dimecres, 23 de setembre de 2020

Els partits polítics tornen a suspendre en transparència

|

El Tribunal de Comptes veu deficiències generalitzades en la comptabilitat que li ofereixen els partits polítics per procedir a la seva fiscalització fins al punt que, en el seu últim informe sobre els comptes de les formacions polítiques que reben subvencions públiques, qüestiona la representativitat de les mateixes.


Ray reis 3xwrg7Vv6Ts unsplash



Així consta a l'informe de fiscalització dels Estats Comptables dels partits i de les aportacions percebudes per les fundacions i altres entitats vinculades a ells corresponent a l'exercici de 2016, que acaba d'aprovar l'òrgan que presideix María José de la Font i de la carrer.


En concret, l'informe assenyala que la pràctica totalitat dels partits (tots excepte dos) van presentar excepcions que incideixen, en major o menor mesura, en la representativitat dels seus comptes, fins al punt que en deu casos, el fiscalitzador ha considerat que les mateixes no reflecteixen adequadament la seva situació financera i patrimonial.


També s'han observat limitacions a l'abast de la fiscalització en vuit formacions que no havien integrat la comptabilitat electoral de part de la seva organització o d'alguns partits coalitzats o federats.


De les 30 formacions analitzades, que per primera vegada van presentar els seus comptes de forma telemàtica a través d'una plataforma específica, 23 ho van fer en termini-set fora d'ell mateix, destacant el cas de Podem-Ara Alt Aragó en comú que ho va fer amb dos anys i mig de retard, i Esquerra Unida, que va acumular sis mesos de demora.


Al tancament de l'exercici de 2016 quatre formacions presentaven un patrimoni net negatiu.


En 2016, els partits van rebre subvencions per al seu funcionament, atorgades tant a les pròpies formacions com als seus grups institucionals, per un total de 236.690.000 d'euros; i subvencions per sufragar les despeses de seguretat, per un total de 2.790.000 d'euros. També van percebre 67.590.000 en concepte de subvencions electorals.


GRUPS INSTITUCIONALS


Una part molt significativa del finançament públic procedeix de les aportacions que fan als partits seus grups institucionals.


En concret els partits van rebre 68.240.000 de les subvencions percebudes pels seus grups les Corts Generals o les assemblees autonòmiques, fet que suposa una mitjana del 72% respecte de les subvencions totals concedides per les institucions a aquests grups. A més, els grups polítics en les entitats locals van aportar a les seves respectives formacions un total de 35.620.000 d'euros.


Una de les recomanacions del tribunal té com a objectiu que s'integri en els comptes anuals consolidats l'activitat desenvolupada pels grups institucionals, per poder tenir una imatge fidel de cada formació considerada "com una única realitat economicofinancera".


A més, el fiscalitzador demana reformes legals per especificar millor les condicions i requisits perquè els grups institucionals puguin fer aportacions als seus partits i assenyala que aquestes haurien de respondre en tot cas a la finalitat de la dotació econòmica que se'ls assigna, és a dir, el compliment de les funcions que els grups institucionals té atribuïdes.


IRREGULARITATS SANCIONABLES


Els recursos privats comptabilitzats per les formacions polítiques van representar el 2016 un total de 58.490.000 d'euros, sent la quantia més important la corresponent a les quotes i aportacions d'afiliats, amb un saldo de 21.650.000. Les aportacions de càrrecs públics van suposar 20,10 milions i les donacions privades 5.040.000.


El tribunal ha detectat incompliments que podrien constituir una irregularitat sancionable de les recollides en l'article 17 de la Llei de Finançament de Partits, en concret, per haver rebut donacions de persones jurídiques en comptes bancaris de la seva titularitat, per no haver identificat els càrrecs públics o els donants que han realitzat aportacions, i per haver rebut ingressos que poden constituir activitats de caràcter mercantil.


També es relacionen en l'Informe altres incompliments respecte a la legalitat dels recursos públics i privats, que no estaven tipificats com a infraccions de l'esmentat article, com ara la manca d'obertura de comptes bancaris específics per a l'ingrés diferenciat de les quotes, de les aportacions i de les donacions; l'ingrés de quotes, aportacions i donacions en comptes bancaris no específiques per a tal fi; així com l'ingrés directe de les assignacions concedides als grups polítics en els comptes bancaris de funcionament ordinari de les formacions polítiques.


Pel que fa a les obligacions de transparència, cinc formacions polítiques no van publicar a la seva pàgina web els comptes anuals de l'exercici 201 6, o bé ho havien fet de forma incompleta. Així mateix, tres formacions no van publicar l'informe de fiscalització del Tribunal de Comptes corresponent als exercicis 2014 i 2015.


Al tancament de l'exercici 2016, 24 de les 30 formacions fiscalitzades no havien aprovat i publicat a la seva pàgina web unes instruccions internes en matèria de contractació.


D'altra banda, el tribunal va comunicar al Ministeri de l'Interior les formacions que acumulen romanents pendents d'aplicació de les subvencions que reben per sufragar despeses de seguretat perquè procedeixin al seu reintegrament i crida a replantejar-se el manteniment de les ajudes per a aquest fi.


LES FUNDACIONS


L'òrgan que presideix María José de la Font ha analitzat també els comptes de les fundacions i altres entitats vinculades o dependents dels partits polítics fiscalitzats.


Només 15 de les 41 fundacions i cap de les 11 entitats s'havien inscrit en la secció específica del Registre de Partits Polítics incomplint la llei.


A més, nou fundacions i una associació no van presentar els comptes anuals de l'exercici 2016, per la qual cosa no s'ha pogut realitzar la fiscalització de les seves fonts de finançament, mentre que tres de les fundacions fiscalitzades i una societat disposaven de patrimoni net negatiu al tancament de l' exercici 2016.


Pel que fa a les aportacions i donacions privades, la fiscalització recull que aquestes van ascendir a 3,7 milions d'euros.


En aquest punt, l'informe s'observa una sèrie d'incompliments com donacions ingressades en comptes bancaris ordinàries i no específiques per a això, donacions procedents de persones jurídiques sense aportar l'acord de l'òrgan social competent o que no van ser notificades al fiscalitzador en el termini de tres mesos .


També s'han detectat donacions de persones jurídiques i lliuraments d'efectiu resultants de convenis de col·laboració no notificades al complir-se tres mesos de la seva acceptació.


El total de subvencions percebudes per les fundacions vinculades o dependents ascendir a 2,9 milions d'euros, havent estat fiscalitzats les despeses finançades amb càrrec a elles. En els casos en què no s'han admès despeses com a subvencionables, es posarà en coneixement dels ministeris o organismes que atorguen les subvencions.


Pel que fa a les obligacions de transparència, un total de 23 fundacions, 6 associacions i 2 societats no havien publicat a la seva pàgina web els comptes anuals de l'exercici 2016, ni les conclusions de l'informe d'auditoria, en contra del que disposa la llei .


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH