​El 74% dels metges de CAP han passat consulta sense mesures de protecció contra la Covid-19

 

El 74,5% dels facultatius de la xarxa d'atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) –organisme que gestiona el 80% dels centres de salut del primer nivell assistencial– no ha pogut disposar d’un equip de protecció individual (EPI) en algun moment de la fase aguda de la pandèmia de coronavirus, segons revela una enquesta que ha fet Metges de Catalunya (MC) a 1.339 professionals de la medicina, entre els dies 15 i 23 de juny.

Mentre que un 58,6% considera que ha rebut suficient formació teòrica sobre les pautes d’autoprotecció i utilització d’aquests EPI, un 75,8% denuncia manca de formació pràctica.

D'altra banda, un 77,1% dels facultatius assegura que l’empresa no els ha fet cap tipus de seguiment clinicoepidemiològic relacionat amb el coronavirus, és a dir, no els ha practicat cap prova diagnòstica (PCR) o test immunològic per saber si havien contret la malaltia. De fet, només el 14,3% diu que l'actuació de la seva Unitat Bàsica de Prevenció de Riscos Laborals li ha generat confiança i seguretat.

Un altre dels aspectes a destacar de l'enquesta és que un 62% dels professionals diu haver patit alteracions obligades (no consensuades) en la seva jornada laboral, inclòs el canvi de torn de treball (56,8%), com a conseqüència de l'emergència sanitària. A més, un 84,4% de la plantilla assegura que s'han modificat les seves tasques assistencials i un 80,7% sosté que ha hagut d'assumir l'atenció de pacients no assignats a la seva consulta, sobretot per raons organitzatives del equip  (77,3%), per cobrir facultatius designats a altres tasques (45,1%) o per substituir personal de baixa per COVID-19 (44,6%).

Respecte a l'absorció in extremis per part de l'atenció primària de l'assistència a les residències geriàtriques després de la crisi viscuda en aquests centres per a la gent gran, només un 18,6% dels metges que s'han hagut de fer càrrec d'aquesta nova responsabilitat afirma haver rebut formació específica per dur-la a terme, mentre que un 59,4% diu que no. El 22% restant considera que no calia formar-se.

HORES EXTRES

El desbordament del sistema de salut davant la pandèmia s'ha posat de manifest en la sobrecàrrega desfermada que ha patit la plantilla de facultatius d'atenció primària durant la fase crítica de l'emergència. Així, un 53,2% dels professionals que han respost l'enquesta confirma que ha hagut de fer hores extres per donar resposta a la demanda sanitària creixent, dels quals un 18% ha fet més de 30 hores mensuals de mitjana més enllà de la seva jornada ordinària de treball.

El 33% dels facultatius que ha hagut d'allargar el seu horari laboral encara no ha rebut cap compensació econòmica pel sobre esforç, mentre que un 43% ha cobrat les hores extres com a atenció continuada (guàrdies). La resta ha percebut altres tipus de gratificació com l'assignació de dies de descans. Però, a més, un 19,9% del personal ha patit pèrdues retributives durant aquest primer període de la pandèmia, sobretot, com a conseqüència dels canvis de jornada i per haver estat de baixa mèdica per COVID-19.

Tot plegat, ha provocat un notable cansament físic i emocional en la plantilla: un 52,4% dels professionals assegura està bastant o molt cansat físicament, mentre que un 68,1% diu patir un esgotament mental i emocional considerable.

AVALUACIÓ

La majoria de facultatius (64,1%) del primer nivell assistencial suspèn la gestió de la crisi per part de les autoritats sanitàries, tant del Ministeri de Sanitat, com de la Conselleria de Salut, l'Agència de Salut Pública de Catalunya i l'ICS. En canvi, un 79,7% aprova l'actuació de les direccions dels equips d'atenció primària (EAP).

Un 81,8% dels professionals també és mostra convençut que la pandèmia del coronavirus empitjorarà la situació de sobrecàrrega assistencial que hi havia prèviament als centres de salut, mentre que un 12% assenyala que seguirà sent la mateixa i només un 6,2% creu que millorarà.

Després de la sotragada sanitària, un aclaparador 98,9% del col·lectiu mèdic creu que cal un nou model sanitari, on els facultatius tinguin un paper clau i fonamental en el disseny, l'organització i el desenvolupament del sistema. D'altra banda, un 64,2% dona suport a la convocatòria duna nova vaga després de l'estiu a l'atenció primària de laics, si no milloren les condicions laborals i retributives, i un 28,3% es decanta per altres vies de desaprovació, com la manifestació o la recollida de signatures. Tan sols el 7,5% creu innecessària la  protesta.

MOBILITZACIONS

Per al president del Sector Primària ICS de MC,  Javier O’Farrill, els resultats de l'enquesta “posen en evidència la deixadesa, la inseguretat i la desprotecció que ha viscut l'atenció primària i els seus professionals durant el pic de la pandèmia”. En aquest sentit, exigeix a les autoritats sanitàries que “posin els mitjans adequats perquè, en cap cas, es torni a repetir aquesta situació”, i, alhora, reitera, per enèsima vegada, que “s'incrementi la contractació i els reforços de la plantilla, per evitar una crisi de dimensions catastròfiques en el primer nivell assistencial”.

Així mateix,  O’Farrill adverteix que, malgrat l'esgotament físic i emocional, “l'únic camí que ens queda per ser escoltats és la mobilització”. “Si no hi ha una resposta ràpida i contundent a les nostres demandes de millora laboral i salarial –afegeix– el conflicte als carrers rebrotarà aquesta tardor i la protesta tindrà unes conseqüències difícils de gestionar”.