanyola va acusar l'impacte de la crisi del coronavirus i va retrocedir un 5,2% el primer trimestre, el seu major caiguda trimestral registrat en la sèrie històrica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que arrenca el 1970. Fins ara, la major caiguda trimestral del PIB era la del primer trimestre del 2009 (-2,6%).

Així ho ha confirmat Estadística amb la publicació de les dades de Comptabilitat Nacional del primer trimestre, similars als avançats a finals d'abril, tot i que amb canvis en alguns dels seus components.

Amb el fort retrocés del del primer trimestre, Espanya s'acosta a la recessió, ja que perquè una economia entri en el que es considera recessió tècnica es requereixen dos trimestres consecutius de creixement negatiu. En tot cas, es dóna per fet una contracció del PIB en el segon trimestre, major a la del primer, pel fet que el període abril-juny es va veure afectat per la paralització de nombroses activitats econòmiques com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma.

En taxa interanual, el PIB del primer trimestre es va contraure un 4,1%, enfront del de l'1,8% del trimestre anterior. Es tracta del major retrocés des del segon trimestre del 2009, quan l'economia espanyola es va contraure un 4,4% interanual. No es registraven dades negatives de PIB des de finals de 2013.

La demanda nacional va restar 3,7 punts a la variació interanual del en el primer trimestre, 5 punts inferior a la del quart trimestre. Per la seva banda, la demanda externa va restar 0,4 punts, nou dècimes menys que en el trimestre passat.

Pel que fa a la demanda nacional, el consum de les llars i les institucions sense ànim de lucre és el que presenta una aportació més negativa a la variació interanual del , amb -3,3 punts, seguit de la inversió (-1 , 1 punt). Aquesta evolució es va veure compensada, en part, per una aportació positiva, de 0,7 punts, de la despesa pública.

Per part de la demanda externa, les exportacions van restar 2,1 punts a l'evolució interanual del PIB, davant d'una aportació positiva de les importacions de 1,8 punts.

CAIGUDA HISTÒRICA DEL CONSUM DE LES LLARS

Les dades trimestrals mostren un enfonsament del de les llars del 6,6%, el seu major descens de la sèrie històrica. Per contra, la despesa pública va trepitjar l'accelerador entre gener i març i va créixer un 1,8%, el seu major alça en dotze anys, concretament des del primer trimestre del 2008. Per la seva banda, la despesa en consum de les institucions sense fins de lucre i a el servei de les llars va avançar un 0,8%, cinc dècimes més que en el trimestre precedent.

La inversió, per la seva banda, va registrar en el primer trimestre el seu major caiguda en 11 anys (des del segon trimestre del 2009), al entre gener i març un 5,7%.

Les exportacions es van desplomar un 8,2% el primer trimestre, davant l'avanç del % del trimestre anterior, mentre que les importacions van retrocedir un 6,6%, aprofundint en la caiguda de l'últim quart del 2009 (-0, 8%).

En termes interanuals, el consum de les llars va retrocedir un 5,8%, el seu major caiguda de la sèrie, mentre que la despesa pública va registrar el seu major alça des de finals de 2009, amb un avanç interanual del %.

La inversió es va enfonsar un 6,5% interanual en el primer trimestre. Aquest indicador no registrava una caiguda d'aquesta magnitud des del primer trimestre del 2013. Dins de la inversió, la realitzada en construcció i habitatge va caure un 8,3%, el seu major retrocés en set anys.

Les exportacions van retrocedir un 6,1% respecte a el primer trimestre del 2019, en contrast amb l'augment interanual del % experimentat en el trimestre anterior, mentre que les importacions van baixar un 5,5% (+ 2,1% en el últim quart de 2019).

102.000 LLOCS DE TREBALL MENYS EN UN ANY

L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables, com les hores efectivament treballades, siguin més rellevants en els moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació. "Es considera que aquesta variable, enfront dels llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l'ocupació pel brot de Covid-19 i les successives mesures adoptades", apunta.

L'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure en el primer trimestre un 5% respecte a el trimestre anterior. Aquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (de -1,9%, fet que suposa 2,8 punts menys que en el quart trimestre) a causa de la reducció que s'observa en les jornades mitjanes a temps complet (-3,1%).

En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 4,2%, taxa 5,6 punts inferior a la del quart trimestre del 2019. Per la seva banda, els llocs equivalents a temps complet retrocedeixen un 0,6%, 2,6 punts menys que en el quart trimestre, fet que suposa que en un any s'han destruït 102.000 llocs de treball equivalents a temps complet.

El PIB a preus corrents va retrocedir un 2,5% el primer trimestre, sis punts menys que en el trimestre anterior, de manera que el deflactor implícit de l'economia va augmentar un 1,6% interanual, una dècima menys que en el trimestre passat .

LA CONSTRUCCIÓ es desploma

Per facilitar l'anàlisi de l'impacte de la pandèmia sobre el PIB, l'INE publica per primera vegada les aportacions a el creixement de cada branca d'activitat tenint en compte el seu pes estructural en l'economia espanyola.

Així, les activitats del sector serveis expliquen la major part de la davallada interanual del , amb una aportació a la seva evolució de -2,1 punts. El segueixen les activitats industrials (-0,9 punts) i la construcció (-0,4 punts). Aquestes aportacions prou feines es van veure compensades per l'evolució de les branques d'activitat primàries (0,0).

Gairebé totes les branques van presentar en el primer trimestre un pitjor comportament interanual que en el trimestre anterior, destacant la construcció, el valor afegit brut es va enfonsar un 7,3%, enfront del del 0,9% del trimestre anterior. Els serveis, per la seva banda, van registrar una contracció del 3,1% (+2,4% en el trimestre anterior) i la indústria va retallar el seu valor afegit un 6% (+1,2% en el trimestre anterior). L'agricultura va ser l'únic sector que va augmentar el seu valor afegit brut, amb un avanç del 0,3%, en contrast amb la caiguda del 5,4% del trimestre anterior.

En el primer trimestre, totes aquestes branques van destruir ocupació, llevat de la indústria, que va elevar un 0,8% interanual seva ocupació, desaccelerant 1,1 punts l'avanç del trimestre anterior. La construcció va reduir l'ocupació un 3,9%, enfront del del 0,9% del trimestre anterior, mentre que l'agricultura va registrar un descens del 7,2%, en contrast amb l'avanç del 4,5% de l'últim quart de 2019.

En els serveis l'ocupació va disminuir només un 0,1% (2,4% en el trimestre anterior). Si es mesuren les hores treballades, la construcció i l'agricultura van presentar en el primer trimestre un descens interanual proper al 10%.

L'ocupació assalariada, per la seva banda, va avançar el 0,8% interanual en el primer trimestre, en contrast amb el repunt del % del trimestre anterior.

La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet es va situar en el -3,5% i la productivitat per hora efectivament treballada va registrar un avanç del %.

En aquest context, la remuneració dels assalariats va passar de créixer un 4,5% a augmentar un 2,6%. Aquest resultat és conseqüència del nombre d'assalariats i de la desacceleració de l'avanç de la remuneració mitjana per assalariat de l'1,9% a l'1,8%. Així, el creixement del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar en el 5,5%, taxa 3,9 punts superior a la variació del deflactor implícit de l'economia.