dimecres, 5 de agost de 2020

Síndica de Greuges de Barcelona: "la pandèmia ha accentuat les desigualtats"

|

Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona des de 2009, analitza els canvis que s'han produit durant la crisi provocada per la pandèmia i assegura que a partir d'ara cal posar el focus a la cronificació de la pobresa. La Síndica torna a atendre, des del 15 de juny, els ciutadans de manera presencial, amb cita prèvia, de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00.


La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà


Ha augmentat molt les queixes durant la crisi del coronavirus?

En número, no massa. Més o menys hem seguit el mateix ritme. Des que va començar el confinament fins ara n'hem rebut unes 280, potser. El que sí que ha canviat força és el tipus de queixa. 


Quins han estat els principals motius de les queixes durant el confinament? 

Els primers dies ens vam trobar amb un problema que, tot i que no era de la nostra competència, vam haver d'atendre. La gent ens trucava força preocupada perquè no podien registrar els nens i nenes recent nascuts al Registre Civil perquè estava tancat. La inscripció era molt difícil, i sense inscripció, les famílies no podien tenir el llibre de família ni el document necessari per demanar la baixa de maternitat o paternitat. També hem tingut queixes recurrents de moltes persones que no han rebut l'import dels ERTOs. Tampoc és competència nostra, però els orientem. 


A més, en plena pandèmia les famílies patien molt perquè no es podien acomiadar dels familiars i la gent es queixava d'això. Tot i que era el sistema sanitari qui ho va prohibir, ens vam posar en contacte amb l'Eloi Badia perquè ens expliqués quins protocols s'havien de complir i si s'estaven complint o no. També teníem queixes per les residències de gent gran.


Quan van començar les diferents fases teníem moltes trucades d'assessorament sobre què es podia fer o les garanties d'agafar el transport públic, per exemple.


Què en pensa de la gestió de les residències?

La gestió de les residències no va funcionar. No només a Barcelona, tampoc a Catalunya, a Espanya o a Europa. Hi ha hagut moltes denúncies i aquest tema està en mans de la justícia. Jo crec que no es va fer bé però que després han actuat ràpidament: hi ha hagut residències que han canviat absolutament tots els equips i ara estan molt a sobre. També hi ha hagut residències de Catalunya que des del primer moment es van confinar amb els propis empleats i on no hi ha hagut ni una defunció. 


Les setmanes abans que es declarés l'estat d'alarma, ningú sabia el que vindria. Ningú s'ho imaginava i a les residències els va agafar en fals en aquest aspecte.


I de la gestió dels menjadors socials i les persones sense llar?

Hem patit bastant perquè l'esclat d'aquesta crisi ha contribuït a fer més visible la cronificació de la pobresa i la pandèmia ha accentuat les desigualtats. Ens trucaven persones i famílies que, com que no havien cobrat des del mes de març, preguntaven on podien anar a buscar menjar, perquè no ho sabien. Durant la crisi s'ha creat una nova pobresa. 


Ara més que mai, després de la preocupació que hi ha per l'ocupació i per l'atur que s'està generant, és evident que l'habitatge és una prioritat. A la pandèmia s'ha intentat que les persones sense llar tinguin on dormir i es van obrir diferents centres, com el de la Fira de Barcelona, però la situació actual de pobresa pot provocar que s'incrementin el nombre de persones que viu al carrer. L'habitatge és primordial i s'ha de solucionar abans que les persones arribin al carrer. Les conseqüències d'aquesta crisi, des del punt de vista econòmic i social, seran molt fortes. 


Per la gestió del sensellarisme nosaltres demanem la participació de les altres administracions, tant Generalitat com Govern central. Hi ha moltes persones que s'adrecen a Ajuntaments dels afores de Barcelona, però com que no tenen capacitat els envien a Barcelona. Per tant ara cal gestionar-ho entre diverses administracions, perquè Barcelona no ho pot fer sense Generalitat, Govern espanyol i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 



Maria Assumpció Vilà



Creus que hi ha bones campanyes de sensibilització sobre el sensellarisme?

Amb aquest tema concret, penso que no. Però és una de les recomanacions que hem fet: els veïns i veïnes han de ser conscients de la situació que viuen les persones sense llar. La gent té molta aporofòbia, els molesta la gent dormint al carrer. El que no pot ser és que els insultin, els facin fora del lloc on son o els agredeixin. Els veïns i veïnes han d'entendre que és una situació molt complicada.


Com ha estat preparar-se per un canvi tan radical?

Haviem d'estar molt informats, feiem moltes reunions d'equip i cada persona estava més informat osbre un tema o altre, però ho posavem en comú. Però crec que hem pogut complir perquè teniem atenció telefònica. 


Què creu que cal fer ara?

Jo diria que no ens relaxem i no pensem que ja ha passat tot. No ha passat. El virus està aquí i la pandèmia està al carrer. Ara depenem els uns dels altres. Ara la responsabilitat és individual. No ens pensem que perquè podem sortir al carrer i podem anar a prendre un cafè o una cervesa a un bar és que ja estem en llibertat. No estem en llibertat i per tant s'han de complir les normes. 


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH