Deu alcaldes de vuit partits de Congrés carreguen contra Hisenda per voler finançar-se amb "els seus estalvis"

Per a tots aquests Ajuntament l'acord entre el Ministeri d'Hisenda i la FEMP, és "injust" ja que exclou del repartiment dels 5.000 milions (europeus) als ajuntaments sense romanents en els seus comptes locals.

Alcaldes de tots els partits s'uneixen contra el Govern per 'llevar' els estalvis (romanents de tresoreria dels seus comptes).

El primer a alçar la veu ha estat el popular alcalde de Saragossa que ha anunciat una reunió per videoconferència a la qual s'han sumat, al menys, set alcaldes de diferents partits polítics d'Espanya amb l'objectiu de subscriure un manifest per modificar el reial decret llei aprovat en Consell de Ministres aquesta setmana que recull l'acord econòmic d'Hisenda i la FEMP per a l'acció local davant la crisi de la covid-19.

Han confirmat la seva assistència els alcaldes de Cadis (Endavant Andalusia), Lleida (ERC), Santa Cruz de Tenerife (Coalició Canària), Granada (Ciutadans), Bilbao (PNB), Múrcia, Madrid i Saragossa (PP). Encara que també podria participar l'alcaldessa de Canyelles i portaveu de PDeCAT a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

En la seva intervenció davant la premsa l'alcalde de Saragossa ha subratllat que "això no va d'ideologies, sinó de recursos per fer front a les necessitats dels ciutadans" després les despeses ocasionades per la pandèmia del coronavirus.

També ha incidit en la seva crítica que el reial decret llei, fruit d'un acord entre el Ministeri d'Hisenda i la FEMP, és "injust" ja que exclou del repartiment dels 5.000 milions als ajuntaments sense romanents i el de la capital aragonesa no els posseeix, Azcón ha apuntat que en la mateixa situació estan les ciutats de Cadis, Lleida i Granada.

Ha afegit que el Govern d'Espanya "ha de haver-ho fet molt malament perquè alcaldes de diferents ideologies es posin d'acord" i s'uneixin per canviar-lo, al temps que ha argumentat que aquest tipus de problemes "és millor abordar-los des de la unitat" i per això s'ha mostrat d'acord en demanar el suport de tots els que considerin que aquesta és una "causa justa".

Els deu alcaldes, de partits amb representació parlamentària faran un front comú contra els termes del pla d'Hisenda que permet als municipis utilitzar els seus estalvis però que passa per lliurar prèviament a Govern.

L'alcalde de Granada, Lluís Salvador (de Cs), aprofundeix en que la cimera entre ajuntaments per videoconferència té un propòsit que no té res a veure amb la ideologia: "Al municipalisme això no interessa".

El debat que han suscitat els romanents dels municipis, és tal, que fins al president socialista d'Aragó, Javier Lambán, ha mostrat el seu suport públic a les peticions de l'alcalde de Saragossa, i això que són de partits diferents.

Una de les principals molèsties que genera l'acord d'Hisenda, publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el passat dimecres, és el fons de 5.000 milions que el Govern destinarà als municipis. En el decret, es deixa clar que els únics Consistoris que podran rebre aquests recursos de l'Estat seran els que hagin aportat prèviament els seus estalvis a Hisenda. Això deixa fora a municipis com Saragossa (PP), Granada (Cs) i Lleida (ERC).

Però no tots els municipis en aquesta cimera tenen problemes de liquiditat. Bilbao, governat pel PNB, Juan Mari Aburto, compta amb estalvis al voltant dels 110 milions i que, contrari al que estableix el decret de Govern, prefereix utilitzar-los lliurement i al 100%.

En el text conjunt, que serà enviat a al Congrés dels Diputats després de l'estiu, l'Executiu es compromet a tornar-li als municipis els 14.000 milions dels seus romanents en un termini de deu anys a partir de 2022.

Socis de la investidura del govern de coalició com B NG, ERC i EH Bildu ja han deixat clar que el document no és del seu grat. Tampoc hi ha un consens dins de Unides Podem. I tot això passa amb la negociació el PGE de l'any que en l'aire i la lluita contra una pandèmia global.