Mor l'escriptor Juan Marsé als 87 anys a Barcelona

Va néixer a Barcelona amb el nom de Juan Faneca Roca, 4 però després de la mort de la seva mare en el part va ser adoptat per un matrimoni, de qui va prendre els seus cognoms, passant-se a cridar Juan Marsé Carbó.

Sense acabar els seus estudis, es va dedicar des de l'adolescència a l'ofici de joier. Va treballar durant algun temps a la revista barcelonina de cinema Arcinema, i inicia la seva carrera literària el 1958 amb uns relats que apareixerien en les revistes Ínsula i El Ciervo. El 1959 va obtenir el seu primer premi literari, el Sésamo de contes pel seu relat Res per morir i dos anys més tard va publicar la seva primera novel·la Tancats amb una sola joguina. També el 1959 es va instal·lar a París, ciutat en la qual residiria fins a 1962 i en la que exerceix variades activitats, incloses les de professor d'espanyol, traductor i mosso de laboratori al Departament de Bioquímica Cel·lular de l'Institut Pasteur.

Torna a Barcelona, on publica, el 1962, Aquesta cara de la lluna, avui repudiada per l'autor i bandejada de l'catàleg de les seves Obres Completes. També va col·laborar amb el món publicitari, amb el de l'empresa editorial i va ser guionista cinematogràfic. Com a periodista ha estat redactor en cap de la revista Boccaccio i col·laborador de la revista us plau, en la qual va arribar a ocupar el lloc de cap de redacció.

Es casa en 1966 amb Joaquina Hoyas, de la qual tindrà dos fills, Alejandro, que neix el 1968, i Berta, el 1970; en aquest mateix any apareix la seva excel·lent novel·la La fosca història de la cosina Montse, on trobem les claus de l'univers literari que ha seguit cultivant fins al present.

Així mateix, durant els anys 1988-89, va publicar quinzenalment un serial al diari El País sota el títol Aventures de el capità Blay.

La dècada dels 90 suposa la consagració definitiva de l'escriptor barceloní. El 1990 rep el Premi Ateneu de Sevilla per L'amant bilingüe; el 1994 li concedeixen per El embrujo de Shanghai el Premi de la Crítica.

La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes (alemany, francès, hongarès, anglès, polonès, portuguès, romanès, etc.) i diverses de les seves novel·les han estat adaptades a el cinema i a el teatre, com Últimas tardes con Teresa, Si et diuen que vaig caure, La noia de les calces d'or i L'amant bilingüe, entre d'altres.

El 21 d'abril de 2009, dos dies abans de rebre el premi Cervantes, se li va concedir una urna a la Caixa de les Lletres.