En marxa les primeres eleccions post-confinament a Euskadi i Galícia

Gairebé 2.700.000 gallecs i 1.800.000 bascos estan cridats a votar aquest 12-J en un ambient d'incertesa respecte a l'abstenció i de l'estat d'opinió d'una part de l'electorat que pot voler passar factura per la gestió d'aquesta crisi del Covid -19.

Les eleccions locals franceses van estar marcades per un enfonsament de la participació, que amb prou feines va arribar a l'40% la pitjor mai registrada des de 1958. I tot i que sembla segur, per la lectura de les enquestes que tant Feijóo com Urkullu van a sortir triomfadors de la contesa, els seus partits actuen amb cautela i prudència, perquè el que està en joc no és treure més vots sinó que aquests permetin tenir una legislatura tranquil·la.

Els socialistes gallecs han tornat a canviar de candidat en una terra on tenen poder local però porten dotze anys sense trepitjar el Palau de Raxoi després d'un accidentat bipartit amb el BNG. A més, corren el risc que un renascut Bloc els doni el sorpasso, tal com han apuntat algunes enquestes, alimentats els nacionalistes per un Podem a la baixa que va encadenant crisis internes en aquesta Comunitat.

Potser l'únic triomf que pugui mostrar Sánchez aquest diumenge és la seva aliança amb el PNB per mantenir a Urkullu a la Lendakaritza, una vegada que sembla descartada una aliança amb EH-Bildu i Podem, tal com anhelen els morats. Fins i tot fa quatre anys, quan van collir el seu pitjor resultat electoral a l'traure els mateixos 9 escons que el PP, van aconseguir ser determinants per als nacionalistes bascos. PNB i PSE signaven una coalició de Govern i aquest serà el mateix paper d'actor secundari a interpretar la propera legislatura.

La doble consulta d'aquest diumenge servirà també per testar l'estat de salut de Podem i si estan sent capaços de rendibilitzar la seva presència al Govern central. Els atacs a la premsa amb motiu de l' «cas Dina», la campanya contra les «clavegueres» de l'Estat, el debat sobre la «utilitat» de la Monarquia o propostes sense consensuar com la va regularitzar a 600.000 immigrants en situació irregular, són demostració de la necessitat de tornar a connectar amb el seu electorat, de marcar perfil propi per no acabar desdibuixats i engolits pels socialistes. De moment, els sondejos d'intenció de vot no són gens favorables a Galícia i només una mica millors al País Basc.

GALÍCIA

Un total de 2.234.252 gallecs estan citats amb les urnes aquest diumenge, 12 de juliol, per participar en les eleccions autonòmiques. En total, el cens és de 2.697.315 persones, de les quals 463.163 són residents a l'estranger.

Per la seva banda, el vot de l'emigració ha caigut de forma històrica, ja que només 12.359 electors de l'Cens de Residents Absents (CERA) han sol·licitat el vot, una xifra que és pràcticament la meitat que a la cita autonòmica de 2016 i que és la més baixa de tot aquest segle.

Així les coses, aquest diumenge estan cridats a votar a la Corunya un total de 927.938 electors; a Pontevedra, 773.024; a Ourense, 257.826; ia Lugo, 275.364.

Un total de 78.503 joves podran votar per primera vegada en unes eleccions gallegues.

Dels 78.503 votants, 32.420 es corresponen amb la província de La Corunya; 30.473, amb la de Pontevedra; 8.053, amb Lugo; i 7.557, amb la d'Orense. Des del 5 d'abril, han sumat 5.539 joves a el cens electoral de la cita estival.

Un total de 72.161 gallecs ja han enviat el seu vot per correu per a les eleccions a Parlament de Galícia d'aquest diumenge, una xifra provisional, l'última donada per Correus a falta de sumar els vots de divendres.

Aquesta xifra suposa un increment de l'79,52% respecte a l'anterior procés electoral homologable, les eleccions autonòmiques gallegues que es van celebrar el 2016 i, a falta de la dada definitiva, ja suposa la xifra més alta de vot per correu registrat en uns comicis autonòmics en Galícia, des de la seva primera celebració després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia en 1981.

ON votaran els CANDIDATS? : Alberto Núñez Feijóo, actual president de la Xunta, anirà a l'escola Nen Jesús de Praga de Vigo. Allà també acudirà el candidat socialista Gonzalo Caballero. Ana Pontón, de l'BNG, acudirà a exercir el seu dret a el Centre Galego d'Art Contemporània de Santiago de Compostel·la. Sol ser la més matinera. Antón Gómez Regne, de Galícia en comú, anirà a Centre Cívic Cidade Vella de La Corunya. Beatriz Pino, de Cs, estarà a Vigo per votar a la Casa das Arts mentre que Pancho Casal, de Marea Galeguista, ho farà al Centre de Formació Professional Ánxel casal en Muntanya Alta.

EUSKADI

La campanya per a les eleccions basques ha acabat de la mateixa manera en què va començar el passat 25 de juny, amb la pandèmia de coronavirus al centre, tot i que ara per partida doble a causa d'un brot a Ordizia que preocupa a tots els partits i que farà encara més atípica la jornada electoral de diumenge que ve. Amb la mirada posada en aquest dia, els candidats han espremut aquest divendres la seva última oportunitat per demanar el vot i ho han fet a "casa", és a dir, cada un en el seu feu tradicional.

Els dirigents nacionals de partits estatals com Pablo Casado (PP) o Pablo Iglesias (Podem) han participat en actes matinals i no en els de tancament, com sí que ha fet el líder de Vox, Santiago Abascal.

Tots ells han acompanyat els candidats de la formació a la qual representen en un dia en què han reiterat les seves propostes per millorar la situació d'Euskadi després del flagell de la pandèmia. Així, el lehendakari i candidat a la reelecció, Íñigo Urkullu, ha demanat a la ciutadania que aposti per "la decisió segura", mentre que la resta de partits es venen com a alternativa de canvi.

EH Bildu diu ser "l'única opció" que pot disputar a la dreta la "hegemonia electoral" i el PSE es posiciona com la "esquerra útil", a el temps que Elkarrekin Podem-IU insisteix en un tripartit al costat dels socialistes i la formació abertzale, i la coalició PP + Cs vol "aglutinar" als "constitucionalistes".

L'únic nexe, la preocupació per l'evolució d'una pandèmia que ha condicionat la campanya de principi a fi. Ja al març la crisi sanitària va fer que se suspenguessin les eleccions convocades per al 5 d'abril i, al maig, encara en estat d'alarma, va provocar una forta divisió entre els partits després que Urkullu truqués a les urnes per a aquest 12 de juliol.

El resultat, amb aquest context, han estat deu dies de campanya electoral a mig gas, i no només per les limitacions que imposa la situació sanitària a l'hora de celebrar actes, sinó també per la menor atenció prestada per l'opinió pública, més pendent de la situació epidemiològica i les seves conseqüències que de la política.

El brot d'Ordizia també ha estat present en els actes al llarg de tot el dia.

Sobretot, després de conèixer que al voltant de 200 persones no podran exercir el seu dret a vot al País Basc per estar infectades per coronavirus, segons el càlcul que ha fet públic la consellera de Salut, Nekane Murga, que ha informat de l'protocol establert per als ciutadans que presenten una infecció activa i per als contactes que romanen en quarantena tot i que han donat negatiu en les proves PCR.

Segons aquest protocol, no podran votar les persones que tenen una PCR positiva en els últims 14 dies o que presentin símptomes, els que "han de romandre en aïllament, sense excepció, durant el període de temps indicat" i "no poden participar ni en les taules electorals, ni anar a votar, ni mantenir qualsevol altra activitat presencial ".

Els identificats com "contactes estrets" però que han donat negatiu han de romandre en "aïllament preventiu i vigilància", de manera que "no poden participar en meses electorals i un altre tipus d'activitat presencial que requereixi perllongar temps fora del seu lloc d'aïllament". No obstant això, sí que podran anar a votar, "però amb el compromís de compliment d'unes mesures de seguretat".

Aquests ciutadans hauran de portar, preferiblement, el vot preparat des del seu domicili, de què únicament podran sortir per anar a col·legi electoral, per tornar immediatament a casa seva. Hauran de fer servir mascareta de tipus quirúrgica, mantenir "en tot moment la distància de seguretat interpersonal mínima de 1,5 metres i, sempre que sigui possible, de 2 metres", i fer "una adequada higiene de mans a l'entrar al local electoral ".

ON votaran els CANDIDATS? | L'actual Lehendakari basc Íñigo Urkullu votarà en els comicis al col·legi Zabalarra de Durango, a Biscaia .I Doia Mendia acudirà al costat del seu marit Alfonso Gil a l'institut Miguel de Unamuno a Bilbao a mig matí per dipositar el seu vot.

Per la seva banda, Maddalen Iriarte acudirà a l'colegi o Intxaurrondo Ikastola de Durango. José Ramón Becerro, d'Equo Berdeak, anirà a l'escola pública Iruarteta mentre que Mirin Gorrotxategi acudirà a l'Zabalarra, com Urkullu.