Juan Carlos Higuera: "El Covid-19 ha accelerat la insostenibilitat del sistema de pensions espanyol"

Els joves tenen tendència a viure el moment sense veure en perspectiva el que els espera en un futur. Creixes, treballes, i finalment, et jubiles. Però, ¿en quines condicions? Juan Carlos Higuera, professor de l'EAE Business School ha elaborat un estudi, "La jubilació del nostre sistema de pensions. Cap a un model sostenible per al període 2020-2050" .

La conclusió de l'estudi és que l'actual sistema de pensions és totalment "insostenible", amb un gran dèficit que s'aguditza amb el Covid-19, i un nivell de deute de prop de 100.000 milions d'euros, molt per sobre dels límits. "El sistema actual té data de caducitat i no permetrà oferir pensions suficients i dignes per als jubilats que estan per arribar ", assegura.

EL COVID COM ACCELERADOR DEL PROBLEMA

L'estudi indica que la crisi del coronavirus ha situat el nombre d'afiliats durant abril en 18.396.362 persones, amb una disminució de 865.274 treballadors. "Sabíem que el dèficit de l'Estat havia de ser alt, però el coronavirus el que ha fet és accelerar el problema", assenyala. El Les previsions indiquen que al llarg d'aquest any 2020 hi haurà una caiguda notable en les cotitzacions socials dels més de 3,5 milions de treballadors afectats pels ERTO.

Per la seva banda,  l'EAE preveia abans de la pandèmia un dèficit de l'-1,3% a la Seguretat Social per al 2020, que ara s'estima en el -5% per a aquest any i de l'-3,1% sobre el PIB. Higueras ha explicat que la Seguretat Social afronta aquest any un dèficit estructural que és possible que augmenti donada la desacceleració econòmica prevista. "A curt termini hi haurà una reorganització dels comptes de la Seguretat Social".

A la fi de 2019 hi havia 9.801.000 de pensions i 8.897.000 de pensionistes, amb una taxa mitjana de creació anual de l'1,1. Les dades d'abril de 2020 han mostrat un "canvi puntual de tendència", tant en el nombre de pensions, que respecte a finals de 2019 han caigut en 46.879, com de pensionistes, que han baixat en 41.906 causa de la pandèmia de la COVID -19.

Igualment, Higuera ha assegurat a Catalunyapress que "en termes econòmics això no és res, dels 9 milions de pensionistes que hi ha a Espanya". El problema recau en els jubilats que estan per venir, "vindran amb salaris més alts, i cada vegada amb més longevitat, fet que destrossa el sistema. Quan vingui tota aquesta gent, i es tingui més dèficit, serà totalment insostenible".

L'informe apunta que actualment hi ha a Espanya a tres persones en edat de jubilació per cada 10 en edat de treballar, mentre que el 2050 hi haurà un jubilat per 1,72 persones en edat de treballar, cosa que és insostenible tenint en compte a més l'atur juvenil que hi ha. "El problema no és només el sistema de pensions, sinó també l'estructura de la nostra economia".

Higuera confirma que "les pensions no es poden finançar perquè la piràmide demogràfica s'està donant la volta. No hi ha llocs de treball ni una productivitat elevada, de fet, som el país d'Europa amb la productivitat més baixa. Tot això fa que les cotitzacions no puguin pujar ".

Hi ha dues qüestions analitzades a tenir en compte. D'una banda, hi ha una bretxa de gènere bastant important. L'any 2019, la pensió mitjana per a tots dos sexes era de 995,76 euros. No obstant això, els homes percebien una pensió mitjana de 1.212,67 euros enfront de les dones, que només rebien 793,9 euros, és a dir, una diferència de 418,8 euros.

"Els menors imports mitjans de pensions percebuts per les dones enfront dels homes es deuen al fet que les seves bases de cotització solen ser menors, pel tipus de treball realitzat i que, en molts casos, tenen més períodes sense cotització l'engròs precarització laboral" , matisa el professor Higuera.

D'altra banda, hi ha una bretxa territorial molt present. "Al País Basc es cobra una pensió superior a altres comunitats autònomes, ¿on està la igualtat? Un miner, per exemple, pot cobrar més de 2.000 i jubilar-se als 50 anys, però un autònom i ha treballat 30 anys, tan sols cobra 800 euros ", argumenta el professor de l'EAE Business School.

Un altre concepte que afecta el sistema és la jubilació anticipada. "El problema que hi ha a Espanya és que hi ha gent que o bé té estalvis o pensions altes, opten per jubilar-se 5 anys abans malgrat que perdin un 20% de la seva pensió", explica a CatalunyaPress.

De la mateixa manera, l'efecte contrari. "Quan estires el període per poder jubilar-te, el que fas és restrasar anys a què es jubila, li estàs baixant la pensió i incrementant els anys que ha de cotitzar. Això són canvis paramètrics, però això et arregla el problema 10 anys", afegeix.

UNA REFORMA INTEGRAL DEL SISTEMA

Higuera, al seu estudi, alerta de la necessitat d'una "reforma integral de sistema, canvis estructurals en l'economia espanyola per donar-li suport, a més d'educar, incentivar i conscienciar els joves espanyols de la importància de tenir un pla d'estalvi de cara a el futur.

Els països europeus, exemples a seguir en aquest sentit (especialment els nòrdics) i els organismes internacionals porten entre 5 i 10 anys avisant Espanya de l'obligatorietat d'aquesta reforma.

"Aquest problema no és d'un govern en concret, és responsabilitat de tots els polítics que hi ha hagut en els últims anys. La reforma famosa de Rajoy, de Zapatero ... saben que era insostenible. Es cobreix amb major endeutament fins que acabi rebentant. Aquell que aprova retallar les pensions tindrà un càstig electoral important ", assenyala amb contundència el professor de l'escola de negocis.

Els polítics espanyols "l'únic que fan és ficar la mà a la butxaca ciutadà i gasta el que necessita, sinó s'endeuta". D'aquí lagran deute públic que té el país. Per aquest motiu, alguns països europeus estan duent millor la crisi de l'coronavirus, perquè tenen un superàvit i baixos nivells de deute, com és el cas d'Holanda i Alemanya.

Davant d'aquest panorama, Higuera proposa solucions. Per això, cal inspirar-se en els països nòrdics, o fins i tot Itàlia, que té el concepte de comptes nacionals. La realitat és que "cada vegada s'assemblen més les pensions contributives a les no contributives. Amb la qual cosa, et passes 40 anys cotitzant perquè després et paguin 300 euros més que si no haguessis treballat".

Per aquest motiu, cal iniciar una transició per reformar el sistema de pensions. "Els que estan jubilats i prop de la jubilació, es mantenen en el sistema actual, i els que s'incorporen al mercat laboral, han d'iniciar un sistema nou que sigui mixt: una pensió pública, prou perquè tinguin el bàsic per viure , complementada amb pensions privades, de manera obligatòria a través de les empreses o cotitzacions ", explica Higuera.

L'atur juvenil és important, però també és preocupant l'atur de persones de 50 anys o més. Per aquest motiu, Higuera proposa que milloraria molt el complicat escenari tenir en compte tots els anys de vida laboral.