Estudi de seroprevalença: La població espanyola no té la immunitat de ramat davant del Covid-19

L'Estudi Nacional de Seroprevalença ENE-COVID conclou que un 5% de la població espanyola té anticossos.

Un percentatge que gairebé no ha variat en les tres onades de què consta el mateix: en la primera es va estimar en un 5% i a la segona i tercera ha estat del 5,2%, resultats que confirmen que, tot i el gran impacte de la pandèmia a Espanya. Aquestes xifres no són altes, la qual cosa descarta a curt termini la immunitat de grup.

S'ha observat a més una taxa global de seroconversió (persones que no tenien anticossos en l a primera onada i que els han desenvolupat al llarg de l'estudi al tenir contacte amb el virus) del 0,9% entre la ronda 1 i la 2 ronda , un percentatge una mica menor (0,7%) entre la ronda 2 i la ronda 3. Aquestes xifres reflecteixen la baixa aparició de noves infeccions després del confinament.

A la revista científica 'The Lancet' s'ha publicat un article científic que destaca que la prevalença més elevada d'anticossos es troba en el personal sanitari o (10%), treballadors de residències i centres sociosanitaris (7,7%).

Mapa de la primera ronda ENE-COVID

Una de les qüestions analitzades en l'estudi, realitzat al llarg de dos mesos, és l'evolució dels anticossos, que era un dels objectius. S'ha observat una taxa global de seroconversió (persones que no tenien anticossos en la primera onada i que els han desenvolupat al llarg de l'estudi al tenir contacte amb el virus) del 0,9% entre la ronda 1 i la ronda 2, un percentatge una mica menor (0,7%) entre la ronda 2 i la ronda 3. Aquestes xifres reflecteixen la baixa aparició de noves infeccions després del confinament.

D'altra banda, també s'ha observat seronegativització, és a dir, absència d'anticossos IgG detectables en persones que els tenien prèviament, sent globalment d'un 7,1% entre la ronda 1 i la 2 ronda, i d'aproximadament un 14% a l'analitzar tot el període de l'estudi, tot i que aquesta última dada requereix confirmació.

La "pèrdua" dels anticossos va ser més freqüent en persones que no havien tingut cap símptoma (11,0% entre les rondes 1 i 2, amb informació més precisa) i molt menys freqüent en els participants amb una PCR positiva (0,5 %) i en aquells que van descriure pèrdua sobtada de l'olfacte o del gust (2,6%).

Mapa de la segona ronda ENE-COVID

El mapa de participants amb símptomes COVID-19 (persones amb tres o més símptomes o amb pèrdua sobtada de l'olfacte) en les dues últimes setmanes de l'estudi dóna una idea de l'evolució més recent de l'epidèmia. Mentre el percentatge de simptomàtics ha disminuït substancialment entre la primera i la segona ronda, s'ha observat un lleu increment en l'última ronda, la qual cosa podria ser fruit de la major mobilitat de la població després del període de confinament. És possible que un percentatge d'aquests pacients puguin ser casos de COVID-19 en fase precoç de la malaltia. El seguiment dels participants podrà permetre respondre a aquestes qüestions.

Els autors de l'article de 'The Lancet' consideren que els resultats obtinguts a Espanya, un país amb una ona epidèmica intensa en què les xifres de seroprevalença són baixes, reflecteixen la dificultat d'obtenir una immunitat de ramat a curt termini. En aquest sentit, el comentari que acompanya l'article de "The Lancet" a càrrec d'investigadors de centres de referència a Ginebra (Drs Isabella Eckerle & Dr. Benjamin Meyer) assenyala que "seria poc ètic sotmetre a la població i als el sistema sanitari a una major pressió per aconseguir aquesta immunitat de grup ".

En definitiva, aquests resultats, juntament amb la presència d'un percentatge substancial d'infeccions asimptomàtiques, reforcen la necessitat de mantenir les recomanacions de salut pública de distanciament social, ús de mascaretes i rentat de mans.

VARIABILITAT GEOGRÀFICA

Segons s'assenyala en aquesta publicació, i com ja es va traslladar a la difusió de les dades preliminars de les primeres onades, hi ha força variabilitat geogràfica en el percentatge de seroprevalença. Algunes províncies se situen en un 2-3%, mentre que altres superen el 10%, registrant-se els percentatges més alts a la zona centre de la península. El percentatge també és més gran en els nuclis de població amb més de 100.000 habitants en comparació amb municipis amb menys població (6% i 4%, respectivament).

No s'observen diferències entre homes i dones i, pel que fa a l'edat, la prevalença d'anticossos IgG anti SARS-CoV-2 és lleugerament menor en nens i adolescents (al voltant del 3,5%), amb escasses variacions en adults. L'article publicat a 'The Lancet' destaca a més la prevalença més elevada d'anticossos en personal sanitari (10%) i entre treballadors de residències i centres sociosanitaris (7,7%).

En la presentació de resultats finals de l'estudi s'ha confirmat que entre el 74% i el 89% dels participants que referien haver tingut una PCR positiva al mínim dues setmanes abans de l'estudi es detecten anticossos IgG contra el coronavirus. Entre les persones que refereixen haver presentat símptomes compatibles amb la malaltia, la seroprevalença augmenta amb el nombre de símptomes i és particularment alta en les persones que refereixen pèrdua sobtada de l'olfacte i / o del gust (40% -41%). Finalment, es confirma que al voltant d'un 2,5% i un 2,8% dels participants que no refereixen cap símptoma van presentar anticossos IgG, el que reforça l'existència d'infeccions asimptomàtiques.

Els participants que van comunicar haver tingut contacte amb un cas COVID-19 confirmat, o amb una persona amb símptomes compatibles, van presentar una prevalença d'anticossos superior a la població general. Destaca la prevalença en persones que han conviscut amb un pacient COVID-19 confirmat que se situa entre el 27 i el 31% en les diferents rondes. Els convivents amb persones amb símptomes compatibles amb la malaltia també van presentar una seroprevalença més alta que la mitjana (15%). En persones que refereixen haver tingut contacte amb un cas confirmat fora de la llar, la seroprevalença oscil·la entre el 10% i el 15% en les diferents rondes.

68.296 PARTICIPANTS

Les tres rondes de l'estudi, impulsat pel Ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carlos III, dependent de el Ministeri de Ciència i Innovació, i en el qual han col·laborat els sistemes de salut de totes les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla s'han desenvolupat entre el 27 d'abril i l'11 de maig; del 18 de maig a l'1 de juny, i del 8 al 22 de juny.

Ha inclòs un total de 68.296 participants, dels quals 54.858 han participat en les tres rondes, el que representa una adherència de gairebé el 90%. A més, el 91% dels participants ha proporcionat a l'almenys una mostra de sang per a l'anàlisi.

En total, s'han realitzat 186.908 test ràpids (més 9.755 en l'estudi específic insular) i s'han recollit 165.176 mostres de sang (més 9.130 addicionals en l'estudi específic insular).

CONSULTA L'INFORME COMPLET DE seroprevalença RONDA 3

ARTICLE DE LA REVISTA 'The Lancet