dilluns, 10 de agost de 2020

El medi ambient a l'Àrea Metropolitana de Barcelona està en perill

|

Manuel fernando Gonzu00e1lez

Qualsevol que llegeixi un titular com el que antecedeix a aquest treball d'investigació periodística d'aquest grup editorial, pensarà al moment en el CO2 que desprenen la pol·lució dels vehicles, en les emissions de la incineradora de Sant Adrià de Besòs, o en el nivell de substàncies contaminants en l'aire que respirem a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.


Però aquesta alerta de què parlem no té res a veure amb la pol·lució ambiental i les partícules en suspensió que entren impunement en els nostres pulmons. L'alarma va referida a un elenc de personatges la presència, i atenent als seus antecedents curriculars, posen en perill la gestió en l'àmbit de l'entorn de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat pública que gestiona, entre moltes altres coses, el transport públic, el tractament de residus de més de 3 milions d'habitants, així com l'aigua i el sanejament dels 36 municipis que conformen aquesta realitat institucional.


A mesura que vagin entrant Vostès. A la lectura descriptiva del que ens està passant, gràcies a la ineptitud i "mala praxi política" de l'alcaldessa Colau i els seus eminents col·laboradors, tenim l'esperança, que desperti en el seu ànim la indignació de que cal fer alguna cosa per evitar que la catàstrofe i la ruïna econòmica de tots i que la Metròpoli que un dia va ser marca reconeguda internacionalment, surti de el pou negre en què l'han ficat els qui, per interessos personals i incompetència professional, campen amples pels edificis oficials mentre la Justícia sentència clarament en contra seva i li diu a la nostra eminent actriu ficada ara a política no se li cau la cara de vergonya.


Llegeixin i segueixin llegint, perquè aquesta sèrie de treballs periodístics no ha fet més que començar i si ho desitgen, aportin a aquest mitjà seus coneixements sobre el tema, que en aquesta casa en què no fem populisme, totes les opinions són respectables fins i tot les que no compartim públicament.


Una gestió deplorable plena d'ombres populistes


Predigitalgroup

Com tothom sap, l'Àrea de Medi Ambient de l'AMB és el "territori comanxe" d'un vell conegut de l'actual municipalisme metropolità i sobretot persona d'absoluta confiança de l'alcaldessa Ada Colau. El seu nom ?: el polèmic Vicepresident de la AMB reconegut activista social, Eloi Badia. Aquest personatge per a moltes empreses barcelonines, sinistre, és tot un expert en fiascos legals molt en la línia de la seva pèssima gestió municipal. Sense ànim de fer un exhaustiu inventari dels seus excessos, ia manera il·lustratiu de les seves dots de gestor, vegem quines són les seves reconeguts demèrits en gestió pública.




Eloi badia funerària



Començarem pel molt cridaner desastre dels ensorraments d'uns nínxols al cementiri de Montjuïc, on les restes dels cadàvers es van recollir amb una retroexcavadora i es van amuntegar i van barrejar dins d'un contenidor de residus d'obra. Una cosa que va afegir molt dolor als seus familiars. Posteriorment, aquestes restes es van repartir entre els diferents fèretres sense practicar les corresponents proves d'ADN i, per tant, sense garantir als familiars dels afectats que aquests cadàvers pertanyien a les mateixes persones que havien patit semblant ignomínia. Això sí, durant força temps, el presumpte culpable de tan lamentable espectacle s'ho va passar reivindicant la creació d'una funerària pública, ja que mantenia que "amb la mort no es pot especular", mentre se li oblidava esmentar que els preus d'aquests serveis estan regulats i a més la immensa majoria de la població disposa d'una pòlissa de decessos.Al final el que va passar, va ser que l'alcaldessa va privatitzar els serveis funeraris per incredulitat dels seus votants i tot va quedar en un gran espectacle amb centenars de declaracions buides i desenes de famílies malferides en el seu honor per tan barroera actuació municipal. Per entendre'ns: Badia en estat pur.


Un altre dels fets més destacats del populisme de l'alcaldessa ho va ser la promesa feta als seus seguidors, perquè prometre és gratis, de la remunicipalització de l'aigua, al·legant que era un dret humà i que el govern d'Ada Colau era la garantia en defensa de aquest dret. Naturalment a la famosa promesa se li va oblidar dir, als que la vam poder escoltar, que Aigües de Barcelona, des de fa molts anys no talla el subministrament a ningú que no tinguin recursos per pagar aquestes factures i formin part dels col·lectius vulnerables de la nostra societat . Un oblit de "menor quantia" que a la fi va aclarir amb la seva sentència el més alt tribunal de país, entengui el Tribunal Suprem , qui va frustrar les "pretensions" del molt crescut, Eloi Badia, amb una incontestable sentència de finals de 2019 que va suposar un garrotada sense precedents a un discurs populista, esbiaixat i sense respatller tècnic que ho avalés. Això sí durant molts anys el personatge i diversos dels seus "col·laboradors", per exemple Luchy Miquel, Coordinadora de Comunicació de l'AMB, qui només se li posa a el telèfon als mitjans afins i això que li paguen per atendre tots, han estat alimentant amb masses ingents de diners públics a organitzacions de les que Badia va formar part abans d'entrar a la política i a mitjans de comunicació de "molt dubtosa" audiència. Entre les entitats que els enumerem estan " Enginyers sense fronteres " o "Aigüa és Vida". El malbaratament de recursos públics és senzillament vergonyós. D'aquesta manera l'ONG Enginyeria Sense Fronteres ha rebut 918.532 euros en subvencions, amb un increment en el període 2015-2017 d'un 59,53%, segons dades extretes del portal de transparenciadel Ajuntament de Barcelona . Mentre Ecologistes en Acció segons els seus últims comptes auditats, en 2017, va ingressar 1,7 milions d'euros, que van sortir el 58% de subvencions nacionals i que segons les dades aportades van arribar als 796.676 euros.


Tersa


Incineradora TERSA.


Va anunciar, al seu torn, la creació d'una comercialitzadora elèctrica d'energia verda pública que va vincular a TERSA. Aquesta empresa compta amb la incineradora de Sant Adrià, i immediatament li van recordar els ecologistes que aquesta energia de verd tenia ben poc, ja que es dedica a cremar les escombraries amb les ingents emissions de CO2 que això genera a l'atmosfera. La dita comercialitzadora elèctrica en una ciutat com Barcelona només ha aconseguit poc més de 1.600 clients, el que resulta ridícul en una conurbació de més de tres milions d'habitants i, per si fos poc, els comptes referides a aquesta activitat són opaques ja que es confonen amb l'activitat de TERSA i el defensor del que és públic de pas s'estalvia l'haver de retre comptes, i evitar evidenciar aquest nou fiasco del seu solitària gestió municipal. Anem un linx dels negocis amb càrrec a les butxaques dels barcelonins! Quina peça!


Donant-li suport a aquest gestor públic emergeix un vell conegut de l'entorn d'ICV- Els Verds, Salvador Milà, una mena de gestor públic de l'Juràssic, que frega els 70 anys, que no pensa jubilar-perquè la pensió que cobraria dista molt del seu actual salari , porta tota la seva vida vivint de la "cosa pública". I perquè es facin una idea, cal assenyalar que va ocupar diversos càrrecs en l'Administració Local, concretament a l'Ajuntament de Mataró va ser regidor, però va tenir oportunitat de mostrar els seus dots com a gestor públic quan va ser conseller de "Medi Ambient i Habitatge" de l'any 2003 a l'any 2006, amb el tripartit de Pasqual Maragall.


Entre ell i el seu successor, Francesc Baltasar, van deixar a la "Agència Catalana de l'Aigua" (ACA) i a "Aigües Ter-Llobregat" en un estat de ruïna econòmica. A l'acabar el segon tripartit, el nivell de deute de l'Administració Hidràulica catalana ascendia als 2.000 milions d'euros. I respecte a el resultat de les seves gestions en el negociat d'habitatge, sense comentaris, perquè d'aquests fangs aquests llots.


Per completar la terna, el passat mes d'octubre, Ada Colau, va fitxar a Imma Mayol , una històrica també de el món de ICV- Els Verds, per assumir la direcció de l'Àrea d'Ecologia de l'AMB, el que significa que queda sota el seu àmbit d' competència la gestió de residus i de l'aigua, una gran "entesa" de la matèria, que dirien alguns


Imma Mayol , molt recordada per la seva etapa a l'Ajuntament de Barcelona, on va ocupar el càrrec de regidora assumint l'àrea de Salut Pública i Medi Ambient i va ser presidenta de la comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. El que més va marcar la seva etapa a l'Ajuntament eren els envits d'aquella activista anomenada Ada Colau, quan disfressada amb un vestit de Superman, li reivindicava més política d'habitatge i li rebentava les intervencions públiques.

Doncs bé, paradoxes de la vida, aquella activista que li reivindicava en aquests actes públics, ara ha estat la seva taula de salvació, quan se li ha complicat la vida al seu anterior destí a EMAYA, empresa pública d'aigua i clavegueram de l'Ajuntament de Palma de Mallorca.


Adacolaumayol



La complicació va emergir quan  a l'agost de 2019 va ser imputada, juntament amb altres alts càrrecs de l'empresa, per uns episodis d'abocaments d'aigües fecals que van produir danys mediambientals, i van derivar en el registre detallat al seu domicili de la Guàrdia Civil, registrant el seu ordinador i telèfon mòbil.


Com comprendran repassat el perfil dels "guardians" del Medi Ambient a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el desassossec està més que justificat a l'pensar que tenen a les mans la gestió de l'aire que respirem més de tres milions de ciutadans. Com dirien els col·legues que van fer possible que una emissora barcelonina que només donava notícies, música i anuncis i que va ser líder d'audiència en l'EGM: Les seguirem informant.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH